D’ençà que Junts per Catalunya, ERC i la CUP treballen en les negociacions per a formar govern, la convocatòria de les eleccions sobresurt intermitentment quan el carro de les converses sembla que va pel pedregar. Aquesta possibilitat va agafar força el 30 de gener, quan el president del parlament, Roger Torrent, va decidir unilateralment d’ajornar el ple d’investidura. Ara torna a passar: després de la negativa de la CUP a votar favorablement la investidura de Jordi Sánchez, l’horitzó electoral sembla que torna a acostar-se. Tanmateix, qui té la clau per a convocar eleccions és Mariano Rajoy.

Amb l’aplicació de l’article 155, Rajoy es va convertir en el president de la Generalitat de facto. Ell és qui pot convocar eleccions avançades, dissolent el parlament i clausurant la legislatura. Però l’aplicació que el senat espanyol va fer de l’article 155 limita aquest dret a sis mesos i, per tant, Rajoy podria convocar eleccions anticipadament fins al 27 d’abril –el 155 es va publicar al BOE el 27 d’octubre.

Així doncs, Rajoy té unes quantes setmanes de coll per a exercir aquesta potestat. No fa gaire, l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo amenaçava amb aquesta possibilitat: ‘O els independentistes són capaços de posar-se d’acord amb un candidat lliure d’hipoteques judicials i que pugui formar un govern estable i durador, no subjecte a decisions judicials que puguin interrompre el seu recorregut, o el president Rajoy, com a president de la Generalitat, es trobarà forçat –perquè això no s’allargui in aeternum– a dissoldre el parlament i convocar eleccions.’

Si els independentistes arriben a aquesta data sense acord, Rajoy molt possiblement podria convocar eleccions. Però en el cas que se superés la data, s’entraria en una fase desconeguda. Catalunya no tindria president de la Generalitat, l’únic amb potestat de convocar eleccions, i Rajoy hauria perdut els seus poders. Tanmateix, el PP té majoria el senat i podria prorrogar-los.

El rellotge del parlament
Paral·lelament a aquesta data límit marcada pel 155, el parlament té uns límits temporals propis. L’article 67.3 de l’estatut, que regula els debats d’investidura, preveu que si, al cap de dos mesos de la primera votació d’investidura encara no s’ha pogut elegir el nou president, el parlament es dissoldrà automàticament. Tanmateix, la investidura, que s’havia de fer el 30 de gener, no ha arribat a començar i, segons els lletrats del parlament, el rellotge no ha començat a córrer.

Els quatre diputats de la CUP, a la sessió d’investidura fallida del 30 de gener.

Sobre aquesta qüestió, avui el Tribunal Constitucional haurà de discutir si admet a tràmit el recurs d’empara contra la decisió dels lletrats presentat pel PSC. Els socialistes consideren que la decisió de Torrent d’ajornar sense data el ple d’investidura vulnera els drets dels diputats. Per això, demanen al TC que engegui el rellotge i que consideri iniciat el termini dels dos mesos. Si el Constitucional dóna la raó al PSC, marcaria el 30 de març com a data límit abans de dissoldre el parlament i convocar eleccions.

Per una altra banda, avui el Tribunal Constitucional espanyol també debatrà si admet o no el recurs contra la investidura de Puigdemont presentada pel govern espanyol. El 26 de gener el govern espanyol va prescindir de l’opinió del consell d’estat i va impugnar al Constitucional la candidatura de Puigdemont, una giragonsa poc sòlida legalment. Això va obligar els magistrats del Constitucional, al seu torn, a fer un moviment que no comprometés el govern espanyol i alhora no pogués implicar en el futur una condemna del Tribunal Europeu dels Drets Humans per violació dels drets dels diputats.

El Constitucional va obrir llavors un període de deu dies per a escoltar les parts i va dictar cautelarment unes condicions per a la investidura de Puigdemont que impedia de fer el debat i la votació de la investidura de manera telemàtica o delegada i exigia que Puigdemont tingués un permís judicial si volia presentar-se al ple. Per aquestes condicions insòlites, el president del parlament, Roger Torrent, va ajornar la investidura de Puigdemont fins a saber què diu el Constitucional, que avui finalment debatrà si admet o no el recurs del govern espanyol.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.