Roussillon, Quebec
Mapa a Google

És ben habitual que, amb una simple passejada per qualsevol municipi –gran o petit– de Catalunya Nord, hi descobrim en algun racó ben situat i visible un monument o una placa commemorativa en record dels habitants locals caiguts durant la Primera Guerra Mundial. Les llistes de noms són esfereïdores, de llargues, fins i tot al llogaret més aïllat. Però no són ni de bon tros els primers nord-catalans que van perdre la vida en conflictes sota la bandera francesa.

De fet, des de la mateixa annexió del Rosselló i els comtats de Cerdanya a la monarquia francesa, arran del tractat dels Pirineus del 1659, ja es va crear un regiment rossellonès que va lluitar en tota mena de conflictes. El 25 de maig de 1657, amb l’actual Catalunya Nord ocupada pels francesos, l’influent cardenal Giulio Raimondo Mazzarino va crear a Perpinyà el regiment Català Mazarí, format per dos batallons i posat sota les ordres del coronel català Josep de Caramany. L’any següent era enviat a Flandes, on va participar en el setge de Gravelines. I després de la mort del cardenal Mazarí, el 1661, el regiment va passar directament a mans del rei Lluís XIV, que li va canviar el nom pel de Reial Català. Poc després, el 27 de gener de 1667, esdevindria finalment el Reial Rosselló, un cos format per reclutes tant nord-catalans com occitans que acabaria participant en batalles i guerres per tot Europa, des de Polònia fins a la península Ibèrica, passant pels Països Baixos, Luxemburg i Còrsega.

En el context de la guerra dels Set Anys entre Prússia i el regne de França, el maig de 1755 el segon batalló del regiment Reial Rosselló –amb mig miler llarg d’oficials, sotsoficials i soldats, una quarantena dels quals nord-catalans– va ésser enviat a Nova França, a l’altra banda de l’Atlàntic, per a reforçar les tropes franceses que lluitaven ara contra els britànics, ara contra els pobles autòctons. Entre les batalles en què van participar hi ha el setge del fort William Henry de l’agost del 1757. La matança final dels presoners anglesos, ordenada pel general francès Louis-Joseph de Montcalm, va inspirar la famosa novel·la L’últim mohicà de James Fenimore Cooper (1826), traslladada el segle passat al cinema.

El regiment Reial Rosselló va lluitar al Quebec fins a la caiguda de Mont-real a mans britàniques, el setembre del 1760. A bord de vaixells anglesos, els soldats supervivents van ésser reenviats el 1761 a Europa, on van quedar acantonats d’entrada a Marsella i finalment a Còrsega. Malgrat que, amb la Revolució Francesa, el nom del regiment va perdre tant les referències reials com territorials, i va passar a designar-se 54è regiment d’infanteria, al Quebec l’antiga denominació ha quedat preservada curiosament al sud de l’illa de Mont-real. Al lloc on el regiment es va aquarterar l’hivern del 1758-1759 hi ha Roussillon, que el 1982 el govern quebequès va constituir en una municipalitat regional de comtat.

I una mica més: El nom de l’antic regiment amb reclutes rossellonesos, de manera encara més atzarosa, també s’ha mantingut fins els nostres dies en un racó del sud d’Anglaterra. La història arrenca el 1795, quan es va aixecar als afores de Chichester (Sussex) una caserna militar arran de l’esclat de la Revolució Francesa a l’altra riba del canal de la Mànega. El 1873 les barraques van passar a acollir, entre més regiments, el 35è d’infanteria (Royal Sussex), el mateix que havia tingut un rol destacat en la derrota del Reial Rosselló al Quebec el 1759. De fet, l’escut del regiment anglès incorpora a la part superior, com a trofeu de guerra, la gran ploma blanca que ornava els barrets dels soldats rossellonesos i occitans. Per aquesta vinculació històrica, el 1958 la caserna es va batejar amb el nom de Roussillon Barracks, que es va mantenir fins a l’abandonament de les instal·lacions, el 2005. Des d’aleshores, l’antiga àrea militar s’ha reconvertit en un nou barri residencial de la ciutat de Chichester conegut amb el nom de… Roussillon Park.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.