Mairie de Belloy-en-Santerre
18, rue de Catalogne
Mapa a Google

El Somme, a la Picardia, és un riu tranquil que fa honor al seu nom, derivat d’un mot d’origen celta que significa justament ‘tranquil·litat’. Tot i això, ara fa poc més d’un segle les seves ribes van ser l’escenari d’una de les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial, ja de per si cruenta. La coneguda com a batalla del Somme, desenvolupada entre l’1 de juliol i el 18 de novembre de 1916, va ser una de les més llargues i costoses en termes de vides humanes del conflicte internacional, amb més d’un milió de morts, desapareguts i ferits en quatre mesos i mig d’infructuosa ofensiva de tropes franceses i soldats de la Commonwealth contra els alemanys.

Al nostre país, Catalunya Nord va ser el territori més implicat en la Gran Guerra, tal com mostren els monuments erigits en bona part de municipis en record dels homes mobilitzats per l’exèrcit francès que van morir en combat. Però no sols hi van participar nord-catalans. Al Principat, àmpliament aliadòfil i francòfil, des del primer moment, centenars de voluntaris es van allistar a la Legió Estrangera (entre mil i més de deu mil, segons les fonts), convençuts que lluitar per França, símbol de llibertat i progrés, era lluitar pel reconeixement dels drets de Catalunya. Els voluntaris, reclutats en medis nacionalistes i independentistes per la Unió Catalanista, van participar en les principals batalles, curiosament sota les ordres d’un rossellonès, Josep Joffre, comandant en cap de l’exèrcit francès.

En la del Somme, concretament, sols quatre dies després d’haver començat hi va haver una carnisseria prop del municipi de Belloy-en-Santerre, on en un sol dia van morir nou-cents combatents de la Legió, una cinquantena dels quals eren voluntaris catalans. Al capdavant seu hi havia el poeta barceloní Camil Campanyà, organitzador d’una oficina d’enrolament als exèrcits aliats i fundador del periòdic La Trinxera Catalana, el cos del qual va ser embolcallat amb una estelada amb molta història.

El seu sacrifici no es va veure recompensat: amb l’armistici de l’11 de novembre de 1918, les victorioses potències aliades no van fer ni un gest per la causa catalana. Però el seu record, poc o molt, es va mantenir: el 1936, quatre dies abans del cop d’estat franquista a la República, es va inaugurar al parc de la Ciutadella de Barcelona una estàtua de Josep Clarà dedicada als catalans que havien lluitat a la Legió Estrangera; i, des del 2016, a la façana de la casa de la vila de Belloy-en-Santerre hi ha una placa dedicada a Camil Campanyà, just a sota d’una altra que recorda la mort en combat del també poeta i voluntari nord-americà Alan Seeger. I al peu del monument als morts de la Legió a la zona encara hi ha un altre esment als voluntaris catalans… Com també passa a Marsella.

Les referències catalanes al petit poblet de la Picardia no s’acaben aquí. Devastat pels combats, la Mancomunitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van finançar immediatament després de la guerra amb mig milió de francs la reconstrucció del municipi, i en agraïment, des d’aleshores els carrers principals s’anomenen rue de Catalogne i rue de Barcelone.

I una mica més: A les onze del matí del segon diumenge del mes de novembre, les autoritats britàniques commemoren oficialment cada any el Dia del Record dels morts i veterans de les guerres. Al territori de Gibraltar, la cerimònia –enguany el dia 10– té lloc als peus del monument als caiguts britànics a la Primera Guerra Mundial, esculpit el 1923 per l’escultor barceloní Josep Piquet i Catulí.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb