Key Biscayne, Florida
Mapa a Google

Aquest estiu, Miami ha celebrat els cent vint-i-cinc anys de la constitució com a municipi, el 28 de juliol de 1896. Aquesta megalòpoli abocada al mar al sud de la península de la Florida és l’única gran ciutat dels EUA fundada per una dona, l’empresària Julia Tuttle (1849-1898), que a la darreria del segle XIX va adquirir propietats en una àrea aleshores coneguda com a Biscayne Bay Country i on, poc després, s’aixecaria el nucli de l’actual aglomeració urbana de Miami.

Aquelles terres de Julia Sturtevant –el seu cognom de soltera–, segles abans, havien estat el territori ancestral del poble tequesta, fins que el 1513 les naus de l’explorador castellà Juan Ponce de León van cartografiar les costes del riu Miami i van batejar l’actual Key Biscayne, situat davant la ciutat, com a illa de Santa Marta. El següent europeu que va visitar la zona va ser Pedro Menéndez de Avilés, que el 1565 s’hi va haver d’arrecerar a causa d’una tempesta i va propiciar, de retruc, els primers contactes amb els pobladors locals i l’establiment d’una missió efímera. De fet, van haver de passar gairebé dos segles i mig fins que el primer colon del Vell Continent no es va establir, amb la seva família, a l’exclusivíssim i caríssim Key Biscayne actual. Parlem de Pere Fornells (1760-1807) i la seva dona Marianna Tudurí, dos del miler de menorquins que el 1768 es van embarcar, a la seva illa natal, en els vaixells del doctor i emprenedor escocès Andrew Turnbull per anar a treballar a l’acabada de fundar colònia de New Smyrna, a la llunyana Florida. En Pere tenia vuit anys quan, amb els seus pares, els ciutadellencs Joan Fornells i Joana Quintana, i la resta de menorquins, van desembarcar en terres americanes i va trobar-se treballant, en règim de semiesclavitud, a les plantacions de cotó de Turnbull. Set anys després, escapats en massa d’aquell infern, van arribar a la població de Saint Augustine i van rebre el permís del governador britànic d’aleshores per a establir-s’hi. El 1777, doncs, és la data mítica de l’arribada dels menorquins en aquesta ciutat colonial de la Florida, en què la comunitat s’ha mantingut –amb cognoms, costums i alguns deixos lingüístics i tot– fins els nostres dies.

Però Fornells, a diferència de la major part de compatriotes seus, de tant en tant s’enfilava dalt d’una petita goleta i s’endinsava costa avall. Va ser en una d’aquestes incursions, el 1790, quan va descobrir la zona de l’actual Miami, amb l’illot de Key Biscayne al davant mateix, i va començar a rumiar la idea de demanar una concessió d’aquelles terres al governador espanyol, atès que el territori havia tornat a l’òrbita de Madrid d’ençà del 1783. Amb tot, no va ser fins el 18 de gener de 1805 que, pensant-se erròniament que ja hi havia colons a la riba continental, va sol·licitar únicament la concessió reial del Cayo Biscayno. Amb la petició, la setantena d’hectàrees de sòl cultivable al sud de l’illot van passar, per primera vegada, a mans privades. La cessió obligava Fornells a viure-hi i a conrear la terra sis mesos seguits pel cap baix, i així va ser. Durant mig any es va establir a “la seva illa”, situada a mig miler de quilòmetres al sud de Saint Augustine. L’hi van acompanyar Marianna Tudurí –amb qui s’havia casat pels volts de 1793–, dos fillastres, almenys un parell d’amics i “una nena de setze anys negra”, tal com especifica Joan Gill Blank a Key Biscayne: A History of Miami’s Tropical Island and the Cape Florida (1996), el relat més detallat d’aquell període. Després dels sis mesos de residència requerits per a consolidar la propietat de la terra, Fornells i companyia van tornar a Saint Augustine, on es va construir una casa de dos pisos al centre històric, que encara ara és coneguda i catalogada amb el nom de Fornells House.

“En certa manera, amb aquella adquisició, en Pere recuperava la independència que els seus antecessors menorquins havien perdut quan es van embarcar als vaixells del Dr. Andrew Turnbull i es van adonar, massa tard, que el metge escocès convertit en amo de plantacions no era un home de paraula”, descriu Blank. Fornells va entrar involuntàriament, doncs, en la història de Miami com el primer colon europeu que va pensar a adquirir un títol de propietat en aquell tram costaner de la Florida. Però, de fet, ni ell ni cap familiar seu no hi van tornar mai més. Es va morir a casa seva a Saint Agustine el 1807 i l’illa va passar a la Marianna, la seva dona, que el va sobreviure tretze anys. I just després que la Florida esdevingués un territori més dels naixents Estats Units, el 1821, una jove londinenca portada de petita pels pares a Charleston (Carolina del Sud) es va deixar convèncer pel seu marit, un alt càrrec del territori al voltant de Saint Augustine, de traslladar-se a viure a l’aleshores inhòspita península. Mary Ann Channer Davis (1793-1885) i Willian Goodwin Davis (1776-1855), com es deien, feien molt bon equip, assegura Blank, perquè a poc a poc, i sense aixecar remor ni suspicàcies, van anar adquirint propietats en aquells territoris encara per colonitzar, sempre a nom d’ella. I, recorrent a tota mena de tripijocs, també van adquirir per tan sols cent dòlars la propietat de Key Biscayne, aleshores en mans de Rafael Andreu, un dels fills del matrimoni anterior de Marianna Tudurí amb Fornells. L’hereu, com la seva dona, Francesca Villalonga, “ja no tenia cap lligam sentimental ni desig de mantenir aquella illa tan llunyana” respecte de Saint Augustine, on la família havia clavat les arrels.

El títol de propietat dels Davis es va confirmar oficialment el 1824 i, ràpidament, el matrimoni es va afanyar a vendre, per dos-cents vint-i-cinc dòlars, una sola de les seves setanta hectàrees al govern dels Estats Units per a instal·lar un far a l’extrem sud de l’illot. Amb aquesta simple transacció, doncs, l’espavilada parella ja va obtenir un benefici del 13.000% respecte de la inversió inicial. Començava, amb la família Fornells com a simple espectadora de pedra, l’esclat de Key Biscayne i de Miami com una de les meques del mercat immobiliari mundial.

I una mica més: El ciutadellenc Pere Fornells, doncs, ha passat a la posteritat com el primer propietari de Key Biscayne, l’exclusiu illot al davant de Miami. Però, d’on ve, això de Biscayne? Doncs encara no és clar, tot i que s’han formulat unes quantes hipòtesis. Una de les més reproduïdes s’agafa a les paraules del navegant Hernando de Escalante Fontaneda, que a la seva Memoria de las cosas y costa y indios de la Florida… (1575) va explicar que un mariner procedent del golf de Biscaia, conegut com a Viscayno o Biscayno, havia viscut a la part baixa de la Florida durant una temporada després d’haver naufragat el seu vaixell. Una altra hipòtesi fa derivar el topònim de la figura de l’explorador extremeny Sebastián Vizcaíno (1548-1623).

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.