24.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 24.10.2025 - 21:48
Palau Belvedere
Viena, Àustria
Mapa a Google
Rebien el nom de Grand Tour els viatges d’instrucció per Europa –i més enllà– que duien a terme, entre mitjan segle XVII i mitjan segle XIX, els joves de classe mitjana i alta del continent per a consolidar la seva formació. A casa nostra, un d’aquests grans tombs formatius el va protagonitzar el pintor il·lustrat Pasqual Calbó i Caldés, nascut a Maó el 24 d’octubre de 1752 i que, havent passat per Venècia, Roma, Viena i el Carib, va acabar els seus dies a Menorca.
Fill del matrimoni format pel capità de vaixell Pasqual Calbó i Anna Caldés Orfila (de família mig xativina), de ben jove va freqüentar l’acadèmia de dibuix i pintura que havia obert a Maó el pintor Giuseppe Chiesa, natural de Liorna. Cal tenir en compte que ens movem en la segona dominació britànica de l’illa (1763-1782), en la qual el jove Calbó va poder desenvolupar una tasca cultural des de la normalitat lingüística i oberta a la Il·lustració europea. Gràcies a la destresa i mestria mostrades, Chiesa mateix va recomanar als seus pares que l’enviessin a Itàlia.
A divuit anys, doncs, va passar per Gènova i Venècia, abans d’arribar a Roma el 1774, on va treballar sota el guiatge de Domenico Corvi i va estudiar a l’Acadèmia de França. El 1778 va continuar el viatge fins a Viena, on va completar la formació i, un any després, fou nomenat dibuixant i pintor de cort, amb un sou de 700 florins anuals i dret d’habitatge al Palau Belvedere. No cal dir que la llista de personatges importants d’aquella època que va conèixer –i en alguns casos retratar– a Roma i Viena fa patxoca: l’emperadriu Maria Teresa i l’emperador Josep II, el canceller d’estat Wenzel Anton Kaunitz, l’ambaixador comte Giacomo Durazzo i la seva dona Ernestine von Weissenwolf, els músics Wolfgang Amadeus Mozart, Joseph Haydn, Christoph Willibald von Gluck i Niccolò Jommelli, el físic i matemàtic Ruggero Giuseppe Boscovich, el papa Pius VI, els cardenals Alessandro Albani, Giovanni Archinto i Francesco Caraffa di Trajetto, l’agent informador Giacomo Casanova, els pintors Anton Rafael Mengs, Domenico Corvi, Pompeo Batoni i Joseph Marie Vien…
Acabada la formació, el 1780 va tornar cap a Menorca per integrar-se de ple en la primera generació del grup il·lustrat maonès, juntament amb Joan Ramis i Ramis (1746-1819) i Antoni Febrer i Cardona (1761-1841). Però el seu Grand Tour no s’acabà ací, atès que de 1787 a 1790 –amb Menorca sota dominació espanyola–, Calbó s’embarcà cap a Cuba, Santo Domingo i Nova Orleans, una experiència americana que va modificar l’objectiu de la seva pintura: dels retrats de prínceps, comtesses, ambaixadors, abats i cardenals, músics, científics, governadors, lletrats, consellers i membres de la burgesia benestant europea va passar a plasmar sobre tota mena de suports temes senzills i quotidians, com ara quadres costumistes, escenes festives i reproduccions de les feines dels menestrals, sovint amb un toc irònic i sempre amb una gran precisió detallista i tècnica.
Fidel a l’esperit il·lustrat, es va interessar també per l’ensenyança en el terreny científic. És així com, per a les seves classes de geometria, disseny i arquitectura a Menorca, va escriure fins a disset tractats sobre matemàtiques, física i arquitectura, en llengua catalana i amb llenguatge planer, a l’abast dels alumnes a qui anaven destinats. La seva producció pictòrica i acadèmica es va aturar cruelment el 1812 quan les dues mans li van quedar paralitzades. I al cap de cinc anys, el 12 d’abril de 1817, es va morir a Maó, ciutat que el va nomenar menorquí il·lustre el 1866 i que en celebrà el bicentenari el 2017 amb una gran exposició al Museu de Menorca, la reedició dels tractats, l’aparició d’unes quantes biografies i fins i tot una peça de teatre, Calbó o el viatge d’Orfeu, inspirada en la seva vida i obra.
I una mica més: Sobre la Menorca il·lustrada del segle XVIII, especialment al voltant de la Societat Maonesa, podeu llegir aquest article de Josefina Salord i aquest altre sobre la contribució menorquina a les primeres edicions de l’Encyclopaedia Britannica.
Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
