Un parlament valencià perdut al Caucas

Com a casa: viatjant pel món a la recerca d'obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
29.05.2021 - 17:42
Actualització: 29.05.2021 - 19:42

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Parlament de Geòrgia
Kutaissi
Mapa a Google

El 26 de maig és una data important a Geòrgia, al cor del Caucas. El 26 de maig de 1918, mig any després de la Revolució d’Octubre i enmig de la desintegració de l’imperi tsarista rus, es va proclamar la República Democràtica de Geòrgia, però l’entrada de l’Exèrcit Roig tres anys després va tallar de soca-rel la independència i el país es va integrar, com una república socialista més, a l’URSS. El 26 de maig de 1991, poc després de la descomposició de la Unió Soviètica, Zviad Gamsakhúrdia va ésser elegit president de Geòrgia, una altra vegada independent. I el 2012, en ocasió del Dia de la Independència –com també és conegut el 26 de maig al país–, un altre president, Mikhaïl Saakaixvili, va inaugurar oficialment una novíssima seu del parlament georgià, situada en un parc urbà de cent hectàrees a la segona ciutat del país, Kutaissi.

El flamant edifici, aixecat no sense polèmica sobre un memorial soviètic, consistia en una immensa volta d’acer i vidre de centenars de metres que volia simbolitzar, visualment, la transparència de la feina dels parlamentaris respecte dels ciutadans. El trasllat de la seu parlamentària de la capital, Tbilissi, fins a Kutaissi, a més de dos-cents quilòmetres, també volia ésser un símbol de la descentralització política i un gest d’acostament a les repúbliques fantasma d’Abkhàsia i d’Ossètia del Sud, autoproclamades el 1992 arran de la independència de Geòrgia. Però, si us hi fixeu bé, el nou complex tenia una altra peculiaritat digna d’esment: no us recorda la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, de Santiago Calatrava? Sí, oi? Doncs heu de saber que la semblança no era gens casual, perquè l’estudi d’enginyeria a qui es va adjudicar la construcció, CMD Ingenieros, era precisament valencià i s’havia encarregat abans de les obres de l’Oceanogràfic, l’edifici adjacent a l’icònic museu de l’antiga llera del Túria.

El motiu pel qual els enginyers al capdavant de l’empresa, Alberto Domingo (Serra, 1965) i Carlos Lázaro (València, 1964), es van desplaçar a Geòrgia el 2009 cal cercar-lo tan sols un any abans, arran d’una visita del mateix president Saakaixvili a València per a assistir a una reunió de l’OTAN. Fascinat pel conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències, i especialment pel treball d’enginyeria de l’Oceanogràfic, el dirigent georgià va expressar el desig de conèixer-los personalment i els va animar a treballar al seu país. Seguint el seu consell, Domingo i Lázaro es van presentar al concurs per al nou parlament de Kutaissi amb un projecte inspirat en l’Hemisfèric de Calatrava. Durant quasi dos anys, un equip de vint-i-cinc enginyers, arquitectes i tècnics valencians de CMD van treballar intensament en terres georgianes per poder lliurar la clau del nou parlament, de 40.000 metres quadrats i amb un cost de 82 milions d’euros, el 26 de maig de 2012.

Aquella aposta personal de Saakaixvili va durar tan poc com el seu segon i últim mandat, atès que el 17 de novembre de 2013 va ésser derrotat a les urnes i el nou govern georgià va engegar ràpidament els tràmits per a fer tornar el parlament a l’antic edifici de l’avinguda Rustaveli de Tbilissi. Des d’aleshores, doncs, la flamant cúpula de vidre i d’acer valenciana amb què es volia transmetre la transparència i la fortalesa de la jove democràcia georgiana s’ha anat degradant mentre espera que s’hi assigni alguna funció. Un recorregut força paral·lel, de fet, al de l’ex-president Saakaixvili, l’heroi de la Revolució de les Roses amb el seu Moviment Nacional Unit el 2003. Assetjat per acusacions de frau i abús de poder, poc després de perdre la presidència georgiana es va traslladar a Ucraïna, on també es va implicar activament en moviments polítics i ha acabat esquitxat per uns quants escàndols.

I una mica més: A banda l’espectacular parlament de Kutaissi, des del 2009 Carlos Lázaro i especialment Alberto Domingo Cabo (que va obtenir el passaport georgià i va rebre les dues principals condecoracions del país, la Medalla del Congrés i l’Orde Presidencial a l’Excel·lència) van desenvolupar una vintena de grans obres per tot Geòrgia, des de la Torre Alfabètica de Batumi fins al Memorial dels Herois a Tbilissi. Però, després d’aquella època d’or, va venir la caiguda: el 2014 CMD Ingenieros, l’empresa dels també coneguts com a Calatrava de Geòrgia, va presentar concurs de creditors.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
La seu, ara abandonada, del parlament georgià a Kutaissi.
La Torre Alfabètica de Batumi.

 

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies