Holy Cross Catholic Cemetery
5835 W Slauson Ave, Culver City, Califòrnia
Mapa a Google

Aquest mes de maig ha fet exactament vuitanta anys de l’estrena de l’icònic film Ciutadà Kane, considerat sovint el millor de tots els temps. Segurament que ja l’heu vist, és clar, però així i tot us proposem de tornar-hi per fixar-vos bé en un dels personatges eclipsats per la llarguíssima ombra del director i actor Orson Welles. Perquè rere el Signor Matiste, el professor de cant que apareix fugaçment a la cinta, hi ha Fortunio Bonanova, un actor secundari del barri de la Bonanova de Palma que un dia va decidir d’anar a cercar fortuna a Hollywood.

Josep Lluís Moll Esteve, el nom real que s’amagava rere aquest pseudònim cinematogràfic, va néixer a Ciutat de Mallorca el 13 de gener de 1895 i abans de protagonitzar una àmplia, variada i també dispersa carrera artística sembla que va exercir de telegrafista i periodista. Format posteriorment en música i cant a Madrid, París i algunes ciutats d’Itàlia, Moll va començar una gens negligible trajectòria professional com a actor de cinema i teatre, a més de cantant de sarsueles, òperes i tangos, probablement influït pels pares, que eren músics.

Si el 1917 havia debutat com a compositor al Teatre Líric de Palma, al principi de la dècada del 1920 el trobem a Barcelona, ja amb el nom artístic de Fortunio Bonanova, com a actor principal del film mut Don Juan Tenorio, de Ricard de Baños (1922). Els anys següents va viatjar sovint a l’Amèrica Llatina amb companyies de sarsuela i en una d’aquestes rondes, aprofitant que feia un paper en una filmació a Mèxic, va decidir de passar la frontera i endinsar-se als EUA. Al capdavant d’una companyia de sarsuela pròpia, ell mateix explicava que va recórrer durant tres anys tots els racons del vast país i quan va arribar a Nova York va aconseguir alguns papers en obres d’èxit de Broadway que li van obrir les portes de Hollywood, just al començament de la dècada del 1930.

En conjunt, Moll va participar en una vuitantena de films a la meca del cinema, principalment en papers de repartiment o representant personatges llatins. És el cas de Capitán Tormenta (1936) de John Reinhart, The Mark of Zorro (1940) i Blood and Sand (1941) de Rouben Mamoulian, l’esmentada Citizen Kane (1941) de Welles, For whom the Bells Tolls (1943) de Sam Wood, Five graves to Cairo (1943) i Double Indemnity (1944) de Billy Wilder, The Fugitive (1947) de John Ford, Thunder Bay (1953) d’Anthony Mann i Kiss me deadly (1955) de Robert Aldrich. A poc a poc, com es pot comprovar per les dates, els papers es van anar espaiant més i més en el temps, fins que va acabar desapareixent dels repartiments. Per mirar de sobreviure econòmicament, va fundar l’escola de bel canto Civic Opera Lyceum a Los Angeles al costat de Margaret Pierce, amb qui s’havia casat el 1939. Els anys cinquanta també els trobem al capdavant del conjunt Fortunio Bonanova and the Glamouramas, sense gaire fortuna.

L’actor mallorquí més universal i amb més films de Hollywood a l’esquena, casualitats del destí, va caure fulminat per una hemorràgia cerebral el 2 d’abril de 1969 mentre aplaudia des de la platea l’òpera Madama Butterfly, de Puccini, en un teatre de Los Angeles. Tot i el seu extens currículum cinematogràfic, al Passeig de la Fama de Hollywood no té cap estrella dedicada, però sí que el trobareu al Cementiri de la Santa Creu de la veïna Culvert City, en una tomba on reposa eternament amb el seu nom artístic.

I una mica més: Un recorregut artístic força semblant al de Josep Lluís Moll va ésser el de Martin Garralaga, un actor nascut el 10 de novembre de 1894 al carrer Gran de la Sagrera, a Barcelona, que va encarnar més de dos-cents papers a Hollywood com a secundari en alguns dels millors films de la història del cinema. A Casablanca, per exemple, és el cap de cambrers del mític Rick’s Cafe. Garralaga es va morir el 12 de juny de 1981 a la residència per a professionals de cinema i televisió de Woodland Hills, prop de Los Angeles.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.