Roberto Gerhard Archive
Cambridge University Library, West Road, Cambridge, Anglaterra
Mapa a Google

“A la pica baptismal de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de la ciutat de Valls, arquebisbat de Tarragona, el 15 d’octubre de 1896, jo, el vicari infrascrit, he batejat solemnement Robert, Joan, René, nascut el 25 de setembre passat a les dues de la nit, fill dels consorts Robert Gerhard, del comerç, natural de Brittnau (Suïssa), i Maria Lluïsa Ottenwaelder, natural de Schlestadt (Alsàcia), residents a Valls.” La partida de bateig d’un dels màxims exponents de la música catalana del segle XX, Robert Gerhard (1896-1970), es complementa al marge esquerre de la inscripció amb una nota breu escrita posteriorment: “Es va casar amb Leopoldina Feichtegger el 27 d’abril de 1930 al santuari de Maria de Gràcia de Mariazell (Estíria).”

La pàgina 746 del llibre de baptismes de la capital de l’Alt Camp entre el 1889 i el 1897 deixa constància en aquests termes del naixement, ara fa cent vint-i-cinc anys justs, d’un músic de “bressol català, pare suís, mare alsaciana, muller austríaca i adopció anglesa”, com ben encertadament el van definir els investigadors Monty Adkins, Carlos Duque i Gregorio Karman. Aquesta barreja d’orígens, que potser ja s’insinuava metafòricament amb aquella H forastera intercalada al seu cognom, serà clau en la seva trajectòria personal i professional, especialment la referència última a Anglaterra.

Robert Gerhard, el més gran de tres germans, de fet, anava encaminat a ser el continuador del negoci d’exportació de vins que havia portat els seus pares a establir-se a Valls, i per això el van enviar a tan sols dotze anys a estudiar comerç a Lausana. Però a Suïssa, lluny dels desitjos paterns, va veure com se li despertava l’esperit musical. Del 1913 al 1928, doncs, saltant de Lausana a Munic, de Munic a Barcelona i de Barcelona a Viena i Berlín, va començar un intens i profitós periple formatiu amb grans mestres de la música com Hugo Strauss, Enric Granados i Frank Marshall, i dos compositors de renom: Felip Pedrell (1841-1922) i Arnold Schönberg (1874-1951). Amb el tortosí Pedrell, Gerhard es va impregnar estilísticament de nacionalisme musical i es va interessar per la riquesa de la música popular. I el vienès Schönberg el va influir decisivament amb tècniques en ple desenvolupament com el llenguatge atonal i l’incipient dodecafonisme.

Amb un gran bagatge d’estils i mètodes a l’esquena, doncs, el jove compositor va tornar a Catalunya el 1929 amb un perfil musical propi, basat en temes d’inspiració popular catalana passats pel sedàs de les tècniques més avançades. Com a figura important de l’avantguarda musical del país, el trobem d’aleshores ençà darrere de concerts, conferències i activitats pedagògiques; implicat amb entitats acabades de fundar com el grup renovador Compositors Independents de Catalunya, l’Agrupació d’Amics de l’Art Nou (ADLAN) i el Consell de Cultura de la Generalitat; exercint de mestre a l’Escola Normal, i treballant a la Biblioteca de Catalunya en la recuperació de texts musicals catalans del segle XVIII. La seva vinculació estreta amb la República espanyola, és clar, va tenir un peatge amb la caiguda de Barcelona a mans feixistes el 1939. Gerhard va passar primer a l’estat francès i poc després a la Gran Bretanya, convertida per sempre més en el seu refugi vital, a més d’un trampolí cap a la fama mundial.

Establert a Cambridge, va començar a col·laborar amb la secció de música del King’s College i va compondre i orquestrar, durant més de tres dècades, una gran varietat de peces musicals, d’arranjaments per a la London Sinfonietta i l’orquestra de la BBC –amb el pseudònim de Joan de Serrallonga–a la composició de bandes sonores per a obres teatrals i cinematogràfiques. A l’èxit professional d’aquells anys, cal afegir-hi també el reconeixement oficial –ja com a ciutadà britànic–, amb el nomenament honorífic de Comandant del Molt Excel·lent Orde de l’Imperi Britànic (1967) i com a doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge (1968).

Tot i que la base musical adquirida amb Pedrell i Schönberg no el va abandonar mai, l’estil de Gerhard va evolucionar clarament amb l’exili britànic, fins a l’extrem d’interessar-se a partir de la dècada de 1950 pels sons experimentals i per una música electrònica a les beceroles. El seu fascinant corpus electrònic, del tot pioner a Anglaterra, és sens dubte el vessant més desconegut del compositor vallenc, tot i que d’ençà de fa alguns anys estudiosos com els esmentats Adkins, Duque i Karman s’esforcen per desenterrar-lo de l’Arxiu Gerhard conservat a la Cambridge University Library. Estan convençuts, tots tres autors, que aquells materials abstractes que va enregistrar tant a casa seva com als estudis de la BBC Radiophonic Workshop representen, ni més ni menys, que un dels primers estadis de la música electrònica, que esclataria del tot amb el naixement de l’icònic grup alemany Kraftwerk el 1970. Just l’any de la mort de Gerhard.

I una mica més: La implicació i compromís de Robert Gerhard amb la Generalitat republicana va comportar, quan es va exiliar, un intent del règim franquista per a esborrar-ne el rastre i la memòria. Això va fer que, malgrat la transcendència que va adquirir a casa nostra durant la República espanyola i el gran reconeixement que va obtenir més tard a Anglaterra, al seu país de naixement, la seva figura i obra no hagi estat gaire coneguda. Però això ha canviat molt d’ençà de l’any passat, amb la commemoració del cinquantè aniversari de la seva mort (2020) i del cent vint-i-cinquè del naixement (2021).

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.