Bragalona FC
R. João Soares Vieira, Braga, Portugal
Mapa a Google

Aquesta setmana hem sabut el nom dels candidats que han superat el tall dels avals per a poder-se presentar al càrrec de president del FC Barcelona a les eleccions previstes d’entrada per al 24 de gener i ara ajornades pels mals indicadors de la pandèmia. Són tres homes –Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa– que tenen al davant l’enorme desafiament de redreçar les finances i l’ànim d’un club en hores molt baixes, amb una llista interminable de problemes interns i ben poques alegries esportives. Cada candidat té les seves pròpies receptes per a mirar de resoldre la crítica situació, que afecta fins i tot el seu lema identitari: “Més que un club.” Perquè en alguns moments de la història, sobretot la més recent, el Barça ha estat modèlic com a entitat, dins i fora dels terrenys de joc, i model d’inspiració per a molts equips, esportivament i també simbòlicament.

En aquest últim aspecte, en dóna exemple la llarga llista de clubs de tot el planeta que han adoptat versions de l’escut barcelonista o de l’equipació blau-grana al llarg del temps, en un intent de vincular-se directament o indirecta amb el Barça. El cas més conegut, antic i evident –perquè salta a la vista– és el del Barcelona Sporting Club de l’Equador. Fundat el 1910 a la ciutat de Guayaquil per un grup d’immigrants catalans i de prohoms locals, en el seu palmarès acumula en aquests noranta-cinc anys de vida setze lligues estatals –l’última la temporada passada– amb el nom de Barcelona al capdavant, un escut calcat al del Barça i els colors or i grana de la bandera catalana. Amb un grau força semblant d’identificació trobem al Brasil, una de les meques del futbol mundial, fins a cinc clubs de categories inferiors que nominalment es relacionen amb l’univers barcelonista: el Barcelona Esporte Clube de Rio de Janeiro; el Barcelona Esportivo Capela de São Paulo; el Clube Atlético Barcelona de Sorocaba; el Barcelona Futebol Clube do Jordão de Jaboatão dos Guararapes, i el Barcelona Futebol Clube de Vilhena, també conegut com el Catalão Vilhenense.

Sense deixar el continent americà, al petit estat de Belize hi ha l’equip del San Felipe Barcelona FC, amb referències evidents al Barça tant al nom com a l’escut lleugerament retocat, tal com passava també amb el Club Barcelona Atlético de Santo Domingo, a la República Dominicana, fins el 2019. A l’Àfrica, tant el veterà Wafa Wydad de Casablanca com el Fath Riadi de Nador tenen escuts idèntics al del FC Barcelona, amb petites modificacions a la part superior, com també passava amb la Unión Deportiva Granadilla de Tenerife fins el 2018. I a la llunyana Austràlia, malgrat el canvi de paleta cromàtica, el FC Clifton Hill de l’estat de Victòria no pot amagar en quin equip s’ha inspirat per a l’escut.

A Europa, els exemples també són nombrosos. Al bressol del futbol, Anglaterra, el Crystal Palace de la Premier va adoptar els anys 1970 els colors blau-grana en homenatge al Barça i el més que centenari Forest Green Rovers lluïa des del 1971 una versió verda de l’escut del Barça, però el 2011 la va abandonar arran d’un canvi a la presidència i una consulta entre els socis. Cal destacar que, aprofitant el nom i els colors, el Forest Green Rovers és des del 2019 un club neutre en emissions de carboni i s’ha guanyat el títol de l’equip més verd del món, en tots els sentits del terme. El FC Bruckhäusl amateur del Tirol i l’SK Rapid Leest de Flandes, per la seva banda, encara mantenen l’escut d’inspiració blau-grana, com també el centenari Marsa de Malta, que actualment juga a la segona divisió de l’illa mediterrània amb una important empremta catalana.

Jugant també amb el nom del topònim tenim el cas més recent de club d’inspiració i admiració barcelonista, potser el més paradigmàtic de tots. Fa relativament ben poc, el 2015, es va fundar a la ciutat portuguesa de Braga el Bragalona FC amb tota la iconografia pròpia del FC Barcelona: l’escut lleugerament modificat i l’equipació blau-grana. L’entitat té una clara vocació formativa i social i per això disposa d’una activa escola de futbol de les categories infantils a les juvenils, amb equips tant masculins com femenins. Una veritable Masia a la portuguesa que, salvant les distàncies, podria ser un bon recordatori per al president del Barça entrant del model que cal seguir per tornar a ser, de debò, més que un club.

I una mica més: Tot i que l’ombra de l’Olympique és immensa a Marsella, a la ciutat provençal hi ha alguns equips de futbol en categories inferiors que tenen un cert arrelament popular. És el cas del Consolat Marseille, creat el 1964 al barri del mateix nom amb un escut que s’inspirava directament en el del FC Barcelona, però amb colors i referents marsellesos. El 2018, el club va experimentar una renovació absoluta amb canvi de nom inclòs, Athlético Marseille, i també d’escut. Sí que en manté un de molt semblant al Barça el Football Club Côte Bleue (FFCB), del municipi veí de Carri lo Roet.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.