Pont del Palau
Mapa a Google

Sens dubte, una de les estampes més típiques i romàntiques de Sant Petersburg, la capital imperial de Rússia, és la panoràmica de l’impoonent Palau d’Hivern (ara Museu de l’Ermitage) que es pot veure del pont del Palau estant. No hi ha res, en aquest pont sobre el riu Neva que uneix l’illa de Vassílievski amb el barri de l’Almirallat, que ens indiqui qui és l’autor intel·lectual o espiritual (no pas material) d’aquesta via: Magí Cornet Masriera.

Nascut a mitjan segle XIX (el 1866) en una casa del carrer Princesa de Barcelona, en el si d’una família d’enginyers ben acomodada, Magí Cornet no va trencar la tradició familiar: el 1889 va sortir amb el títol de l’Escola d’Enginyers i va entrar a la Maquinista Terrestre i Marítima, dirigida aleshores pel seu oncle Josep Maria Cornet i Mas (autor d’obres tan emblemàtiques com el Mercat del Born i el de Sant Antoni), on va ascendir de pressa a la secció de ponts. Ja encarrilat en la tradició enginyera, dues dates van marcar la seva curta i intensa vida: el 7 de novembre de 1893, quan juntament amb la seva futura dona, Oliva Jaumandreu, va sobreviure a l’atemptat amb bombes Orsini del Gran Teatre del Liceu; i el març de 1902, quan després d’haver-se assabentat que l’Ajuntament de Sant Petersburg havia obert un concurs per a dissenyar-hi un gran pont, va decidir de presentar-s’hi… tot sol. Sense dir-ne ni un mot a la Maquinista, gens interessada aleshores per una obra tan gran i llunyana com aquella, en cent cinquanta dies, Magí Cornet, fora d’hores de feina, va enllestir no un, sinó dos projectes de pont sobre el riu Neva inclosos en el mateix concurs: el del Palau i el d’Okhta.

El sobreesforç de l’enginyer català (amb accident laboral inclòs mentre visitava les obres d’un pont a Esponellà) no va tenir reflex en les autoritats de la convulsa Sant Petersburg de l’època. El jurat va trigar dos anys a deliberar entre les 16 propostes presentades per al pont de l’Okhta i les 42 per al futur pont del Palau. Al final, no hi va haver acord per al primer i sí que hi va haver guanyador per al segon: Magí Cornet. El gener del 1904, quan es va saber la notícia, ningú no es podia creure que un treballador de la Maquinista, sense el coneixement de l’empresa i lluitant contra desenes de grans constructores europees i americanes, s’hagués imposat en el concurs per a construir un complex pont cridat a ser un dels elements urbans més emblemàtics de la ciutat imperial i protagonista d’una de les seqüències més potents del film Octubre (1928) de Serguei Eisenstein sobre la revolució del 1917. Tot just començant a assaborir la fama, i amb el naixement recent del seu tercer fill, Magí Cornet va morir fulminantment el 1906 a trenta-nou anys, probablement víctima del ritme de treball frenètic que havia significat el projecte de la seva vida.

Un pont, val a dir, que, per traves burocràtiques, casos de corrupció, canvis polítics o revoltes socials, no es va acabar d’inaugurar oficialment, sense gaires honors i amb algunes desviacions respecte del projecte original, fins al 23 de desembre de 1916. Sant Petersburg es deia aleshores Petrograd, i pocs mesos després passaria a dir-se Leningrad. Però això ja és una altra història.

I una mica més: Montserrat Cornet Planells, néta de Magí, ha dedicat una bona part de la seva vida a recompondre el lligam del seu avi amb el pont del Palau de Sant Petersburg, sobretot amb el llibre Carta a l’avi (Edicions Marrè, 2003).

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb