Coca de cireres: tres receptes per a unes postres típiques de Corpus

VilaWeb
Redacció
29.05.2024 - 21:30
Actualització: 29.05.2024 - 21:38

Els mesos de maig, juny i juliol són temps de cireres, que es poden cuinar de moltes maneres. Durant la festivitat de Corpus, hi ha una d’aquestes receptes que despunta: la de la coca de cireres, que també es pot elaborar com a pastís. Us deixem tres receptes per a endolcir els vostres àpats aquests dies.

La recepta de Mariona Quadrada

La cuinera reusenca Mariona Quadrada explica a la seva recepta: “La cirera pròpia de les coques és l’anomenada negreta, una cirera tardana, petita, de carn dura, gairebé negra i tan dolça que s’enganxa al paladar. Aquesta és la que fa que, un cop sobre la pasta i coberta de sucre, deixi anar aquell almívar exquisit de color de vi. Actualment, és molt difícil trobar coques amb negretes, atès que no es comercialitzen. En tot cas, s’ha de recórrer a algú que en tingui al mas o al tros.”

Aquesta coca es proposa amb pasta de brioix, tot i que també es pot elaborar amb pasta de pa estirada i fina o feta com el cóc ràpid.

Ingredients:

Per a la pasta:
–150 ml de llet
–80 g de sucre
–50 g de mantega
–3 ous
–25 g de llevat de pa
–un polsim de sal
–500 g de farina
–ratlladura de llimona si és per a coques dolces

Per al farciment:
–2 kg de cireres negretes
–2 rovells d’ou per a pintar
–sucre abundant

Elaboració:

La pasta: es desfà el llevat amb la llet tèbia. S’hi afegeixen la farina, el sucre, la mantega a pomada, la sal i els ous. Es treballa amb les varetes arrissades del batedor elèctric uns deu minuts fins que la pasta es fa com una bola. S’aboca la pasta damunt un paper parafinat i s’hi dóna la forma de coca. Es deixa fermentar una hora en un lloc calent fins que augmenta de volum.

El farciment: s’escampen les cireres per damunt de la coca i es deixa reposar una hora. Es pinta amb rovell d’ou i s’espolsa amb bastant sucre per damunt. S’enforna a 180° durant 20 minuts.

La recepta de Neus Cuscó

La cuinera Neus Cuscó proposa una recepta diferent:

Ingredients:

–500 g cireres sense pinyol
–280 g farina de força
–1 ou
–1 culleradeta de llevat de forner
–1/2 got d’oli de gira-sol
–1 gotet de llet
–60 g de sucre
–un polsim de sal
–una mica de mantega
–40 g de sucre (per tirar per sobre la coca)

Elaboració:

Posem la farina en un bol en forma de volcà. Dins el forat hi posem el llevat, el polsim de sal, el sucre, l’oli i, al final, la llet. Ho barregem i ho pastem. Si la pasta és molt líquida, hi afegim una mica de farina. Quan tinguem la pasta elàstica, la deixem reposar una hora, tapada amb un drap a temperatura ambient. Després la continuem pastant. Quan la pasta no s’enganxi, ja la podem estirar amb els dits i col·locar-la sobre una plata d’anar al forn, on prèviament haurem posat un paper vegetal greixat amb una mica de mantega. La deixem reposar una altra hora fins que el volum hagi augmentat el doble.

Mentrestant, agafem les cireres, les rentem i en traiem el pinyol.

Quan la coca hagi pujat, hi espolsem una mica de sucre per sobre i després hi posem les cireres. No cal prémer-les gaire perquè amb la cocció ja tendeixen a enfonsar-se. Posem la coca al forn, a 180°, de 20 minuts a 25. Punxem la pasta per saber si és cuita.

Deixem refredar la coca sobre una graella perquè es ventili de sota. Una vegada freda, ja ens la podem menjar.

La recepta de Dolors Borau

Per als qui en compte de coques s’estimin més pastissos, la nutricionista Dolors Borau fa una altra proposta:

És un pastís que tan sols es pot fer durant els mesos de maig, juny i juliol, quan hi ha cireres. Us recomano que no feu servir les primerenques, sinó que us espereu que siguin un xic més grosses i més dolces. Són ideals les anomenades picotes, que maduren a l’arbre i, quan es cullen, es desenganxen de la tija però sense que en quedi cap ferida que els pugui fer perdre el suc o fer-se malbé.

Per preparar pastissos és bo treure’n els pinyols, perquè és desagradable anar-los trobant mentre mosseguem el pastís i, a més, podem trencar-nos una dent o ennuegar-nos. Una manera fàcil de treure’ls és amb un bastó de menjar xinès; en la preparació us expliquem com. No passa res si la cirera es trenca una mica.

Aquest pastís duu poca farina i té una consistència semblant a la d’un flam.

Ingredients:

–90 g de farina
–90 g de sucre
–2 ous
–40 g de mantega
–250 ml de llet semidesnatada
–400 g de cireres
–sucre de llustre

Elaboració:

Renteu totes les cireres dins un colador a raig d’aixeta.

Traieu-ne els pinyols amb un bastó de menjar xinès: foradeu-les per on estaven enganxades a la tija i empenyeu fins que el pinyol surti, per sota o pel costat, tot ajudant-vos amb les mans.

Barregeu la farina, el sucre i els dos ous sencers.

Afegiu-hi la mantega i la llet i torneu-ho a batre.

Feu servir un motlle de pastís rodó de diàmetre ample perquè el pastís no sigui gaire gruixut i es pugui coure bé.

Poseu un paper vegetal untat amb mantega al motlle.

Poseu-hi les cireres sense pinyol.

Aboqueu-hi la barreja.

Escalfeu el forn a 180 °C.

Poseu el motlle dins una safata apta per a anar al forn que tingui les vores una mica altes per a poder coure’l al bany maria.

Aboqueu-hi aigua de l’aixeta, però vigileu que el motlle no quedi surant dins la safata movent-se amunt i avall damunt l’aigua.

Poseu la safata amb el bany maria i el pastís al forn, que encendreu amb la modalitat de dalt i baix (no és pas el gratinador). Hi ha forns que permeten d’utilitzar el ventilador amb la part inferior.

Vigileu que l’aigua del bany maria no bulli.

Quan hagin passat trenta minuts, punxeu el pastís amb un escuradents i, si surt net, ja estarà al punt; si la textura encara és enganxosa, espereu cinc minuts més i torneu-ho a provar fins que hagi quallat del tot.

Quan ja estigui al punt, deixeu-lo fora sense treure’l del motlle i espereu que es refredi.

Tireu-hi una mica de sucre de llustre abans de servir-lo.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any