21.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 22.01.2025 - 17:04
L’any 2007, Club Editor, que ja era dirigit per l’editora Maria Bohigas, va publicar per primera vegada en català La cova del sol, de l’escriptor libanès Elias Khoury, considerada la gran novel·la de la Nakba, la gran novel·la de l’èxode palestí que va començar el 1948 amb la creació de l’estat d’Israel. El llibre havia sortit el 1998, després d’anys de recerca i documentació. El 2009, Club Editor va publicar una segona novel·la de l’autor, Ialo, i el va tornar a portar a Catalunya. La premsa s’hi va tornar a fixar, però els lectors no van respondre, en un moment en què hi havia molt poc interès per la literatura àrab. Això va fer que l’editorial s’arronsés i abandonés la intenció de publicar tota l’obra de Khoury, que era la intenció en un principi.
Elias Khoury, nascut el 1948 a Beirut coincidint amb l’inici de la Nakba, es va morir el 15 de setembre de l’any passat enmig de la guerra i la destrucció del territori i del poble palestí i també del sud del Líban, el seu país. Havia deixat escrites setze novel·les, una desena d’assaigs, unes quantes obres de teatre i infinitat de crítiques literàries i cròniques periodístiques. Va ser un referent cultural per al seu país i per al poble palestí, el qual sempre va defensar, de jove amb el combat actiu i després amb el combat intel·lectual.
El juliol de l’any passat, abans que es morís, Club Editor va decidir de recuperar La cova del sol, restituint-ne el títol original, La porta del sol i mantenint la traducció de Jaume Ferrer. Segons que ha explicat Maria Bohigas, no ho va fer exactament pel context de guerra, sinó que la raó que la va portar a tornar a posar en circulació aquesta obra de Khoury va ser el malestar que sentia per haver interromput l’edició de l’obra d’aquest autor: “No hauria d’haver passat, és un error editorial, perquè Khoury és un dels grans autors de la literatura contemporània i aquesta obra sobre la Nakba és capital.”
Maria Bohigas ha recuperat el nom original de la novel·la, La porta del sol, que havia canviat en la primera edició pel temor que els lectors vinculessin el títol a la coneguda plaça de Madrid. També hi ha afegit un pròleg de l’arabista Luz Gómez, que ha vingut a Barcelona a donar suport a la nova edició de la novel·la en català.
L’any 2007, Elias Khoury va explicar a VilaWeb que el propòsit de la novel·la La porta del sol era la de redactar una memòria crítica: “De primer, vaig haver de recopilar la memòria per poder-la convertir, després, en memòria crítica, sense caure en una visió simplista. Vaig treballar en camps de refugiats palestins del Líban durant set anys, i vaig recopilar testimonis dels palestins que viuen a Galilea. Jo, malauradament, no hi puc anar. Sóc libanès. I el Líban no té relacions diplomàtiques amb Israel; no puc entrar-hi.”
I continuava Khoury: “Aplegar les històries dels palestins que van ser expulsats de casa seva el 1948 no ha estat fàcil. A la gent, no li agrada de parlar de la tragèdia de la memòria. Sigui com sigui, gràcies a tots aquests testimonis vaig descobrir la música de la llengua parlada i vaig poder entrar en profunditat en aquest patiment.” La porta del sol va aparèixer el 1998 i, encara que costi de creure, va ser la primera novel·la que explicava l’exili palestí.
Luz Gómez ha destacat en conferència de premsa a Barcelona que Khoury és un referent per a les noves generacions de joves escriptors àrabs. “Khoury ha estat una referència continuada, un autor que ha perdurat d’ençà del seu debut literari el 1975 fins al seu darrer llibre, que va publicar l’any passat, titulat La Nakba continua. I jo crec que és un referent encara ara per un tret fonamental del seu caràcter. I és que era un home terriblement equànime, una persona amb criteri molt clar, amb una trajectòria que l’havia portat de ben jove a relacionar-se amb els refugiats palestins que arribaven i es concentraven al Líban des del 1948, i aquesta experiència directa i la relació personal amb els palestins el va portar a participar en la revolució palestina, en la guerra civil libanesa i a mantenir des d’aleshores una posició política clara i definida fins a convertir-se en un intel·lectual de combat. Com a narrador, com a crític literari, com a professor universitari, com a autor teatral, utilitza la seva capacitat per a objectivar la realitat i transformar-la en un assaig o en una narració, per a intervenir en allò que succeïa. Per Khoury, el que succeïa era una Nakba contínua, com un estat que no només viuen els palestins sinó tota la regió, i insisteix en la necessitat de construir un futur comú per a libanesos, palestins, sirians, israelians, jordans, iraquians…”
Precisament, VilaWeb va entrevistar Khoury la segona vegada que va venir a Barcelona, per presentar la novel·la Ialo. Sobre si el compromís social va lligat a l’escriptura, va respondre: “No és un compromís, és una manera de veure la vida. Jo no he dit mai que fos un escriptor compromès amb les meves novel·les. Perquè sóc lliure, vull ser lliure. I no em sento compromès ni tan sols amb La cova del sol, on faig una crítica molt dura de la política de Palestina. En la meva vida social sí que milito, però en literatura això no pot ser, perquè cal mirar de descobrir la veritat de la naturalesa humana.”
Finalment, Luz Gómez també recorda l’actitud optimista que sempre, fins al final, va mantenir Elias Khoury: “Va mantenir fins al final per sobre de tot la seva confiança en l’ésser humà i en la seva capacitat de crear un futur, és un fet que es reflecteix en La porta del sol. Perquè allò que fa Khoury amb aquesta obra amb què va treballar una vintena d’anys és recollir la cultura oral, les veus i el testimoni, la memòria de tots aquells que la història ha anat marginant: les dones, els mutilats per la guerra, els infants. Perquè a Khoury no li interessava Palestina com a geografia, ni els líders palestins. Allò que li importava era el poble palestí, un poble que ha estat oprimit a tot arreu. Aquesta idea és la que explica La porta del sol.”
Per a Khoury, aquesta novel·la era una obra inacabada i es mantindrà oberta fins que la ferida es guareixi. I a partir d’aquesta perspectiva i amb l’optimisme de la voluntat, Luz Gómez recorda: “Elias Khoury es va morir el 15 de setembre de l’any passat. D’aleshores fins ara hi ha hagut esdeveniments importants que han canviat significativament el panorama: per una banda, després de més de dos anys sense primer ministre, el Líban té nou president; després de quinze mesos de genocidi i guerra a Gaza, s’ha proclamat un alto-el-foc; i després de més de dotze anys de guerra civil, cau al-Assad i hi ha un nou govern a Síria. Són elements per a l’esperança. Tenia raó Khoury quan deia que l’esperança és la força del dèbil i que aquesta esperança no els la pot robar ningú.”