Als politòlegs i als periodistes americans els encanten els rituals electorals. I ‘la sorpresa d’octubre’ és un dels que més s’estimen. Significa que al mes d’octubre sempre apareix alguna cosa inesperada que altera el rumb de la campanya. Aquest octubre, però, ha batut tots els rècords. Tant que avui, quan només queda una sola setmana per la votació, Hillary Clinton va molt per davant en les enquestes però ningú no s’atreveix a declarar-la clara guanyadora.

Els vídeos on Trump parlava de forma despectiva de les dones i les acusacions de diverses dones contra ell va semblar que eren ‘la sorpresa d’octubre’ i que anaven a ser prou per enfonsar el candidat republicà. En un gest inesperat, però, aquest cap de setmana l’FBI ha fet públic que té nous correus electrònics que podrien demostrar que Hillary Clinton no va ser gens curosa amb els secrets d’estat quan n’era la Secretària. La campanya de Clinton ha acusat l’FBI de voler interferir en la campanya però pels seguidors de Trump aquesta ha estat la prova que, com diu el seu candidat, ‘Hillary hauria d’estar a la presó’. No és previst que en els set dies que queden l’FBI aclarisca què diuen els mails i si hi ha res de dolent o no, cosa que desespera la campanya demòcrata, que esperava una plàcida elecció.

Què diuen les enquestes?
Les enquestes en la gran majoria pronostiquen una victòria folgada de Hillary Clinton. Els darrers dies la distància entre els dos candidats s’ha reduït però així i tot Clinton manté una distància clara davant el seu contrincant. Només hi ha una, la del Los Angeles Times, que es diferencia de totes les altres i dóna la victòria a Donald Trump. El problema és que aquesta enquesta és la que va detectar millor fa quatre anys la victòria i l’abast de la victòria d’Obama. Quatre anys després ningú no sap del cert com d’acurades poden ser les seues dades però la prudència per l’èxit de fa quatre anys recomana no descartar-la del tot.

enquesta

[Actualització: l’enquesta d’ABC-Washington Post d’aquest dimarts torna a posar per davant Trump]

Cal recordar, tanmateix, que als Estats Units no és el vot popular el que decideix qui és el president sinó el vot dels estats reunits en el Col·legi Electoral. En la major part dels estats qui guanya per un vot s’emporta tots els delegats d’aquell estat, cosa que pot significar que el candidat que guanya en vot popular no siga el guanyador real, si els vots no estan ben repartits per estats.

Tenint en compte només el vot del Col·legi Electoral, Hillary Clinton, segons tots els pronòstics, té pràcticament guanyades les eleccions. Les enquestes més favorables la situen tan per davant que la cursa a la Casa Blanca podria acabar molt ràpid, si a primera hora de la nit aconsegueix quedar-se ja amb els estats en disputa de la Costa Est. Trump, per contra, hauria de guanyar a tot arreu on encara hi ha un marge de disputa i esperar una punxada de la rival en algun estat important de tradició demòcrata, cosa que cap enquesta preveu.

Amb les dades actuals, de fet, Clinton ja tindria els 269 vots necessaris per a esdevenir la primera dona presidenta dels Estats Units i una victòria seua a Carolina del Nord o Florida deixaria Trump sense ni una sola opció, només començar la nit.

Una setmana de nervis
Amb aquest panorama, doncs, per què ningú no s’atreveix a dir ja que la cursa està decidida?

En primer lloc perquè aquesta campanya està resultant ben estranya. Els dos candidats tenen moltes dificultats per connectar amb una part dels votants del seu propi partit –molt votants de Sanders diuen que no votaran Clinton i molts moderats republicans afirmen que no votaran Trump. Això complica molt les anàlisis. Les sorpreses han estat també constants al llarg de la campanya i, en particular, els demòcrates temen que puga aparèixer a última hora alguna notícia que faça molt mal a la seua candidata. El tema dels correus electrònics no és l’únic que fa por. Les fosques finances de la Fundació Clinton i en general les pràctiques poc honorables de Clinton estan sobre la taula però no prou demostrades.

Si alguna cosa ha d’aparèixer, però, no poden passar massa hores ja perquè la majoria dels estats han obert el període de vot per correu i ja n’hi ha més de vint milions emesos.

La setmana que ens espera, per això, serà una setmana de nervis extrems. El to de la campanya pujarà i si les enquestes fan més petita la distància entre Clinton i Trump qualsevol cosa podria passar dimarts de la setmana vinent. El multimilionari de Nova York va fer broma el cap de setmana dient que el Brexit seria una broma comparat amb la seua victòria i cridant els seus electors a no escoltar el que diuen les enquestes. Clinton té clarament a favor seu les televisions i la premsa però, contra el que pensen molt, Trump té una arma de calibre desconegut en les seues mans: què passaria si la gent, en realitat, més que votar Trump volgués votar contra Washington, fent-lo servir a ell d’ariet?

La resposta la setmana vinent. Com sempre el primer dimarts després del primer dilluns de cada quatre anys.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb