Les claus de la guerra entre Iglesias i Díaz: així ha fet implosió la successió a Podem

Iglesias esclata contra Díaz perquè es vol presentar amb una marca pròpia (Sumar) a les eleccions espanyoles sense rastre de Podem

VilaWeb
Redacció
09.11.2022 - 21:40
Actualització: 10.11.2022 - 07:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La relació personal entre el líder de facto de Podem, Pablo Iglesias, i la vice-presidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, és pràcticament inexistent. “En el nostre espai polític és fonamental separar les coses personals de les coses polítiques, perquè això ens ha fet molt de mal”, ha dit Iglesias en una tertúlia de la Cadena SER. Ara bé, la relació política entre el patriarca de Podem i la seva successora electoral també penja d’un fil, després d’uns dies d’intercanvi públic de dards, exigències i retrets.

La tensió entre tots dos dirigents fa temps que existeix, però no ha parat de créixer d’ençà que Díaz va anunciar que volia presentar-se a les eleccions espanyoles amb una nova marca, Sumar, de la qual, ara per ara, Podem en queda completament al marge. “A vegades amb Iglesias coincidim, i a vegades no […] Però no em va agradar que m’assenyalés amb el dit [com a successora], no és gens democràtic”, va reconèixer posteriorment.

Una successió que el fundador de Podem, tot i que reitera que Díaz és la seva candidata, ha lamentat més d’una vegada. “No tinc clar que fos la cosa correcta. Potser hauria d’haver-ho deixat en mans dels partits perquè organitzessin unes primàries […] Potser em vaig equivocar, potser això no va ser un encert”, va dir la primavera passada.

Què és Sumar, l’element de la discòrdia?

Ara mateix és difícil de dir, perquè la plataforma de Díaz es troba en fase embrionària i en plena indefinició. Més enllà d’un manifest ambigu i algunes declaracions dels seus afins, Sumar es presenta com un “projecte ciutadà”, tot i el seu marcat caràcter personalista –sense presència de partits polítics–, que cerca de xarbotejar l’espai de l’esquerra espanyola per tal de recuperar part del terreny perdut per Podem.

Ara bé, aquests ritmes relaxats enerven la cúpula del partit d’Iglesias perquè no quadren amb les urgències de la seva maquinària electoral, que s’ha d’escalfar per a l’allau d’eleccions del 2023, que ara mateix tenen un pronòstic molt negre, segons els sondatges. Díaz, tot i que no ho ha verbalitzat directament, no té gens d’interès en els comicis municipals i autonòmics.

De fet, segons Iglesias, Díaz espera que un mal resultat de Podem li serveixi per a consolidar el projecte de Sumar per a les eleccions espanyoles, que previsiblement es faran la tardor vinent. Cal recordar que enguany, en les eleccions que s’han fet a Castella i Lleó i Andalusia, Unides Podem ha fet retrocessos importants.

Per això, Iglesias defensa que la millor opció és que Sumar i Podem conflueixin sota un mateix paraigua i aglutinin suports, malgrat les reticències de Díaz. “Els mesos vinents veurem els cants de sirena de La Sexta i els mitjans de comunicació suposadament progressistes que diran a Yolanda Díaz que es desfaci de Podem. Passa que sense Podem l’esquerra ho tindrà molt difícil”, ha dit a TV3.

L’esclat de la guerra

El punt de no-retorn entre Iglesias i Díaz fou l’acte polític que Díaz va encapçalar al teatre Olympia de València aviat farà un any. Dalt l’escenari, l’actual vice-presidenta espanyola va plantar públicament la llavor de Sumar en un col·loqui amb Mónica Oltra, Mónica García, Ada Colau i Fàtima Hammed Hossain. Ni rastre de dirigents de Podem.

“Com creus que es van sentir els nostres militants quan la Yolanda no va aparèixer al costat de Ione Belarra, ni d’Irene Montero? Podem, disciplinadament, s’ho va empassar, però és com… hòstia…”, ha manifestat recentment Iglesias, que “per responsabilitat política” no ha volgut revelar com es va sentir quan va veure les imatges de l’acte.

“Hi havia molts militants de Podem en aquell acte que li van dir: companya, t’hem fet vice-presidenta, t’hem fet ministra, per què Ione Belarra no és al teu costat? Respecta’ns […] El que has fet al Ministeri de Treball és històric, però és gràcies al fet que existeix un partit, que no és el teu, que t’ha defensat com a ministra”, va afegir.

Per la seva banda, Díaz ha respost que no deu res a ningú, i que no es deixa distreure per les paraules del fundador de Podem. “Tinc agraïment i respecte per a tot el món i no em veureu mai criticant ningú en públic”, va dir en una entrevista a Navarra Televisió, en la qual va reiterar que no volia ser ministra, ni tampoc vice-presidenta del govern espanyol.

De totes maneres, va recordar que va ser ella qui va elegir Iglesias com a assessor, quan el 2012 va participar en la creació de la coalició electoral Alternativa Galega de Esquerda. “Allà va aprendre aquest renaixement o aquesta idea que després va traslladar amb molt d’èxit a Podem”.

L’enfonsament de Podem

Els sondatges no són gens amables amb Podem, que va reculant d’ençà que va tocar sostre en les eleccions espanyoles del 2016 amb setanta-un diputats. Sis anys després, amb experiència com a crossa de Pedro Sánchez, els sondatges continuen marcant una tendència a la baixa: quarta força del congrés espanyol amb poc més de l’11% dels vots i trenta escons (actualment són trenta-cinc). Un panorama que dificulta molt repetir un govern de coalició amb el PSOE.

El comportament erràtic de Podem també es trasllada al nostre país, on s’ha integrat al govern de Francina Armengol i ha estat soci parlamentari del de Ximo Puig. Així doncs, un molt mal resultat electoral de la formació pot dificultar seriosament la viabilitat futura d’aquests executius. Al País Valencià, els darrers sondatges atorguen a Podem entre el 5% i el 7% dels vots, cosa que representa un interval entre cinc escons i set a les Corts (actualment en té vuit). I a les Illes, el partit pot passar dels sis diputats d’ara a cinc.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes