La clau dels Comuns per a una mesa antirepressiva al parlament

Odei A.-Etxearte
08.06.2024 - 21:40
Actualització: 10.06.2024 - 14:47
VilaWeb
Jéssica Albiach intervé al ple del pressupost al parlament (fotografia: ACN).

Amb l’intent d’evitar que les aliances puguin tenir cap impacte sobre les eleccions europees, i que els rivals polítics s’organitzin a la contra, els partits no han anunciat encara cap acord sobre la presidència i els membres de la mesa del Parlament de Catalunya. No són pocs els que donen per fet que hi haurà incògnites fins a la votació mateixa i que no hi ha un pacte tancat del tot. A les quatre de la tarda de demà començarà la quinzena legislatura, un mandat incert per la possibilitat que ni Salvador Illa ni Carles Puigdemont obtinguin prou suport per a ser investits, però en què els intents per aconseguir-ho marcaran la diferència. Tot i el secretisme amb què han portat les converses per a la mesa, l’opció que en surti elegida una amb majoria independentista ha anat guanyant força amb el pas dels dies. Tan sols una aliança alternativa formada pel PSC, el PP i els Comuns podria impedir-ho, però els Comuns han descartat d’arribar a cap acord amb els populars, “ni per activa ni per passiva”. En canvi, els populars no han descartat cap proposta.

El grup de Jéssica Albiach pot ser, finalment, qui tingui la clau. Si els Comuns no sumen els vots als del PSC i el PP, i Vox tampoc no vota el candidat del PSC, els partits independentistes no solament tindrien garantida la presidència de la cambra sinó quatre membres dels set de la mesa. Això vol dir que hi podria haver una majoria independentista que continués procurant que els diputats a l’exili poguessin votar i que es poguessin tramitar iniciatives sobre l’autodeterminació o la independència.

Junts, ERC i la CUP s’han pronunciat públicament a favor d’una majoria independentista a la mesa. Però una de les dificultats és qui la presidirà, sobretot per l’avís d’Esquerra que desvinculaven aquestes negociacions de les de la investidura i la necessitat de Junts de provar de lligar-les totes dues. Dins Junts hi ha resistències per cedir la presidència del parlament a ERC, precisament, per aquesta incertesa, i pel precedent de la investidura fallida de Puigdemont el 2018. ERC no ha condicionat la presidència per a la formació de la mesa, però el partit és necessari en totes les combinacions numèriques tant per a la mesa com per a la investidura, i el fet que l’ocupés podria afavorir també un acord demà amb els Comuns. Així, arran de la possibilitat que sigui ERC qui tingui la presidència, circulaven diversos noms per al càrrec als passadissos del parlament, tot i que cap de confirmat. Respecte de Junts, és Puigdemont, amb el secretari general del partit, Jordi Turull, qui porta a terme les converses amb hermetisme.

Els Comuns han optat per una mesa “progressista” presidida per ERC, i fonts del partit d’Albiach admeten que els agradaria tenir-hi una secretaria. Aritmèticament, de fet, hi podria haver una mesa “antirepressiva” i “progressista” alhora si els Comuns sumessin els seus vots als dels partits independentistes. En tindrien prou per a aconseguir la presidència, una vice-presidència i tres secretaries, una de les quals podria ser per als Comuns. A més, d’aquesta manera exclourien el PP de la mesa. El resultat de tot això, però, seria que el PSC tindria una vice-presidència i una secretaria quan, d’acord amb els resultats electorals, els en correspondrien tres membres. El PSC també podria arriscar-se per intentar d’aconseguir dues secretaries de les quatre dividint els vots. En tot cas, si els populars en resten fora, a la mesa es podria articular una doble majoria en què sempre participaria ERC: antirepressiva i d’esquerres. També s’haurà de veure què votaran els dos diputats d’Aliança Catalana.

El fet que l’única alternativa dels socialistes sigui aritmèticament un acord amb els populars, o que Vox entrés a l’equació, dificulta molt que el PSC pugui aconseguir la presidència del parlament. Sobretot perquè una operació així podria complicar encara més la investidura del dirigent dels socialistes catalans. En el tancament de la campanya de les europees, Illa receptava “molta paciència” i demanava que es respectés allò que havien votat els ciutadans a les eleccions.

Les votacions dels membres de la mesa són secretes. Es dipositen els noms en butlletes dins d’urnes, una per a la presidència, una altra per a les dues vice-presidències i una tercera per a les quatre secretaries. La presidència del parlament es decidirà en una segona votació entre dos noms, perquè difícilment cap dels candidats tindrà la majoria absoluta requerida en la primera votació. Aconsegueixen les vice-presidències els dos noms més votats i passa igual, tot seguit, amb les quatre secretaries, amb els quatre noms amb més suport.

ERC i Junts s’han mostrat partidaris de comptar els vots delegats de Carles Puigdemont i Lluís Puig, a l’exili, a més del de Ruben Wagensberg, que per la seva situació de baixa mèdica és una delegació reglamentària. Tots dos partits tenen majoria a la mesa d’edat, amb Agustí Colomines (Junts), de president, com el diputat de més edat, i amb Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), com les més joves. La decisió del Tribunal Constitucional espanyol d’anul·lar els acords de la mesa de la legislatura passada per al vot telemàtic de Puig podria no afectar, a efectes penals, la previsible determinació de Colomines i Besses d’acceptar els vots de Puigdemont i Puig, segons fonts jurídiques consultades. El TC ha sentenciat que s’han vulnerat els drets dels diputats del PSC que havien presentat un recurs d’empara, però no se n’ha derivat cap requeriment concret a ningú.

Segons fonts parlamentàries, els membres de la mesa de la diputació permanent sortint no han estat advertits pel TC de la decisió presa sobre el vot de Puig, i menys encara els membres de la mesa d’edat. Perquè es cometés un presumpte delicte de desobediència, els membres de la mesa d’edat haurien d’haver estat personalment advertits, expressament, i de manera molt concreta, si es té en compte la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El tribunal va absoldre els membres de la mesa encapçalada per Roger Torrent després d’haver acceptat la tramitació d’iniciatives sobre l’autodeterminació i la monarquia, precisament, perquè no havien estat avisats amb prou claredat ni concreció del risc d’incórrer en un delicte de desobediència.

Si Colomines i Besses accepten els vots de Puigdemont i Puig, serà difícil, a més, que els partits puguin obstaculitzar-ho. Segons fonts parlamentàries, no es podran demanar peticions de reconsideració de la decisió: ho haurien de fer, segons el reglament, els grups parlamentaris, que no estaran constituïts, i la mesa hauria d’escoltar una junta de portaveus que tampoc no existeix encara. Segons el reglament, els grups parlamentaris s’han de constituir vuit dies hàbils després d’haver-se constituït el parlament. Demà, la mesa d’edat tindrà plenes potestats per a decidir. Una altra certesa. A partir d’ara ningú podrà deixar anar el clàssic “Senyor Carrizosa, per què demana la paraula?” dins l’hemicicle. Caldrà veure si el PP o Vox passen a fer el paper obstaculitzador que havia assumit Ciutadans. Això, en cas que les negociacions desemboquin efectivament en una mesa amb la presidència i una majoria independentista, encara que Junts, ERC i la CUP hagin perdut la majoria absoluta del ple.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any