31.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 31.03.2023 - 21:46
Molta gent que voldria veure el País Basc dins una república espanyola ha argumentat que l’inconvenient de les nacions sense estat –Catalunya, Galícia i el País Basc– que són administrativament dins l’estat espanyol tindria una solució més senzilla amb la república que no pas amb la monarquia. Una solució senzilla i única, subratllen.
Quan els demanes si aquesta república espanyola que llençaria la monarquia a la paperera de la història acceptaria el dret de decidir dels bascs, la majoria no respon amb claredat. Comencen a argumentar que si realment ens convé, que si val la pena, que on anirem tots sols, que a Europa han desaparegut les fronteres, que l’estat és una estructura del passat…
El parlament basc, amb el suport del PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podemos, va aprovar dijous una proposició no de llei en què confluïen la república i el dret de decidir. L’origen d’aquest acord és la proposta en favor de la república espanyola presentada per Elkarrekin Podemos. Aquella proposta no satisfeia ni el PNB ni EH Bildu, atès que els semblava que es quedava curta. Tots dos partits van proposar al partit morat que introduís el dret de decidir al text, i, finalment, van unir totes dues idees i van aprovar un sol text.
No és la primera vegada que al parlament basc s’aprova una declaració en favor del dret d’autodeterminació, sigui quin sigui el terme emprat per anomenar-lo. La primera es va aprovar el febrer del 1990, amb el vot a favor del PNB, EA i Euskadiko Ezkerra. Les següents, el 2004, en el text del pla Ibarretxe; el 2014, a proposta d’EH Bildu, i l’aprovada dijous. Cap d’aquestes declaracions no ha significat cap resultat, atès que han estat unes declaracions tan importants com buides. Un clàssic, certament.
El 28 de maig hi ha eleccions al País Basc. Els acords a què arribin els partits polítics aquests dies vinents ens mostraran quina és la realitat.
