Ciutadans

TEMA DEL DIA
Repressió. Václav Havel era un escriptor que no volia ser president, però la història el va convertir en el símbol de la fi d’una època i en l’home que va modernitzar la República Txeca, després d’haver estat víctima de la repressió del comunisme. El primer president de la Txecoslovàquia postcomunista deia que la política no podia  ser l’art del possible, especialment si això volia dir especulació, intriga, acords secrets o maniobres pragmàtiques. Havel defensava la visió contrària. La política ha de ser ‘l’art de l’impossible, l’art de millorar el món i a nosaltres mateixos’. L’escriptor ha estat citat avui pel president Torra en el debat de política general per subratllar la coincidència amb les seves tesis. Tampoc Torra no volia ser president i s’hi va trobar. Havel va acabar essent un símbol.

El president de la Generalitat s’aferra a l’art de l’impossible per mantenir una legislatura sense majoria, respondre a la sentència del Tribunal Suprem i a l’amenaça de ser inhabilitat i exercir l’autodeterminació. Una agenda de desafiaments i entrebancs que sembla difícil de superar. De moment, Torra ha guanyat temps per encarar-ho. La convocatòria de les eleccions espanyoles el 10 de novembre ha esvaït les pressions d’ERC d’avançar les eleccions catalanes, si més no fins l’any que ve. El fracàs de Sánchez dóna oxigen a Torra, que ja es vanta d’haver sobreviscut a dos presidents: Rajoy i Sánchez. Els qui el feien mort el primer dia encara esperen.

Malgrat l’allunyament de la temptació electoral, Torra té tres espases de Dàmocles que pengen sobre el seu cap. Per ordre cronològic, la primera serà la sentència del Suprem, que requerirà una resposta institucional –oficialment encara no pactada– entre els socis de govern; avui s’han vist gests d’acostament entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP en aquest àmbit, pactant una resolució conjunta sobre l’amnistia. Torra té la seva, de proposta, però en el discurs no l’ha explicada, perquè en aquesta etapa del procés no cal explicar-ho tot. Més aviat a l’inrevés. Un punt de clandestinitat és necessari per a evitar la repressió, que augmenta, com s’ha vist aquesta setmana.

La segona espasa de Dàmocles de la legislatura serà el pressupost. Avui Torra s’ha ofert a pactar-lo amb els comuns i la CUP, i ha obert la porta a augmentar l’IRPF i crear nous imposts ambientals. Unes concessions que difícilment satisfaran comuns o cupaires; i en el context d’espoliació fiscal de Catalunya, proposar d’augmentar imposts és delicat, com ha reconegut el president. I fer-ho mentre Andalusia i Madrid els abaixen és una aixecada de camisa. Tampoc no hi donarà suport el PSC, que amb una mà ofereix diàleg i amb l’altra avala la repressió. Poc marge té el govern per a aprovar un pressupost que pot prorrogar, però que tornarà a servir d’excusa per a demanar eleccions anticipades.

Tot això ho ha de gestionar el president Torra, pendent d’una tercera espasa de Dàmocles: un judici amb amenaça d’inhabilitació. Un judici que, com ha recordat en la seva intervenció, ha passat d’interessar molt el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que inicialment l’havia convocat avui, amb una tramitació accelerada– a deixar-lo per a després de les eleccions espanyoles. Torra no volia ser president però n’ha assumit el càrrec i ara és l’enemic a abatre. No el controla ningú i això el fa perillós, no solament per als unionistes.

El to de l’oposició ha estat extremadament agressiu, recuperant escenes de la tardor del 2017, que després van servir per a justificar el fals relat judicial de la repressió. La nova portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, ha equiparat sense escrúpols independentisme amb terrorisme, i ha fet Torra màxim responsable dels ‘escamots violents’ dels CDR, mentre exhibia impúdicament la foto de l’atemptat d’ETA a la caserna de Vic. Roldán ha acabat la intervenció dient a Torra: ‘La pròxima vegada que ens tornem a veure potser serà massa tard.’ Una amenaça en tota regla. Ciutadans és el braç polític de la Guàrdia Civil.

MÉS QÜESTIONS
El pacte de Compromís amb
Errejón no afectarà el Botànic. El pacte de Compromís amb Més Madrid per a concórrer plegats a les eleccions del 10 de novembre no ha agradat als seus socis de govern, el PSPV i Podem, però no afectarà el govern. El 70% de la militància ha avalat l’acord amb la formació d’Íñigo Errejón, que és una escissió de Podem. Però la tensió no arribarà al Consell. El vice-president segon i representant de Podem al govern, Rubén Martínez Dalmau, considera molt positiu que Compromís busqui socis per a sumar suport i aconseguir representació al congrés espanyol. I ho ha aprofitat per posar en relleu les debilitats que, del seu punt de vista, té Compromís. Ha dit que no tenia té capacitat d’obtenir representació al congrés espanyol, tot i que actualment hi té un diputat, Joan Baldoví. A banda aquest record poc amable, la coalició amb Errejón no ha d’implicar cap problema. El fet més important, segons Dalmau, és que després de les eleccions del 10-N totes les forces progressistes es posin d’acord perquè finalment hi hagi un govern d’esquerres a Espanya. El portaveu socialista, Manolo Mata, tampoc no creu que afecti el Consell, però sí que ha criticat l’acord perquè creu que divideix el vot d’esquerres, en unes declaracions fetes en clau de campanya electoral.

EUPV repetirà la coalició amb Podem el 10-N. Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) tornarà a pactar amb Podem per concórrer a les eleccions espanyoles del 10 de novembre sota la marca Unides Podem, segons que ha avançat Rosa Pérez Garijo, coordinadora de la formació. Pérez Garijo interpreta com una oportunitat perduda la decisió de Compromís de concórrer a les eleccions coalitzat amb Més Madrid, el partit d’Íñigo Errejón, i ha dit que era una ‘pena’ que no s’haguessin posat d’acord els partits que hi ha a l’esquerra del PSOE i el fet que no hagi fructificat una gran coalició, amb Compromís i Podem. La coordinadora d’EUPV ha reclamat responsabilitat a les formacions d’esquerra en un moment en què el bipartidisme es pot recuperar. Així mateix ha insistit a desmentir que aquest canvi d’escenari pugui tenir conseqüències en la gestió del govern del Botànic. Considera que el pacte és molt sòlid i que el fet que les formacions integrants competeixin separadament a les eleccions espanyoles no influirà en el dia a dia de la política valenciana.

La renúncia al català com a requisit per a dirigir l’ICIB origina una tempesta política. La decisió de la consellera de Presidència, Cultura i Igualtat, Pilar Costa, d’eliminar el català com a requisit per a dirigir l’Institut d’Indústries Culturals (ICIB) ha desfermat una tempesta política a Mallorca. Segons les bases publicades al BOIB per la conselleria, el qui dirigeixi l’ICIB no haurà d’acreditar cap mínim coneixement de la llengua amb què funciona l’administració i la major part de la indústria cultural a les Illes Balears. El coneixement de la llengua catalana deixa de ser un requisit i passa a ser un mèrit. En l’anterior convocatòria calia acreditar el nivell C1 de llengua. En la nova convocatòria no se’n requereix cap coneixement mínim. La decisió ha aixecat el refús de Més per Mallorca, Més per Menorca i el PI, que pensen que el català és un requisit imprescindible i demanen a la consellera que rectifiqui. L’Obra Cultural Balear considera que aquesta decisió és ‘una vergonya i un insult’ i ho interpreta com una reculada que va contra la legalitat vigent i el sentit comú. L’entitat recorda que ‘és imprescindible no tan sols saber català, sinó tenir-ne un bon nivell per dirigir un institut públic que haurà de tractar cada dia amb agents que usen habitualment i amb tota normalitat la llengua catalana’.

El govern d’Andorra promourà l’ús públic del català. El consell de ministres ha aprovat, a proposta de la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, la licitació d’un concurs per a una campanya de sensibilització sobre l’ús del català en l’atenció al públic a Andorra. La convocatòria pública és oberta a tots els professionals del disseny gràfic i de la publicitat. El ministeri impulsa aquest concurs amb l’objectiu de dinamitzar la llengua oficial en l’atenció al públic dels diversos àmbits del món socioeconòmic, com ara el comerç, la restauració, el transport públic, els serveis mèdics, etc. Les empreses interessades poden presentar les ofertes fins el 31 d’octubre.

LA XIFRA
100 milions d’euros és el deute que ha deixat la fallida de l’operador turístic Thomas Cook als hotelers de Mallorca, segons que ha confirmat la Federació Empresarial Hotelera.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de setembre de 1904 es va fer al pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà) el primer aplec del Pi de les Tres Branques, símbol de la unitat dels Països Catalans.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.