Torra fa una crida a no aturar-se per exercir l’autodeterminació com a resposta a la sentència

Demana a l’oposició que avali el pressupost i defensa la continuïtat del govern

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
25.09.2019 - 14:22
Actualització: 25.09.2019 - 16:22

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si el govern espanyol no s’asseu a negociar amb el govern català, l’independentisme no s’ha d’aturar per donar resposta a la sentència del Tribunal Suprem, segons Quim Torra. El president de la Generalitat ha defensat de continuar endavant i exercir novament el dret d’l’autodeterminació. Aquest és el missatge principal que ha llançat durant el discurs que ha obert el debat de política general al parlament. És l’aplicació pràctica del lema de Jordi Cuixart ‘ho tornarem a fer’ filtrada des de la presidència de la Generalitat, amb totes les coses que això implica: ‘Tornarem a exercir tots els drets que ens siguin negats, inclòs el dret d‘autodeterminació. Que quedi clar des d’aquesta seu, que és on els catalans se senten representats’, ha sentenciat Torra. El president de la Generalitat, pendent d’un judici per desobediència i de l’obertura d’una altra causa per la mateixa pancarta que no pensa retirar de la Generalitat, ha defensat que l’independentisme reprengui el seu projecte polític malgrat l’impacte que la ‘repressió descarnada’ ha tingut sobre els partits, i que ha admès obertament. Ara bé, més enllà de la defensa de tornar a exercir l’autodeterminació, no ha concretat com s’hauria de fer, ni si el seu govern hi hauria d’estar implicat com ho va estar l’executiu de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras amb el referèndum del Primer d’Octubre.

El president de la Generalitat sí que ha dit que la manca de valentia del govern espanyol per a negociar no podia blocar l’independentisme. I ha argumentat la necessitat de traçar una nova proposta que permeti al moviment d’avançar cap a l’objectiu final republicà. ‘Necessitem tota la complicitat cívica i democràtica per tornar-ho a fer’, ha afegit. Mentre Pedro Sánchez no s’està d’amenaçar Catalunya amb una nova possible suspensió de l’autonomia (o amb l’aplicació de l’article de la constitució espanyola que calgui, més enllà del 155) en funció de quina sigui la resposta política a la sentència, Torra ha insistit que aconseguir l’objectiu final era a les mans de la part catalana. ‘Que quedi clar d’una vegada per sempre i per a tothom: sempre voldrem el diàleg, però com que no s’asseuen a la taula, nosaltres continuarem endavant i no ens aturarem’, ha sentenciat.

Durant més de dues hores de discurs, Torra s’ha esforçat per exhibir l’estabilitat del govern, fent èmfasi en l’obra feta, en els projectes pendents i, sobretot, en la necessitat que la cambra aprovi el pressupost del 2020. No hi ha hagut cap rastre d’un possible avançament electoral, ni cap referència a la proposta d’un govern de concentració defensada per la plana major d’ERC. Per contra, ha demanat a l’oposició que li proporcioni estabilitat amb un nou pressupost per una raó senzilla, que ha deslligat del partidisme estricte, i és que l’administració necessita més recursos per a millorar les prestacions socials que reben els ciutadans.

Uns comptes amb més despesa social

Concretament, ha reclamat responsabilitats als grups parlamentaris perquè, al marge dels interessos electorals, s’aprovin uns comptes que incrementarien la despesa més de 2.500 milions (més d’un 10% dels comptes del 2017, que són els prorrogats) i que implicarien revertir les retallades en salut, educació i serveis socials, situant la despesa als nivells previs a la crisi. Sense triomfalismes respecte a la proposta governamental per als nous comptes, Torra ha culpat l’estat espanyol d’impedir que Catalunya tingui els serveis públics que es mereixeria d’acord amb l’esforç fiscal dels ciutadans, i ha insistit a llistar els incompliments en inversions, les deslleialtats repetides i l’ofec financer a què Madrid sotmet la Generalitat, que s’afegeixen a un ‘control polític injustificat’.

Torra ha insistit en el dèficit fiscal crònic, en els objectius de dèficit que considera injustos i arbitraris, i en la manca de voluntat política pràctica per a renovar el sistema de finançament. ‘Quina fatalitat bíblica és aquesta que hàgim de resignar-nos a aquest tracte vexatori?’, ha demanat a l’oposició, després d’haver-se referit a la diferència entre les promeses d’inversions en infrastructures incloses al pressupost de l’estat i l’execució final. ‘Els sembla normal que l’estat hagi executat en deu anys el 10% del pla de la Rodalia?’ Però no ha trobat cap gest de complicitat en la bancada de l’oposició.

El fals relat de la violència

La possible inhabilitació de Torra ha planat sobre el debat quan faltaven poques hores perquè, a un quart menys cinc de set de la tarda, s’exhaureixi l’ultimàtum que li ha donat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè retiri la pancarta en defensa dels presos polítics i els exiliats de la façana del Palau de la Generalitat. Torra ha atribuït l’endarreriment de la data de la vista oral per no haver retirat la mateixa pancarta en període electoral (inicialment, el judici havia de coincidir amb el debat parlamentari que obre el curs polític) a l’interès perquè el judici no es faci abans de les eleccions. ‘Quin escàndol i que trist tot plegat’, ha etzibat.

Malgrat la incertesa sobre el seu futur institucional, Torra ha situat l’exercici del dret d’autodeterminació, amb una pregunta directa sobre la independència de Catalunya, al centre de l’acció política. I ha demanat als partits contraris a un referèndum per què tenien por a les urnes, i si no era veritat que les temien perquè potser no aconseguirien una majoria favorable a la unitat d’Espanya. Torra també ha denunciat la construcció d’un ‘fals relat de violència a Catalunya’ després de les últimes detencions a independentistes i ha qualificat d’intolerable que es provi de criminalitzar el moviment. ‘No permetré mai que es vulgui associar un moviment democràtic amb el terrorisme’, ha reblat.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies