La cimera Sánchez-Macron, una prova de foc per a la unitat de l’independentisme

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acull avui una nova obra, més ben dit, una nova representació. El president espanyol, Pedro Sánchez, vol utilitzar la vint-i-setena cimera hispano-francesa –la tercera que es fa en terres catalanes, després de Perpinyà (2001) i Girona (2006)– com el certificat de defunció del procés independentista, una vegada concedits els indults als presos polítics i acordada amb ERC la reforma del codi penal. L’altre actor protagonista serà el president francès, Emmanuel Macron, que fa parada i fonda a Barcelona en plena vaga general per l’augment de l’edat de jubilació i la reforma de les pensions.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, atrapat pel protocol imposat pel govern espanyol, farà més d’espectador que no pas de tercer actor en discòrdia. El seu rol d’amfitrió, segons que va revelar la portaveu, Patrícia Plaja, es limitarà a donar la benvinguda a Sánchez i Macron, amb qui previsiblement es fotografiarà —conjuntament amb Ada Colau, Núria Marín i Maria Eugènia Gay— abans que el deixin de banda per començar la cimera (a les deu del matí). “Perquè el president espanyol vol utilitzar la cimera hem de tenir una descortesia amb el president de la República francesa? No caurem en la trampa”, s’ha defensat Aragonès. Després de la cimera, Sánchez acompanyarà Macron en una visita privada al Museu Picasso, en la qual també participarà Colau, però no pas el president català, que no hi ha estat convidat.

Una hora abans (a les nou del matí), l’ANC, Òmnium Cultural i el Consell per la República han convocat una mobilització, amb el suport de tots els partits independentistes, incloent-hi ERC, per a protestar en contra de la cimera. “Aquí no s’ha acabat res! Independència. Països Catalans. Prou Repressió“, és el lema de la concentració, que era prevista a les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch però que finalment es farà a la Font Màgica de Montjuïc (que ahir va aparèixer plena de pintades i cartells) per motius de seguretat.

Cap al migdia (11.30), l’esquerra independentista, amb els CDR, Poble Lliure, la Forja, Arran i el SEPC al capdavant, han convocat una manifestació alternativa, si bé prèviament havien donat suport a la unitària. Aquesta mobilització sortirà de les Torres Venecianes i és previst que marxi fins al consolat francès, situat a la ronda de la Universitat, a tocar de la plaça de Catalunya.

La bicefàlia ERC-Aragonès i la unitat independentista

Després de la reunió del consell executiu d’ahir, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va dir que el govern no deixaria “cap cadira buida” a l’hora de representar els interessos de Catalunya. En aquest sentit, no és previst que cap membre de l’executiu d’Aragonès assisteix a la manifestació. Ara bé, sí que hi haurà una delegació d’ERC, encapçalada per Oriol Junqueras. Una bicefàlia que ha estat molt criticada per l’ANC, Junts, la CUP i el Consell per la República. Sigui com sigui, serà la primera convocatòria unitària després d’un Onze de Setembre en què ERC es va desmarcar de la manifestació i després dels retrets del cinquè aniversari de l’1-O.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, ha estat especialment insistent aquests darrers dies reclamant a Aragonès que no assumeixi el rol d’amfitrió de la cimera i deixi plantats Sánchez i Macron. Feliu considera que la presència d’Aragonès a la cimera “desvirtua” la protesta. Així mateix, ha reconegut que és possible que se sentin xiulets en contra del president, tal com va passar amb Carme Forcadell durant el cinquè aniversari de l’1-O. “Les contradiccions a vegades passen factura; la gent pot fer el que vulgui perquè hi ha llibertat d’expressió”, ha declarat.

De fet, el govern espanyol també s’ha mostrat perplex per aquesta bicefàlia ERC-Aragonès. La delegada a Catalunya, Maria Eugènia Gay, ha dit que respectava el dret de protesta dels partits i de les entitats, però que l’objectiu de la cimera transcendia el plantejament de la manifestació. Per la seva part, el govern francès s’ha limitat a dir que tot plegat era un afer intern de l’estat espanyol i que no es pensava posicionar.

Aragonès, marginat

El president Aragonès rebrà Sánchez i Macron al MNAC, i hi intercanviarà salutacions i poca cosa més. El protocol serà estricte, de manera que no es preveu que acapari l’atenció dels mitjans, tal com va fer Pasqual Margall a Girona ara fa disset anys, quan va tractar de tu a tu amb José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac. “Catalunya és el coixí entre Espanya i França”, va declarar Maragall, que va fer tota la seva intervenció en català. “Entendreu el català perquè es troba enmig de l’espanyol i el francès”, va afegir.

Aragonès ha provat d’influir en l’ordre del dia de la cimera enviant una carta al govern espanyol en què suggeria temes clau que involucren els dos estats i necessiten solució: l’oficialitat del català a les institucions europees; el corredor mediterrani; el projecte H2Med; la reobertura dels passos transfronterers; els obstacles jurídics i administratius en territoris transfronterers, entre més. Certament, s’hi tractaran algunes d’aquestes qüestions, però el plat fort de la reunió serà la signatura de l’anomenat tractat de Barcelona, un acord de cooperació entre els dos estats.