ChatGPT: algunes interioritats inquietants del projecte d’intel·ligència artificial que fascina el món

  • OpenAI té per socis Microsoft, Elon Musk, Mark Zuckerberg i gent de l'entorn de Donald Trump · Ha abandonat la política de codi lliure i ja té dificultats amb l'explotació de treballadors a l'Àfrica

VilaWeb
Redacció
22.01.2023 - 21:40
Actualització: 22.01.2023 - 22:49

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

ChatGPT és un prodigi de la tecnologia que, d’ençà que es presentà al gran públic –ara fa poques setmanes–, ha originat una autèntica revolució. Propietat de l’empresa OpenAI, el robot és capaç de crear en moltes llengües –el català inclòs– texts tan ben escrits que es fa difícil de diferenciar-los dels elaborats per humans. Per això l’aparició de ChatGPT ha obert tot d’especulacions sobre què s’hi pot arribar a fer i quins beneficis pot aportar, però també quins problemes pot causar.

Tot seguit us oferim les respostes a algunes preguntes clau sobre aquest projecte.

Quina empresa hi ha al darrere de ChatGPT-3?
—L’empresa a què pertany el robot –no és ben bé un robot, sinó una intel·ligència artificial, però és més fàcil de definir-lo així– es diu OpenAI i té la seu a San Francisco. A Europa tan sols té una oficina a París.

Qui la va fundar?
—Tothom convé que la idea inicial va aparèixer durant un dinar el 2015 a l’hotel Rosewood de San Francisco, convocat per Elon Musk. Els primers accionistes van ser Robert Altman, que ara n’és el director; Elon Musk mateix; les empreses Amazon, Infosys i YC Research; Greg Brockman, un enginyer que ara presideix l’empresa; la inversora Jessica Livingston; i Peter Thiel, també inversor, fundador de PayPal juntament amb Musk i gran amic de Donald Trump. Entre tots van aplegar mil milions de dòlars per posar-la en funcionament. Thiel fou qui més diners hi va esmerçar.

Qui en són els accionistes?
—OpenAI és una empresa privada i entre els accionistes hi ha un grup d’empresaris molt notables del món de la tecnologia, com ara Elon Musk (Tesla, SpaceX, Twitter) i Mark Zuckerberg (el creador de Facebook), a més dels socis fundadors i Microsoft.

Què hi té a veure Microsoft?
—El 2019 Microsoft va invertir mil milions de dòlars a OpenAI i li va facilitar l’ús il·limitat del seu sistema de computació en el núvol Azure perquè pogués entrenar el robot amb dades reals. Microsoft veu ChatGPT com una gran oportunitat de venjar-se de Google, perquè aquesta interfície podria substituir i deixar obsolets els cercadors i és una possible font de gran negoci. Segons l’acord, Microsoft es quedarà el 75% dels beneficis d’OpenAI fins que haja fet la pau de la inversió i en acabat el 49% fins que se superi cent vegades la inversió inicial. Després de l’èxit de ChatGPT entre el públic aquesta setmana passada, Microsoft va dir que estudiava d’aportar deu mil milions més a l’empresa.

Qui dirigeix OpenAI?
—El president de l’empresa és Greg Brockman i el director, Sam Altman, també accionista.

Què hi té a veure Elon Musk?
—Elon Musk és accionista de l’empresa i, de fet, la va dirigir al començament, però ho va deixar estar el 2018 perquè generava conflictes d’interès amb Tesla.

 

Entrevista a la intel·ligència artificial ChatGPT: “Si tens por que et prengui la feina, pots estar tranquil”

Per què OpenAI diu que és una empresa sense ànim de lucre?
—Va ser organitzada d’aquesta manera amb la voluntat que la feina que s’hi fa fos compartida en codi lliure. Era una manera d’oposar-se a la possibilitat que Google, Facebook i alguns altres actors desenvolupessin una intel·ligència artificial fora del control dels usuaris. Però el fet és que el 2018 va crear una filial que comercialitza el ChatGPT-3 i més productes que han desenvolupat i van canviar la política de codi lliure –tot això alhora que Microsoft hi feia la seva forta inversió econòmica. Per exemple, la popular aplicació d’aprenentatge de llengües Duolingo funciona en part sobre aquesta plataforma i paga per això.

Guanya diners OpenAI?
—Fins ara, no. La previsió és que en començarà a guanyar el 2024.

Què fa, exactament, ChatGPT-3? Pensa?
—No. ChatGPT-3 és un model de llenguatge basat en una enorme arquitectura de 175.000 milions de paràmetres que, entrenada a partir d’un enorme banc de dades que inclou milions de texts procedents de pàgines web de tota mena, produeix escrits que semblen humans. Però no és sinó una imitació. La màquina desa informació sobre tots els mots i el context en què apareixen. I, a partir d’això, respon als usuaris fent servir la seqüència de mots més probable que seguiria el mot o mots clau de la pregunta o de l’afirmació que rep. Això no és pensar i, de fet, ni tan sols és una conversa, però l’efecte que causa és fascinant i, com a interfície de pregunta, podria posar fi a Google i els cercadors en molt poc temps.

I diu la veritat?
—No pot dir la veritat, simplement perquè no sap què diu. Tan sols posa paraules l’una rere l’altra d’acord amb la probabilitat amb què un parlant les hi posaria en una conversa normal i partint de bases d’informació que no són completes ni indiscutibles.

Hi ha competidors en aquesta cursa per a guanyar la batalla de la intel·ligència artificial?
—Totes les grans empreses en parlen, però no n’hi ha cap al nivell d’OpenAI. Algunes empreses, ara petites, també van creant productes interessants, com ara Anthropic i Midjourney. Amazon, soci d’OpenAI, també finança un servei de codi obert, que es diu Stability.

Què va passar amb uns treballadors de Kenya?
Segons la revista Time, OpenAI, mitjançant l’empresa nord-americana Sama, va contractar uns equips de treballadors a Kenya per tal que, en les primeres fases de prova, vigilessin i esborressin les respostes no políticament correctes de la màquina sobre tota mena de temes, com ara racisme o sexualitat. Per a fer-ho van haver de llegir centenars de milers de texts que contenien, per exemple, aberracions sexuals i teories polítiques indignants. Aquests treballadors cobraven un euro l’hora, però molts no van poder suportar l’estrès que causaven aquelles lectures. I, de fet, el contracte es va rescindir vuit mesos abans del termini previst.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes