El músic Cesk Freixas reclama que es recuperi l’esperit del 3 d’octubre, quan la ciutadania va passar per sobre dels partits i les organitzacions polítiques. Recorda com va viure aquells dies i mira al futur. Freixas no ho veu clar. Creu que si tot continua com fins ara, la República trigarà. Critica amb duresa els partits, als quals retreu que estiguin més centrats en la lluita pel poder i per aconseguir més vots que no pas per fer efectiva la República. Aquesta entrevista forma part de la sèrie ‘La tardor republicana’, que analitza la tardor que vam viure fa un any i la que vindrà aviat.

Enguany, l’Onze de Setembre no és una Diada més. Què ens hi juguem?
—L’Onze de Setembre és una data simbòlica i cal tractar-la com a tal. No crec que sigui una data tan transcendental, però és veritat que aquest any serà diferent, perquè som en una de les pitjors situacions que ens podíem imaginar. Malgrat tot, crec que és important conservar l’esperit dels últims anys. Aquestes manifestacions són una injecció d’autoestima al conjunt de la societat, però també hi ha molta gent que demana accions més contundents.

Més contundents?
—No podem anar fent sempre accions festives. Hauríem de recuperar l’esperit del 3 d’octubre, on la societat es va posar davant dels partits polítics, les organitzacions i els col·lectius. No dic que les coses que es fan no serveixin, però caldria deixar aquesta cosa tan festiva i començar a fer accions més contundents que posin en evidència que el moment que vivim és extraordinari i que tenim tot un seguit de llibertats retallades.

Hem anat perdent contundència, amb el pas del temps?
—És clar, amb els presos polítics, la gent exiliada… Tot això ens condiciona molt. Bé, sobretot condiciona els partits.

Creieu que s’han de fer més accions davant les presons?
—Està molt bé que aquestes reivindicacions que es fan arreu del país també s’acostin als presos, aprofitant que ara són més a prop.

Parlàveu del 3 d’octubre: és el moment que hem estat més a prop de la independència?
—Sí, quan el poble va tirar del carro i va sortir al carrer de manera massiva va ser el moment que més a prop vam ser de la República. D’alguna manera, després va interessar de frenar aquest moviment del carrer tan ampli. Per això hi ha molta gent que trobem a faltar aquest impuls al marge dels partits polítics i del partidisme que crec que fa molt del mal al país. Cal oblidar-nos d’aquesta agenda tan electoralista.

Què en resta, del primer d’octubre? Quina és la seva herència?
—Per aquells que van néixer després de la transició, el primer d’octubre és el dia més bèstia de les nostres vides. I no l’1-O i prou, sinó les setmanes prèvies i posteriors. Tot plegat marcarà moltes generacions. Ens ha deixat un esperit molt crític i la voluntat molt clara d’aconseguir la llibertat nacional, la independència. Alhora, ha marcat una distància insalvable i irrecuperable amb l’estat espanyol.

Íntimament, què us evoca aquesta data?
—Quan penso en el primer d’octubre em vénen al cap els dies previs, quan vaig agafar la guitarra i em vaig dedicar a fer concerts als col·legis electorals de Rubí. Diversos sindicats de músics van fer una crida per a acompanyar musicalment els dies previs al primer d’octubre perquè hi havia l’amenaça que la policia podia entrar als col·legis en qualsevol moment.

I el primer d’octubre?
—El recordo amb molta intensitat, però també amb molta por i impotència. Por perquè anaves veient totes les imatges de les càrregues policials. A Rubí, al meu col·legi, no van venir, però evidentment ens anaven arribant imatges dels pobles del costat i feia por. Malgrat tot, et quedaves defensant el teu col·legi.

Què penseu que s’ha de fer el primer d’octubre de 2018?
—Les persones que creiem en la República hem d’obeir el mandat del primer d’octubre. Més enllà del valor simbòlic, és un dia per a la defensa dels valors democràtics i per a reivindicar una ètica que es basa en el respecte als drets humans i fonamentals.

Vist ara, què va faltar per fer efectiva la República?
— La gran llosa dels independentistes són el partidisme i l’electoralisme. Les estratègies que tenen per a ampliar la xifra de votants acaben perjudicant l’independentisme. En aquell moment ja van voler desactivar alguns mecanismes que funcionaven molt bé al marge dels partits, entre els quals, els CDR. Uns factors que van fer que es retrocedís en la defensa del mandat del primer d’octubre. El partidisme debilita el nostre moviment. És el gran problema que tenim per a fer efectiva la República.

Parlant de partidisme, la divisió entre els partits independentistes es veu constantment. Com cal afrontar-la?
—És molt interessant construir espais de democràcia i espais de debat al marge dels partits, com poden ser Òmnium, l’ANC o els CDR. Amb aquests col·lectius es pot fer un discurs crític amb les línies estratègiques dels partits i es pot fer pressió per a modificar-les i crear-ne de noves. Aquests col·lectius han de marcar l’agenda i han de crear estratègies pròpies.

Però sense els partits no es pot fer efectiva la República…
—És evident que sense els partits no ho podem fer. El sistema polític actual està pensat perquè funcioni amb la seva representativitat. Però aquestes lluites per robar-se vots els uns dels altres acaben dividit i desil·lusionant la gent. Aconseguir unitat no hauria de ser tan complicat. El primer d’octubre hi havia sensació d’unitat entre els col·lectius, encara que després hi hagués matisos. Arribar a la República és possible, però la lluita pel poder ho fa més difícil.

Quines han de ser les prioritats del govern català a curt termini?
—Alliberar els presos i exiliats i fer efectiva la República. Tot i això, tinc la sensació que sense la República serà impossible alliberar els presos i exiliats. No serà fàcil. Seria d’il·lusos pensar que lluitar contra un estat surt de franc. Ells tenen el monopoli de la violència per a salvaguardar els seus interessos. Ens caldria fer efectiva la República per retornar els presos i exiliats a casa amb les famílies.

Què ha de ser el Consell de la República?
—La funció més immediata i més interessant és la que ja fan la majoria d’exiliats, que és internacionalitzar el conflicte.

S’han de convocar eleccions a la tardor?
—No ho sé, la veritat. Últimament, quan he provat de fer d’analista polític m’ha sortit malament. Passen moltes coses i se m’escapen molt, els interessos dels partits. No puc entendre què ens aportarien unes eleccions a la tardor, però potser els partits hi tenen algun interès.

I les eleccions municipals de l’any vinent poden ser una oportunitat per a l’independentisme?
—El municipalisme sempre és un bon terreny per a recalcular la nostra força i la nostra presència. És possible que sigui un bon moment per a provar fórmules noves, altres candidatures o noves agrupacions que no obeeixin tant a les sigles dels partits sinó que busquin més eixamplar la base. Encara que és important no fer proves estranyes. Sempre he cregut que la República s’hauria de construir des del municipalisme. Manuel de Pedrolo ja ho defensava fa quaranta anys, la construcció del país ha de ser des de la lliure adhesió dels municipis.

Després del primer d’octubre, arribarà el judici als presos polítics. Què s’haurà de fer aquells dies?
—Seran dies de tornar a sortir al carrer. Tocarà reivindicar-ne la llibertat i deixar clar que són ostatges. Hi hauria d’haver moltes mobilitzacions, i esperem que totes les reivindicacions traspassin les parets de la justícia i ens escoltin.

Quin ha de ser el paper dels presos polítics i els exiliats?
—No els podem donar una responsabilitat afegida. Crec que els presos són, evidentment, actors polítics que han tingut un paper molt important l’1-O i, per tant, en els nostres anhels de llibertat nacional. Em mereixen tot el respecte i és molt important escoltar la seva opinió, però tampoc els hauríem de donar un paper d’extremada responsabilitat, perquè és evident que la seva situació és molt complicada. Els presos i els exiliats són símbols de la resistència. Han estat els més perjudicats i com a tal els hem de tenir en compte, però tot amb la seva justa relativitat.

Hi haurà una nova oportunitat per a fer efectiva la República a curt termini?
—A curt termini ja l’hem tingut. Va ser el primer d’octubre. Amb l’actual estructura de l’estat espanyol, és impossible aconseguir un referèndum pactat, significaria perdre molts vots per part de l’espanyolisme. I ara mateix no ens veig tornant a organitzar una cosa com l’1-O, crec que ja ho hem fet. Els resultats ja els tenim, ara només cal aplicar-los. Encara que no crec que sigui fàcil, no podem pecar d’il·lusos.

Per tant, creieu que n’hi ha per estona?
—Miro de no ser gaire pessimista. Però crec que no ho aconseguirem fins que no tinguem un govern de Catalunya absolutament determinat a posar sobre la taula els resultats de l’1-O i actuar-hi en conseqüència. Fins que això no passi, va per llarg.

Això ara mateix no passa?
—És evident que no. D’aquí a poc hi haurà unes eleccions. A la taula hi ha uns altres interessos. Ara mateix, el debat és qui ocupa la centralitat del sobiranisme català, quin dels dos grans partits guanya aquest espai. Això, en definitiva, frena les aspiracions nacionals, encara que ens urgeix més que mai. Tenim molts represaliats: els presos, la Tamara, l’Adrià… N’hi ha centenars. Som en una situació de conflictivitat màxima, l’extrema dreta actua com més va amb més impunitat. Comencen a assenyalar i atacar amb molta més contundència que fa mesos. Si no comencem a desplegar les nostres eines, tindrem problemes. I les lluites partidistes fan que endarrerim el desplegament de la República. Al final tindrem un mort, dos o tres, i aquí encara ens demanarem per què. És molt important treballar perquè l’extrema dreta i el feixisme no puguin desplegar les ales. Cal fer efectiva la República per una qüestió de supervivència.

Parlant de l’extrema dreta, què s’ha de fer per posar fi a la impunitat que ?
—Primer, actuar, perquè tinc la sensació que tant Mossos com el govern es queden de mans plegades. Demostrar que la manera com la nostra policia entén la justícia i actua va en contra d’aquests valors que no tenen en compte els drets humans. L’extrema dreta i l’espanyolisme demostren que hi ha via lliure per a atacar les persones que defensem de manera pacífica la República i la independència de casa nostra.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb