Cent vuitanta científics denuncien els riscs d’organitzar uns jocs al Pirineu

Alerten que el 2030 hi podria haver estacions d'esquí que no fossin rendibles ni amb neu artificial

VilaWeb
Federica Ravera, Ermengol Gassiot, Ariadna Nieto i Andreu Ubach, ponents de la presentació del manifest
Josep Rexach Fumanya
17.02.2022 - 11:41
Actualització: 17.02.2022 - 12:41

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Científics de diferents àmbits han coordinat un manifest per a mostrar la seva preocupació per la proposta de celebració d’uns jocs olímpics d’hivern al Pirineu l’any 2030 al Pirineu. A través de dades assenyalen l’impacte negatiu que un esdeveniment d’aquesta magnitud pot tenir sobre les economies locals, els paisatges rurals i els ecosistemes del Pirineu. “Les dades científiques demostren que aquest model és incompatible amb la crisi climàtica i els reptes socials i ambientals que afronta el territori”, alerten en el document presentat avui al matí a Barcelona.

Fins al moment el manifest té el suport de cent vuitanta científics i està estructurat en deu arguments que volen qüestionar la candidatura que està liderant el govern català de la mà de diferents agents econòmics. Parlen de la “poca transparència de la candidatura”, que de moment no té cap pla d’implementació i que podria xocar amb diferents lleis de caràcter urbanístic i ambiental que són vigents a Catalunya.

Però el gruix dels arguments es basen en dades ambientals, com per exemple, que l’increment de temperatures màximes pot oscil·lar entre 1 i 2,7 °C el 2030. “Hi haurà estacions que no es podran garantir la seva obertura ni amb neu artificial”, ha explicat Ermengol Gassiot, arqueòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per una altra banda, assenyalen que les estacions no són rendibles econòmicament. La Generalitat de Catalunya ha rescatat set estacions d’esquí dels Pirineus català a causa de problemes de rendibilitat. Fins al 2017, aquestes van acumular un dèficit de 74 milions d’euros. Federica Ravera, professora del departament de Geografia de la Universitat de Girona, ha posat com a exemple La Molina, una de les estacions que acolliria proves olímpiques, i que té unes pèrdues anuals de 2,6 milions d’euros.

També ha assenyalat que demogràficament, els Jocs podrien accentuar el model turístic que hi impera i agreujar el desequilibri i la dependència que tenen les comarques pirinenques respecte de la resta de Catalunya. “El Pirineu continua tenint la renda més baixa de tota Catalunya, però el preu de l’habitatge a la Cerdanya és un 32% més alt que la resta de Catalunya. I si parlem del mercat laboral, el Pirineu concentra la temporalitat més alta de Catalunya, i principalment són dones”.

Aprofundint en els danys col·laterals de l’augment de temperatures, Andreu Ubach, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers, ha explicat que hi haurà problemes en la capacitat de regeneració d’aqüífers a les muntanyes: “Cal començar a plantejar-se l’aigua com un bé escàs”. També ha alertat que ja hi ha multitud d’espècies amenaçades, com el gall fer, i que la continuïtat d’un model que contempli la celebració d’uns JJOO, agreujarà aquestes tendències de fragmentació ecològica.

Consulteu el manifest ací:

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies