Cecs sobre Rússia

Fa dècades que Occident, l’OTAN, encercla militarment Rússia, i quan Rússia reacciona, ens ho prenem com un atac, i venem la nostra ofensiva com una defensa. Rússia té part de raó de queixar-se, voler l’OTAN a la frontera russa és una idea de boigs. Aquesta és la tesi que fa anys que explica amb dades Rafael Poch, un dels periodistes que aquests dies va contra corrent a l’hora d’explicar la crisi d’Ucraïna. És reconfortant, aquests dies, de llegir-ne les entrevistes i els articles per veusobrere, una vegada més, que no tothom és víctima de la ceguesa occidental sobre Rússia, un país que, especialment els europeus, mai no hem sabut llegir del tot, no l’hem entès, ni ens l’han explicat. Aquesta visió empàtica, –millor dit, aquest esforç per a entendre Rússia–, no tan sols la tenen periodistes d’origen llibertari com Poch, sinó també senyors liberals de dalt a baix com l’empresari Xavier Roig, autor de l’Enigma rus (La Campana), que ha visitat el país aquests darrers anys. L’intent de voler entendre Rússia no té absolutament res a veure amb el de justificar Putin, sinó que és l’esforç, a dreta i esquerra, de no caure en el parany de les maquinàries de propaganda occidental que nosaltres també sofrim. I la crisi a Ucraïna és el darrer capítol d’una història de desinformació.

Em fa vergonya de dir que ja feia molts anys que m’afaitava quan vaig descobrir que, a Hitler, sobretot el van derrotar els russos, no pas els americans. I que la història de la Segona Guerra Mundial que, a mi, fill del capitalisme i de la propaganda difosa durant la guerra freda, em va arribar (amb tot de films, llibres i cançons sobre la victòria aliada) no era gaire acurada. Vaig trigar molts anys a saber que els russos havien perdut uns 20 milions d’homes durant la II Guerra Mundial, i els americans ni tan sols mig milió. La contribució russa a la derrota de Hitler ningú no ens l’ha explicada, i el greuge arriba a grans capes de la població que, si ho sabessin, veurien Rússia (no Putin) amb uns ulls més empàtics. El liberal, i ànima lliure, Xavier Roig també s’afaitava quan m’explicava això no fa pas tant, en aquesta entrevista: “Quan vaig arribar a Rússia, em va sobtar que ells estiguessin convençuts que havien guanyat la Segona Guerra Mundial. Una percepció que aquí no tenim. Però les xifres són les que són. A la Segona Guerra Mundial, moren 300.000 anglesos, 400.000 nord-americans i 25 milions de russos. Quan ho analitzes a fons, doncs, sí: són els russos que van guanyar la Segona Guerra Mundial. Es van emportar la part més grossa perquè es guanyés: 25 milions de morts. Tu mateix. A Stalingrad, tres o quatre milions de morts. Això vol dir tres o quatre guerres civils espanyoles. Els anys quaranta, a França, la major part de gent estava convençuda que qui més havia contribuït a guanyar la guerra eren els russos. I ara, en canvi, l’opinió s’ha capgirat. La gent creu que van ser els aliats. I no.”

Tots som fills de la nostra propaganda; els russos també. Als russos, només els expliquen que van derrotar Hitler, però no els expliquen que de primer havien pactat amb Hitler. Comunistes i feixistes de bracet. Hitler i Stalin col·laborant junts, els primers anys de la Segona Guerra Mundial, i repartint-se Polònia. No és fins que Hitler ataca Rússia, traint-la, que els russos s’hi barallen. L’ignominiós pacte Ribbentrop-Mòlotov és tabú a Rússia. Els russos ja sabran com desfer-se de la seva propaganda. La nostra feina és de desfer-nos de la nostra, l’occidental, que aquests dies ens presenta una veritat: les tropes russes a la frontera d’Ucraïna, sense parlar de l’encerclament militar que Rússia sofreix de fa dècades, ni de l’absurditat de voler l’OTAN a la frontera russa. Propaganda que a Europa, respecte de Rússia, ha estat tan bèstia que la majoria de la població es pensa que, la Segona Guerra Mundial, la van guanyar els americans, no pas els russos.