Augmenta la participació a Catalunya Nord en la segona volta de les legislatives amb un 40,11%

Són gairebé dos punts més que en els comicis del 2017 · Catalunya Nord vota amb una extrema dreta que aspira a guanyar tots els diputats

VilaWeb
Alexandre Solano
18.06.2022 - 21:40
Actualització: 19.06.2022 - 18:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui hi ha la segona volta de les eleccions legislatives a l’estat francès, amb els quatre diputats de Catalunya Nord encara en joc. Les dades de participació publicades a les 17.00 indiquen una participació de gairebé dos punts més que no la dels comicis anteriors. De moment, la participació ha estat del 40,11%, mentre que el 2017 a aquesta hora era del 38,71%. També augmenta respecte de la primera volta: la setmana passada, la participació era del 39,59% a aquesta hora. Al conjunt de l’estat francès, la participació registrada fins ara ha estat del 38,11%, mentre que el 2017 va ser del 35,33% a aquesta hora. Però la participació general disminueix en comparació amb les dades de la setmana passada: a aquesta hora, la participació en tot l’estat francès era del 39,42%.

En totes quatre circumscripcions catalanes es va imposar l’extrema dreta en la primera tanda i ara s’enfrontarà a tres candidats d’Ensemble! i un de la NUPES, la unió de les esquerres.

El resultat dependrà en gran part de la capacitat de captar el vot dels electors que van optar per unes altres formacions en primera volta. A la primera circumscripció, la lepenista Sophie Blanc va obtenir el 31,4% dels vots, i Romain Grau, del partit de Macron, el 24,5%. Si ara és capaç de mobilitzar almenys els votants de la NUPES (23,6%) i dels Republicans (5,6%), pot guanyar.

En la segona circumscripció, serà més difícil de barrar el pas a l’extrema dreta, on fa cinc anys ja va sortir elegit un diputat del Rassemblement National. Anaïs Sabatini ha aconseguit el 37,6% dels vots i el candidat d’Éric Zemmour va arribar al 5,7%. Per tant, la macronista Frédérique Lis, amb solament un 20,5%, hauria de mobilitzar els votants de tots els candidats eliminats.

En la tercera s’enfronten Sandrine Dogor-Such (RN) –27,7%– i Nathalie Cullell (NUPES) –27,3%–, que gairebé van empatar. Els votants macronistes i de la dreta gaullista molt segurament decantaran el guanyador i hauran de decidir si prefereixen l’esquerra o l’extrema dreta.

A la quarta circumscripció hi ha una situació semblant a la de la primera, amb una candidata d’extrema dreta, Michèle Martinez, amb un suport de vora el 30% dels vots, mentre que el macronista Sébastien Cazenove, amb un 21,8%, pot barrar el pas de la seva contrincant si atrau els votants d’esquerres, atès que la NUPES i el socialista dissident Alexandre Reynal van aconseguir més del 30% dels vots entre tots dos.

Macron i la majoria presidencial

En el conjunt de l’estat francès encara no hi ha cap partit que tingui garantida la majoria absoluta, malgrat que el del president, Emmanuel Macron, s’hi podria acostar. La majoria absoluta a l’Assemblea francesa són 289 diputats i el darrer sondatge d’Ipsos per Le Monde estima que Ensemble!, la plataforma electoral de Macron, obtindria entre 275 escons i 315, és a dir, és gairebé tan probable que assoleixi la majoria absoluta com que hi sigui a punt.

La NUPES seria el principal bloc de l’oposició, amb una forquilla entre 155 diputats i 190, mentre que l’extrema dreta del Rassemblement National passaria de 7 escons a 20, pel cap baix, o 45. Si els representants presidencials no arriben a la majoria absoluta, molt segurament cercaran el suport dels Republicans, que són en hores baixes i passarien de tenir 136 escons l’any 2017 a una estimació entre 35 diputats i 55. De fet, tan sols 75 candidats han passat a la segona tanda, fet que fa impossible d’igualar la xifra d’ara fa cinc anys.

Els sondatges pronostiquen que difícilment hi haurà una situació de convivència, és a dir, que el president i el primer ministre, amb el suport de l’assemblea, siguin de colors polítics diferents i hagin de “coexistir”, atès que la NUPES no es preveu que sigui el grup parlamentari més gran ni que sigui capaç d’aconseguir una majoria al parlament.

Les previsions relativament baixes de la NUPES són conseqüència dels enfrontaments que hi haurà a la segona volta. El nombre de candidats és semblant entre Ensemble! (420) i la NUPES (390), i a molta distància hi ha Rassemblement National (208), els Republicans (75) i el sobiranisme (16). Tanmateix, la clau és que el partit de Macron té molts duels contra l’extrema dreta (110), i tot fa preveure que aconsegueixi de guanyar la majoria apel·lant al vot de la resta de partits per evitar que guanyin els extremistes.

En canvi, la NUPES és en aquesta situació moltes menys vegades (60) i la gran majoria de votacions seran contra Ensemble!, per tant, sembla racional de pensar que la majoria de votants de dretes preferiran el candidat macronista que el d’esquerres. Per tant, molt possiblement els candidats escorats a l’esquerra perdran la majoria de votacions.

El fet que Macron pugui ser a punt d’arribar a la majoria absoluta fa que tots els diputats comptin i siguin importants i que fins i tot els sobiranistes, amb uns quants representants, puguin ser fonamentals per a decantar majories en la nova assemblea.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes