El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Demà hi ha eleccions municipals a Catalunya Nord, en un context d’excepcionalitat a causa de la crisi del coronavirus. Dijous, el president francès, Emmanuel Macron, va fer una crida a romandre a casa, va ordenar el tancament de les escoles i va prohibir els actes amb més de cent persones. Tanmateix, i tot i els rumors d’aquests darrers dies, les eleccions municipals a l’estat francès no s’han ajornat pas.

Uns comicis que no arriben en un moment gaire bo per a Macron, per la baixa popularitat arran de la reforma de les pensions i perquè té una estructura territorial dèbil per a configurar llistes municipals. Per la seva part, els Republicans i el Partit Socialista batallaran per conservar el poder local i les grans batllies, després d’haver estat relegats en les eleccions presidencials, legislatives i europees. Uns bons resultats podrien fer que es recuperessin per a futures cites electorals, mentre que una derrota podria dirigir les formacions cap a una descomposició encara més accelerada.

Les eleccions que poden marcar un punt de no-retorn en la política francesa

En el cas de Catalunya Nord, encara es manté l’equilibri polític habitual entre el centre-esquerra, el centre-dreta i les llistes locals de caràcter més transversal. En canvi, a les trenta-tres ciutats de més de 3.500 habitants, el partit de Macron només hi presenta tres llistes, els Verds una i Reagrupament Nacional solament set.

Hi ha cinc municipis de més de 3.500 habitants –Alenyà, Pollestres, Santa Maria del Mar i Sant Esteve del Monestir on només hi ha una candidatura i ja saben qui serà el futur batlle. Tot i això, el resultat de Perpinyà marcarà en gran part l’èxit o el fracàs de les diferents formacions polítiques a Catalunya Nord.

Perpinyà: es podrà fer front a l’extrema dreta?

En les eleccions municipals a Perpinyà, hi ha cinc candidatures que poden assolir el 10% del vot i passar a la segona volta del 22 de maig. El candidat d’Agrupament Nacional, Louis Aliot, és qui té una intenció de vot més alta, amb més d’un terç del vot, lluny del 50% necessari per a evitar una segona ronda.

L’actual batlle, Jean-Marc Pujol, dels Republicans, amb prop d’un 20% dels vots es disputaria la segona plaça amb Agnès Langevine, vice-presidenta d’Occitània i cap dels Verds a Catalunya Nord.

Finalment, qui va ser adjunt de Pujol, Romain Grau, és candidat de la República En Marxa –amb els catalanistes de Sí al País Català dins la llista–, i també es preveu que assoleixi el mínim de vot necessari, mentre que l’Alternativa, una candidatura ciutadana que té el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya Nord, la CUP i bona part dels partits d’esquerres francesos, opta a ser present en la votació de la setmana vinent, tot i que podria quedar fora per un marge de vot molt estret.

Hi ha altres candidats amb menys possibilitats, com ara Clotilde Ripoull (5%), que comparteix llista amb Unitat Catalana, Olivier Amiel (5%), adjunt del batlle aquesta legislatura, i Alexandre Bolo (2%), candidat del Front Nacional ara fa tres anys.

Per a la segona volta, la darrera enquesta mostra un avantatge per al candidat d’extrema dreta. Si hi ha tres candidatures o més, Aliot pot guanyar còmodament, mentre que si només s’enfronta a una sola llista electoral, sigui perquè la resta de partits uneixen forces o bé retiren la candidatura, el resultat pot ser molt ajustat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.