15.06.2018 - 22:00
Estimat Lluís:
Ens coneixem de fa molts anys, segurament des d’aquelles primeres edicions de la Fira d’Arrel Tradicional de Manresa –ara Fira Mediterrània– que tu dirigies en aquells començaments, i jo hi participava amb alguna de les meves propostes musicals. I sempre m’ha admirat la manera profunda amb què has encarat els reptes professionals.
Vaig venir a tu, ara fa ja força anys, per demanar-te si volies impulsar el meu camí professional, i em vas escoltar, i em vas fer moltes propostes de desenvolupament creatiu que, sense cap mena de dubte, van donar una empenta important a la meva trajectòria artística. Per exemple, recordo un primer muntatge que vam fer amb Miquel Gil i la Factoria Mascaró, o amb el mateix Miquel Gil i el Manel Camp Trio. També junts vam fer el projecte Solitud, just quan es complia el centenari de la publicació de l’obra de Víctor Català. Per a mi, va representar un dels treballs musicals amb piano sol més satisfactoris i em va suposar una nova i important realitat vital. Però el que més petja ha deixat en mi és la teva visió plena de transversalitat artística, que m’ha apassionat sempre.
Sempre has treballat amb la màxima expertesa, guiant en la millor direcció molts músics de casa nostra. Només el teu compromís amb el país –has ocupat diferents càrrecs en la gestió pública, sempre vinculats a la cultura de casa nostra, entre els quals, el de director del Departament de Cultura Popular de la Generalitat– va interrompre la nostra relació més professional. El teu guiatge, la teva presència, l’acompanyament i la teva representació en molts i molts dels meus concerts ha estat transcendental en la meva trajectòria musical.
És per això, doncs, que fa molt temps que et considero el meu conseller, en tota la magnitud de la paraula, molt abans que fossis nomenat per al més alt càrrec de la cultura del nostre país.
Sento amb ràbia profunda la injustícia de no poder comptar amb tu, Lluís, com a conseller de Cultura de la Generalitat, però més dolor em causa l’exili obligat i tot el mal que et fa a tu i a tots els teus éssers estimats.
Només em conhorta saber que has treballat, treballes i treballaràs per la nostra cultura, com has fet sempre, amb conviccions fermes, passió i honestedat, fidel als teus principis més profunds.
A més de la indignació que em provoca la situació que patiu els qui heu estat capdavanters en la lluita pel dret de tots els ciutadans, em commou profundament la immensa generositat del vostre sacrifici. Mai no podrem agrair-vos-ho prou, Lluís. Gràcies eternes, a tu i a tots els teus.
Amb tota l’admiració i estimació,
Manel Camp
