18.05.2018 - 22:00
Benvolgut Quim:
Com estàs?
No vull parlar de política, perquè estic segura que coincidim gairebé al cent per cent en les idees i les aspiracions per al nostre país. Això ens uneix com a catalans, però també ens uneixen coses molt importants i que sé que trobes molt a faltar.
Una és el Montseny, la cara nord, que és la que veig cada matí des del meu jardí. Les Agudes, retallades, si el dia és clar. I més concretament Viladrau. T’havia dit que una part de la meva família, fugint de França al segle XVIII es va instal·lar a Viladrau? Encara hi tenim parents.
El Montseny és la nostra gran muntanya, on passejar a la tardor per les precioses fagedes, on collir castanyes i bolets… A mi em van donar la Castanya d’Or, com a tu. Sé que t’encanta, que el vas descobrir per la Laura, i que és on més desconnectes d’aquest estressant món vostre que és la política i d’aquesta bonica ciutat on vius, Barcelona, que com tota capital, esgota.
Deus pensar sovint en les passejades sol pels boscs i això et deu reconfortar tantes hores tancat. Tancat injustament. Cruelment. Intento imaginar-te a la llitera, contemplant un sostre lleig –potser hi tens un fluorescent– i em trenca el cor.
Jo he viscut el franquisme i la repressió. Vaig viure amb esperança la transició. He intentat des del meu ofici d’il·lustradora ensenyar als infants la nostra cultura, les nostres tradicions, història, identitat, llengua… Perquè gairebé es varen perdre durant aquells anys. Tu, des de la teva feina, has procurat que la gent visqui millor en aquest nostre territori tan i tan castigat al llarg de la història. Has vetllat per cada un d’ells, sense distinció, procurant sempre pel bé del país. És l’únic delicte que has comès, fer bé la teva feina. I per això ets a la presó.
L’altra cosa que ens uneix encara més és l’Oriol Carbó. El teu bon amic. Per ell sabem moltes coses de tu. Com t’admira i pateix. Com lluita per la teva llibertat. Em commou profundament la seva estima cap a tu i sé que fa els impossibles. Com a home que ho aconsegueix tot, que encara siguis tancat és una gran frustració, un gran fracàs. Però algun dia girarem la truita. Ell té l’esperança que, com cada estiu, podreu anar a Cadaqués a passejar amb barca i banyar-vos a Culip.
Hem d’aconseguir que sortiu. Que la força de la democràcia que arrela profundament en el poble català capgiri aquest desastre. I ho farem, Quim. No en dubtis. Com vàrem superar el 1714, el franquisme i tantes i tantes adversitats.
Em poso de puntetes per fer-te una gran abraçada i espero fer costat a la Laura i les teves valentes filles el dia 19 a Folgueroles.
Pilarín Bayés
