‘No apaguis mai aquest far que has encès’, carta de Cesk Freixas a Valtònyc

Company, amic Valtònyc.

Has hagut de prendre una de les decisions més dures de la teva vida. Sabem que l’exili és una opció més que viable per a driblar la injustícia manifesta de l’estat espanyol. El teu cas crea un precedent per a la normalització de la censura i la criminalització d’aquelles propostes musicals que executen aquella idea binominal tan citada i tan poc acceptada de Brecht: ‘l’art com a martell’.

Allunyar-te de la gent que més t’estimes, de la teva terra, és un acte de tristesa absoluta. Tenir empatia (i com de necessària n’és, en aquests anys que vivim), ens ha de dur, si cal, a plorar d’impotència i de ràbia per tot allò que t’han obligat i t’obliguen a sofrir. I celebrar, tanmateix, que podràs fer vida fora de les reixes, que això en si mateix ja és prou important. Però que trist, haver d’alegrar-se d’una cosa tan elemental com aquesta, oi? Estiguem contents, també, que ni el franquisme estructural d’un estat eminentment autoritari i uniformitzador, ni el dard emmetzinat d’una mena de periodisme que no entenc, no t’hagin pogut doblegar.

Que et vulguin pres per les teves lletres, per les teves cançons, és una demostració més que l’estat espanyol no garanteix de cap manera ni la llibertat d’expressió ni de creació dels treballadors de la cultura. El 2017, l’Estat espanyol va obrir tretze causes d’empresonament a artistes; Turquia, tres. Les conclusions fan cua davant l’evident dèficit de democràcia. Tu ho has pogut tastar en la teva pròpia carn. Com te n’han volgut, de quiet, de mut, de ple de por! En canvi, tu ens has ensenyat la millor manera per a combatre-ho: no t’has cansat mai de recórrer el país per explicar això que et feien, de vegades amb humor, de vegades amb ironia, i sempre amb la defensa infinita de la música com a vehicle de comunicació, i amb la determinació absoluta dels teus actes.

Quan la injustícia s’escampa i ens toca, la indiferència és el seu millor aliat. La solidaritat i l’empatia, el millor antídot contra aquesta aliança. Des del teu lloc, a la teva nova llar estant, per provisional que sigui, no apaguis mai aquest far que has encès. Gràcies de demostrar-nos que la lluita és l’únic camí.

Aquí, et continuem cantant i esperant: et volem a casa.
Rep una forta i sincera abraçada, amic.
Visca els qui lluiten!

Cesk Freixas, cantautor.