[DADES] Els socialistes són els que presenten més llistes i ERC domina al Principat

  • En el 97% dels municipis del País Valencià es presenten si més no el PP i el PSPV

VilaWeb
Alexandre Solano
26.04.2023 - 21:40
Actualització: 26.04.2023 - 22:01

Les juntes electorals han publicat avui les candidatures a les eleccions municipals. Els socialistes, el PSC, el PSPV i el PSIB, es presenten 1.222 municipis dels 1.554 que hi ha al Principat, les Illes i País Valencià. El PP és el partit amb més llistes al País Valencià, ERC és la formació que en presenta més al Principat i a les Illes hi ha un empat entre socialistes i PP.

Els socialistes i Vox tenen un avenç evident respecte d’ara fa quatre anys. Al Principat, per exemple, el partit d’extrema dreta passa de 45 candidatures a 133. Per contra, Ciutadans, a tot el país, ha passat de 342 llistes l’any 2019 a 187.

El PP i el PSPV arriben a gairebé totes localitats

De fa unes quantes legislatures, el PP presenta candidatures a totes les localitats del País Valencià, 542. Enguany el PSPV en presenta 527, que són 5 més que ara fa quatre anys. Això vol dir que en més del 97% de municipis valencians hi haurà si més no un enfrontament entre aquests dos partits. La tercera força és Compromís, que, segons dades del partit, enguany presenta 5 llistes més que no pas el 2019 (265) i es consolida en les ciutats més grans. De fet, destaquen que podran ser votats per un 89% dels valencians.

En canvi, la patacada de Ciutadans fa que perdi més de la meitat de les candidatures. L’any 2019 en tenia 174 i avui s’ha sabut que ara en tindrà solament 83. Serà superat per Podem, que en presenta 115, de les quals 70 són amb EUPV, una quinzena en coalició amb Compromís i només 15 tot sol. I Vox també passarà davant de Cs, amb 179 llistes.

Demòcrates Valencians anuncia el suport a unes quantes candidatures: Massalfassar en Marxa (Horta Nord), Projecte Gandia (Safor), la Vall ens Uneix (Vall d’Albaida), Centrats en Nules (Plana Baixa), Ciutadans per Alberic (Ribera Alta), Partit de Vinaròs Independent (Baix Maestrat), Ciutadans Independents de Benissa (Marina Alta), Gent per la Vila Joiosa (Marina Baixa), Millorem Benaguasil (Camp de Túria), Centrats en la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), Sueca per Davant (Ribera Baixa).

A la ciutat de València es presenten catorze llistes. A més de les cinc que van obtenir representació –Compromís, PP, PSPV, Ciutadans i Vox–, hi ha, per exemple, la coalició d’Unides Podem i EUPV, que el 2019 va anar de poc que no entrés, amb un 4,17% dels vots; el PACMA; i Esquerra Republicana del País Valencià. ERPV es presenta també a Aín (Plana Baixa), Castalla (Alcoià), Castell de Castells (Marina Alta), Castelló de la Plana, Cullera (Ribera Baixa), Elx, la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), Tavernes de la Valldigna (la Safor) i Vinaròs (Baix Maestrat).

A Castelló de la Plana repeteix el batlle actual, el socialista Carlos González, amb uns sondatges que pronostiquen un empat tècnic; també es preveu que sigui ajustada la confrontació a Elx, a més d’Alacant, on ara governen PP i Ciutadans, amb el suport extern de Vox.

ERC supera les 800 llistes

Al Principat, ERC presenta 804 candidatures. La segona formació amb més candidatures serà Junts, amb 728. L’any 2019, ERC va poder ser votada a 807 municipis, un centenar més que el 2015, i Junts optava a la batllia a 809, abans del trencament amb el PDECat. El PSC presenta gairebé un centenar més de candidatures, de 526 a 615; així i tot, és a força distància de les que va poder formar l’any 2007, quan en va presentar 777.

El partit presidit per Oriol Junqueras va ser el que va obtenir més regidors al Principat (3.107), seguit de Junts (2.798) que, en canvi, va ser la formació que va acabar aconseguint més batllies. El PSC va aconseguir 1.315 regidors.

Lluny d’aquests tres primers partits amb més presència territorial, hi ha el PP, amb 227 candidatures. El PDECat, que durà el nom de la plataforma Ara Pacte Local, n’ha registrades 181; i els comuns, 174. La CUP, que fa quatre anys va ser quarta força en nombre de regidors (335), aquesta vegada tindrà 27 llistes menys (167). L’objectiu –diuen– és consolidar les candidatures amb representació i la feina feta durant el darrer mandat. De totes les candidatures n’hi ha 28 que són noves respecte de les últimes eleccions. Per la seva part, Primàries en presenta enguany una quinzena.

El municipi amb més llistes serà Barcelona. N’hi haurà 25, entre les quals les de tots els partits amb representació a l’ajuntament, tot i que algunes amb el nom canviat. Junts ara és Trias per Barcelona-Compromís Municipal, Ciutadans va tot sol i Valents és l’hereva de la llista Barcelona pel Canvi de Manuel Valls, que fa quatre anys es va presentar amb Cs. Entre les candidatures que ara no tenen representació hi ha el PACMA, Barcelona ets Tu, el Front Nacional de Catalunya, Vox, Nova Política Primàries, Partit del Treball – Democràcia Efectiva – República Valenciana i el Partit Cannàbic Llum Verda.

En les altres grans ciutats, ERC provarà de mantenir els governs de Lleida i Tarragona, amb la repetició de candidatura de Miquel Pueyo i Pau Ricomà, respectivament. També es comprovarà si Junts pot mantenir la batllia de Girona amb Gemma Geis de candidata. Se sabrà si Jordi Ballart és capaç de mantenir la batllia de Terrassa amb una llista independent i municipalista; si reïx el projecte d’ERC a Santa Coloma de Gramenet, encapçalat per Gabriel Rufián; i si Xavier García Albiol obté la majoria a Badalona, com aspira a fer.

Empat de candidatura PP-PSIB a les Illes

El PP i el PSIB es presenten tots dos en 63 municipis dels 67 que hi ha a les Illes. A Mallorca, en 49 localitats. En canvi, a Menorca, Eivissa i Formentera es presenten en tots els municipis. Hi ha el cas curiós de Petra (Pla de Mallorca) on no es presenta cap dels dos partits grans i caldrà triar entre Vox, Més per Mallorca o el PI.

El següent partit amb més candidatures és Més per Mallorca, amb 39, dos més que ara fa quatre anys, seguit del PI, present a 30 municipis de Mallorca i 2 d’Eivissa. Vox vol tenir presència a 29 ajuntaments –un augment de 9 llistes­– i es presenta per primera vegada a Muro o Petra. I Ciutadans només en presenta una desena, principalment en les localitats més poblades.

Es podrà votar la candidatura de Podem a 22 municipis, un més que fa quatre anys, perquè també es presenta a Formentera. En canvi, no en presenta cap a Menorca, tot i que hi ha militants en algunes candidatures locals. Dels 8 municipis de l’illa, Més per Menorca es presenta amb la seva marca a Alaior i Ciutadella.

A Palma hi ha un total de dotze candidatures: a més de les sis que van aconseguir representació (PSIB, PP, Vox, Cs, Podem i Més), també s’hi presenta la CUP, el PI i el PACMA.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor