bitcoins

Els contribuents que el 2020 van operar amb bitcoins o altres criptomonedes tenen l’obligació de declarar-ho a l’efecte de l’IRPF en la campanya de la renda 2021. Ara toca, doncs, recopilar totes les operacions i transaccions fetes amb criptomonedes l’any passat, tenint en compte, a més, la seva alta volatilitat.

1. Els miners que han generat noves criptomonedes durant el 2020: hauran d’incorporar en la declaració de la renda el resultat econòmic de la seva activitat mitjançant el mètode d’estimació directa. És a dir, hauran de determinar el rendiment net de l’activitat de minat a partir dels ingressos íntegres i de les despeses deduïbles consignades als llibres i registres comptables que tingui l’obligació de portar.

2. Els comerciants o usuaris que durant el 2020 hagin venut bitcoins (o qualsevol altra criptomoneda) o n’hagin canviat per diners de curs legal o per altres monedes virtuals: hauran de declarar la diferència entre el valor de la criptomoneda (a dia de la compra) i el valor de venda o intercanvi el 2020. La xifra resultant s’haurà d’incloure a la base imposable de l’estalvi de la declaració, sigui una pèrdua o un guany, al costat d’altres variacions patrimonials (com les obtingudes per les vendes d’accions o fons d’inversió).

3. Els inversors que durant el 2020 van comprar algun bé amb criptomonedes: hauran de fer la mateixa operació del cas anterior; d’aquesta manera, es determinarà si hi ha hagut alguna pèrdua o algun guany per al comprador. Això és així, doncs, per al moment de la transacció, el valor de la criptomoneda pot haver sofert alguna alteració en relació amb el valor que tenia quan es va adquirir.

Valor de compra, valor de venda: pèrdues o guanys

No és complicat saber si s’han tingut pèrdues o guanys en la venda o l’intercanvi de criptomonedes. Per exemple: tenim un contribuent que va comprar 10 bitcoins el 2017 per valor de 10.000 euros (quan el seu valor era de 1.000 euros la unitat) i els va vendre a final del 2020 per 200.000 euros (quan el seu valor unitari va aconseguir els 20.000 euros). O, potser, aprofitant la revaloració de la criptomoneda, va decidir de comprar un habitatge valorat en 200.000 euros.

La quantitat que haurà de declarar aquest contribuent, a l’efecte de guanys patrimonials en l’IRPF, serà la diferència entre el preu d’adquisició de la criptomoneda el 2017 (10.000 euros) i el de venda o intercanvi el 2020 (200.000 euros). En qualsevol dels casos, declararà un guany de 190.000 euros.

El resultat final de la declaració de la renda dependrà dels múltiples ingressos i rendiments que recull l’IRPF, a més de les deduccions i progressivitat de l’impost. No obstant això, el tipus impositiu que, d’entrada, gravarà els guanys produïts per les operacions amb criptomonedes estaria entre el 19% i el 23%.

Per això, és aconsellable que quan es facin operacions d’aquesta classe:

–Es faci una previsió del seu impacte en la declaració de la renda de l’any següent.
–Es tinguin disponibles els diners necessaris per a fer front a un resultat possiblement positiu (declaració a pagar).

Cal no oblidar que no es practiquen retencions sobre aquestes operacions i, per tant, no hi ha pagaments a compte del resultat final de la declaració.

Els bitcoins, encara que siguin “al núvol”, s’han de declarar

S’equivoquen els qui pensen que les operacions amb bitcoins no han de tributar a l’estat espanyol perquè són actius digitals no situats en el territori estatal. Resulta que els guanys de capital tributen al país de residència del titular i no pas en el de la font de la inversió. Per tant, la quantitat obtinguda de la venda o l’intercanvi de criptomonedes per ciutadans de l’estat espanyol no tributarà als països on hi hagi les entitats de custòdia o les plataformes d’intercanvi. Tampoc no quedarà sense tributar perquè sigui al núvol i no radiqui en una ubicació geogràfica determinada. Totes aquestes operacions estan subjectes a la Hisenda espanyola en el cas dels contribuents situats a l’estat.

Com que és un actiu digital, algú pot tenir la temptació de no declarar-lo emparant-se en l’anonimat d’internet i en la manca de regulació de les criptomonedes. Greu error. La veritat és que, gràcies a la determinació de la Unió Europea de lluitar contra l’emblanquiment de diners i de la ràpida actuació de l’administració tributària espanyola en aquest àmbit, hi ha un control important sobre les cases de canvi i els titulars de criptomonedes per a evitar la comissió de frau i l’evasió fiscal.

L’Agència Tributària pot requerir a les entitats espanyoles o estrangeres de compravenda de criptomonedes tota la informació relativa a les operacions amb monedes digitals:

–La identitat dels operants.
–El tipus, la quantitat i el preu de les monedes transaccionades.
–La data en què es van fer aquestes operacions.

Els qui considerin la possibilitat de no declarar les seves operacions amb criptomonedes han de saber que, si són objecte d’un procediment d’inspecció, a més d’haver de tributar per les quantitats no declarades, podran ser sancionats i haver de pagar, a més, entre el 50% i el 150% de les quantitats deixades d’ingressar.

Cap a la normalització de les criptomonedes

El comerç o l’especulació amb criptoactius poden ser tan lícits com els fets amb qualsevol altre actiu no digital, de manera que no hauria d’estranyar a ningú que aquestes activitats estiguin subjectes a les mateixes obligacions tributàries.

La manca d’una regulació expressa sobre les criptomonedes no implica romandre al marge de tota obligació fiscal. Pretendre-ho no sols alimenta indegudament el frau, sinó que també fa un mal servei als qui defensen que les monedes virtuals es converteixin algun dia en mitjans de pagament acceptats, com qualsevol altra moneda de curs legal.

L’origen del frau no són pas les criptomonedes, sinó que sempre ho són les persones que decideixen de cometre’l. Els mitjans per a evitar el pagament d’imposts poden canviar, però la voluntat de defraudar és la de sempre.

 

Benja Anglès és professor de Dret financer i tributari a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquest article es va publicar originalment a The Conversation

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.