Neguit, malestar i expectació: un mes per al congrés d’Esquerra Republicana

Falta un mes exacte per al congrés d’Esquerra Republicana i, de sobte, una calma tensa s’ha apoderat de la campanya. Les candidatures han fet una pausa d’hidratació, després d’unes quantes setmanes d’un enfrontament molt agre, sobretot entre la candidatura d’Oriol Junqueras –Militància Decidim– i la de Xavier Godàs –Nova Esquerra Nacional–, que aplega els afins a la secretària general Marta Rovira i al president Pere Aragonès. La candidatura d’Helena Solà, Foc Nou, s’ho mira amb atenció, bo i esperant de collir els fruits de la batussa. La de Xavier Martínez-Gil i el Col·lectiu Primer d’Octubre, Recuperem ERC, malda per fer-se notar. D’aquí a dues setmanes totes hauran de tenir aproximadament 415 avals –cada militant pot oferir-ne només un– perquè la candidatura sigui proclamada formalment. A hores d’ara sembla que la més ben situada és la de Junqueras, però les altres consideren que els avals no són cap mesura dels vots i que encara tenen marge per a sorprendre.

Aquests dies vinents, el partit habilitarà un espai a la pàgina web del congrés perquè cada candidatura pugui penjar-hi el seu programa amb una mica més de detall: fins ara, la majoria de propostes han estat més aviat vagues i a molts militants els costa de distingir les llistes, més enllà de qui les integra. El fet que no hi hagi hagut cap debat de pre-campanya –ni se’n prevegin– també ho ha fet més difícil. El 15 de novembre és la data límit per a presentar els avals i, probablement, serà a partir de llavors que el panorama s’aclarirà més. D’entrada, és previst que, una volta validades les candidatures que tinguin prou suport, hi hagi un debat dels candidats a la presidència –Junqueras, Godàs, Solà i Martínez-Gil, si és que tots superen el mínim– i un altre entre els aspirants a la secretaria general –Elisenda Alamany, Alba Camps, Alfred Bosch i Àngel Ruiz, respectivament. Serà el primer intercanvi directe de posicions.

Tant l’entorn de Nova Esquerra Nacional com l’entorn de Foc Nou reconeixen que els sembla veure fort Junqueras, tot i que confien que el podran acabar derrotant. Encara cou l’avantatge que l’ex-president del partit té respecte de les altres candidatures, perquè bon punt el van fer dimitir, després de les eleccions europees, ja es va començar a organitzar. La resta de candidatures s’han anat afanyant a fer desenes de reunions territorials i sectorials i les volen intensificar d’ara endavant. La clau serà la segona volta, que es disputarà si cap dels candidats no supera el 50% a la primera. En aquest punt, totes les candidatures estan en contacte, però ara com ara no s’ha parlat de res més. És previsible que tot s’acceleri després de la primera votació, tret que hi hagi sorpresa en la recollida d’avals i més d’una candidatura no arribi al llindar.

De tota manera, hi ha qui treballa per anar construint un pont entre Nova Esquerra Nacional i Foc Nou. La consellera Dolors Bassa va explicar que probablement votaria Godàs, però que avalaria Foc Nou perquè també li semblava una bona opció. La presidenta Carme Forcadell es va deixar veure en l’acte de Nova Esquerra Nacional en què es féu oficial el suport d’històrics com Joan Puigcercós, però també ha compartit missatges a les xarxes socials que provenen de Foc Nou. Totes dues s’oposen que Junqueras continuï encapçalant el partit perquè –malgrat que li agraeixen la feina feta– consideren que cal una renovació. Formen part d’un petit grup, no organitzat, que mira de resguardar-se del batibull per a poder recosir després, com ara el conseller Josep Bargalló, que ha estat present en actes de les tres grans candidatures.

Encara és aviat, però el to dels contactes entre candidatures serà decisiu per al desenllaç del congrés i l’endemà de la formació. Una volta ungida, la nova direcció haurà de presentar la ponència que en determinarà el nou rumb polític. D’ençà del 2011 –quan Junqueras va arribar al poder– se n’ha aprovat una cada quatre anys, l’última de les quals el gener proppassat. Aquesta convocatòria extraordinària, forçada pel cúmul de patacades electorals, ha canviat les coses. En un context de trencadissa, la ponència serà una segona prova de foc per als guanyadors, una pròrroga que podrà condicionar el resultat final. Sense una reconciliació prèvia que, ara com ara, sembla molt complicada, tot indica que la inestabilitat continuarà regnant entre els republicans encara força temps. Fins ara, totes les candidatures han dit en públic que, si depèn d’elles, no hi haurà escissions.

Tal volta això explica, en part, per què fa un parell de setmanes que ha amainat l’espiral de draps bruts. Fins ara, la pre-campanya havia estat marcada per filtracions i acusacions mútues. Junqueras va acusar l’entorn de Nova Esquerra Nacional d’haver ordit l’estructura B del partit i d’haver-lo governat a l’ombra, sense informar-lo de les decisions que es prenien. Els altres ho neguen i assenyalen l’ex-responsable de comunicació Tolo Moya com a culpable únic de l’operació –cosa que ell refusa, perquè es considera un cap de turc. Ernest Maragall, víctima dels cartells de l’Alzheimer i que dóna suport a Nova Esquerra Nacional, va insinuar que el ninot amb la cara de Junqueras que van penjar d’un pont havia estat obra de l’entorn de Sant Vicenç dels Horts, la vila de Junqueras. La dinàmica ja causava un desgast entre els militants que preocupava les candidatures, i han posat el fre de mà.

Mentrestant, la primera afectada del malestar dins Esquerra és la relació amb els socialistes. Ningú no proposa de partir-hi peres de seguida, però la política de pactes amb el PSC ha anat guanyant terreny en el debat. La candidatura de Foc Nou es va articular al voltant de militants que havien votat en contra de la investidura del president Salvador Illa. Recuperem ERC també s’hi oposava. Tant a Militància Decidim com a la Nova Esquerra Nacional hi ha partidaris i opositors del pacte, però amb els dies han endurit el to. Junqueras –a qui els altres acusen d’ambivalent– va insinuar fa poc que, de fet, no havia vist mai l’acord amb bons ulls, i Godàs, que havia defensat d’investir-lo tàcticament, va definir el PSC com l’adversari dels republicans i va insistir que s’oposen a l’entrada al govern de Jaume Collboni a Barcelona, cosa que defensa Elisenda Alamany, número 2 de Junqueras. Ahir, el govern ja va admetre que potser no s’assoliria la fita de fer entrar en vigor un pressupost nou per Cap d’Any.