Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Brussel·les preveu de reforçar la cooperació amb l’Àfrica i els Balcans per produir medicaments més a prop i garantir-ne el subministrament. La Covid-19 ha destapat la dependència de la indústria farmacèutica europea de la Xina i l’Índia. Des de mitjan març, la Comissió Europea estudia una nova estratègia farmacèutica per resoldre les vulnerabilitats d’aquest sector revelades per la pandèmia.

De moment, analitza els punts febles i dissenya el pla. ‘No seria més raonable a partir d’ara tenir més activitats al nord d’Àfrica que no pas a l’Àsia?’, demanava fa poc el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. L’experta en salut mundial de l’European Policy Centre, Lieve Fransen, ha assessorat l’Alt Representant de la UE en aquesta matèria i li ha recomanat que s’impulsi aquesta indústria farmacèutica al continent africà. ‘L’establiment d’una infrastructura farmacèutica local eficaç a l’Àfrica esdevé ràpidament una opció estratègica i la seva aliança amb Europa aportaria grans beneficis per a les dues economies’, diu el report lliurat a Borrell que ha pogut veure l’ACN.

Producció desmantellada

Abans del coronavirus, a Brussel·les ja feia anys que les institucions eren conscients de l’escassetat de medicaments al continent, però fins que la crisi de la Covid-19 no ha posat el sistema contra les cordes la CE no ha decidit d’actuar.

El director de l’Agència Europea del Medicament va alertar la setmana passada que la producció farmacèutica a Europa s’havia desmantellat aquest últim decenni. Si bé Europa és l’exportador farmacèutic més gran del món, amb més d’un centenar d’empreses capdavanteres, depèn de les matèries primeres produïdes a la Xina i l’Índia. Per exemple, el 90% dels ingredients per a fer medicaments genèrics com el paracetamol provenen d’aquests dos països asiàtics.

Fransen atribueix aquesta dependència a l’externalització de les farmacèutiques europees d’una part de la producció per a retallar despeses. ‘La mundialització ha fet més fàcil importar de països pobres’, ha dit.

El director de comunicació de la Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques, Andy Powrie-Smith, admet que no únicament s’ha desmantellat la manufactura, sinó també part de la recerca científica que s’ha traslladat als Estats Units i a la Xina.

Nova estratègia

L’executiu europeu pretén de diversificar els proveïdors per reduir les dependències externes i vol vincular la nova estratègia al pressupost plurianual de la UE, segons que va avançar una de les seves vice-presidentes a mitjan abril. La CE té previst de presentar els comptes i el pla de recuperació de la Covid-19 aquesta setmana.

Fransen celebra que finalment la UE s’hagi adonat d’aquest problema i considera important que la nova estratègia proposi sobretot la creació d’estocs d’emergència a escala europea. Des de la indústria farmacèutica també veuen amb bons ulls la millora de l’autosuficiència europea.

‘A Europa hem de tenir un sistema obert però estratègicament autònom que pugui funcionar bé amb més regions del món’, defensa l’EPFIA.

Powrie-Smith recorda que també cal reforçar ‘l’ecosistema de recerca farmacèutica’ a Europa amb un ‘sistema de regulació flexible’ i més incentius perquè els inversors vulguin posar diners en el complex procés de desenvolupar tractaments o vaccins.

‘Caldria un procés regulador més dinàmic basat en un diàleg constant entre els innovadors i els reguladors’, diu. Considera que això seria especialment important per a facilitar els assaigs clínics de tractaments o vaccins.

Mirada cap a l’Àfrica

La llunyania dels centres de producció asiàtics empeny Europa a cercar-ne més a prop. Borrell deia no fa gaire en un article que seria ‘bona idea’ explorar noves aliances estratègiques amb l’Àfrica en la producció de medicaments. ‘És probable que ens dirigim cap a cadenes de subministrament més curtes’, escrivia, en veient que el tancament de fronteres pel coronavirus havia posat traves a la importació de productes essencials.

A més, alertava dels perills de dependre de països com la Xina. ‘Ens interessa políticament no dependre massa de potències estrangeres que puguin, d’una manera o altra, comportar-nos un alt cost per la nostra dependència’, avisava. Aquesta idea va en la línia de la recomanació de Fransen. Per a ella aquesta col·laboració amb l’Àfrica beneficiaria la capacitat de tots dos continents per afrontar futures pandèmies i alhora asseguraria una cadena de producció i subministrament dels medicaments ‘diversificada i esglaonada’. Fransen també alerta que la Xina ja ha començat a interessar-se pel desenvolupament del sector farmacèutic propi. ‘Espero que la nova estratègia inclogui la regionalització de les cadenes de subministrament i producció a Europa amb algunes aliances’, diu Fransen.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.