En una entrevista recent amb els principals mitjans de comunicació europeus, el president espanyol, Pedro Sánchez, va comparar el Brexit amb el moviment independentista català. No és la primera vegada que Sánchez fa aquesta comparació. Tant ell com membres del seu govern la fan sovint.

Però hi ha res de cert en aquesta comparació? Els catalans que volen marxar de l’estat espanyol s’assemblen als britànics que volen abandonar la Unió Europea? Comparteixen característiques socials o polítiques similars? Estan motivats per les mateixes causes d’arrel?

Afortunadament, hi ha dades públiques sobre actituds i creences polítiques que ens poden ajudar a respondre a aquestes preguntes. Mirem les dades sobres els àmbits següents per veure si Sánchez l’encerta:

  1. Educació
  2. Immigració
  3. Autoritarisme
  4. Benestar
  5. Edat
  6. Ingressos

Educació

Regne Unit: Al Regne Unit, votar a favor del Brexit anava molt relacionat amb nivells més baixos d’educació. Els britànics amb grau universitari estaven, en gran mesura, en contra del Brexit.

Catalunya: A Catalunya, veiem el patró contrari. Aquells amb menys educació són més partidaris de romandre a Espanya, mentre que els qui tenen més nivell educatiu estan més a favor de la independència.

Immigració

Regne Unit: La immigració era la motivació principal del vot dels partidaris del Brexit, de manera significativament més alta que no pas dels qui van votar-hi en contra (47% dels votants a favor del Brexit contra el 16% dels votants en contra). El vot anti-immigració estava àmpliament concentrat a favor del Brexit. El 66% dels votants pensaven que el Brexit faria baixar la immigració. En altres paraules, el vot pel Brexit va ser a bastament un vot contra la immigració.

Catalunya: Els independentistes són com els britànics pro-Brexit, oposats a la immigració? No, just al contrari. Els catalans independentistes, a diferència dels partidaris del Brexit, són pro-immigració. La majoria dels independentistes (61%) es mostren ‘molt en contra’ amb la frase xenòfoba ‘amb tanta immigració, un ja no se sent com a casa’. Entre els unionistes, només un 49% refusen la frase. Mentre que els partidaris del Brexit estaven motivats per un sentiment anti-immigració, els independentistes catalans són, de manera quantificable, més pro-immigració que els unionistes.

Autoritarisme

Regne Unit: Al referèndum del Regne Unit, els votants partidaris de sortir de la Unió Europea van mostrar més actituds autoritàries que no pas els partidaris de romandre-hi. Entre aquells que es consideren autoritaris, el vot pro-Brexit va ser el d’un 66%, i només un 18% entre aquells amb actituds llibertàries.

Catalunya: Una enquesta semblant a Catalunya mostra el contrari. Mentre que els votants pro-Brexit tenen tendències més autoritàries que no pas els anti-Brexit, els independentistes mostren pensaments polítics significativament menys autoritaris que no pas els unionistes. Els dos gràfics següents mostren l’acord i el desacord amb frases autoritàries respecte de l’obediència i ensenyar a obeir l’autoritat a les escoles. Els independentistes catalans mostren, amb diferència, menys autoritarisme que els seus compatriotes unionistes.

Benestar

Regne Unit: El vot pro-Brexit es caracteritzava per unes actituds molt contràries a l’estat del benestar (els partidaris del Brexit estaven molt a favor de reduir els ajuts de l’estat per a combatre la desigualtat). Entre els votants anti-benestar, el 75% eren pro-Brexit, mentre que només el 30% dels britànics defensors de l’estat del benestar van votar-hi a favor.

Catalunya: Pel que fa al benestar, la comparació entre els partidaris del Brexit i els independentistes no se sosté. Tant els independentistes com els unionistes catalans estan molt a favor de l’estat del benestar. Mentre que els favorables al Brexit estan molt en contra del benestar, els independentistes estan lleugerament més a favor que l’estat prengui mesures per a combatre la desigualtat d’ingressos (gràfic següent).

Els independentistes són més contraris a abaixar els impostos si això implica retallar els serveis públics que no pas els unionistes (gràfic següent).

Edat

Regne Unit: El vot a favor del Brexit era sobretot de gent gran. Els votants joves s’hi oposaven i els més grans hi estaven a favor.

Catalunya: Pel que fa a l’edat, la comparació entre independentistes i el Brexit es torna a desfer. A Catalunya, el vot de la gent gran és majoritàriament unionista. Els joves catalans són més independentistes, mentre que els joves britànics són més partidaris de romandre a la Unió Europea.

Ingressos

Regne Unit: Un dels factors decisius dels votants pro-Brexit van ser els ingressos baixos. Els qui tenien menys ingressos estaven significativament més a favor del Brexit que no pas aquells amb més ingressos.

Catalunya: Novament, a Catalunya, veiem un patró invers. Aquells amb menys ingressos són més partidaris de romandre a l’estat espanyol; aquells amb més ingressos són més independentistes.

Conclusió

El govern espanyol ha provat unes quantes vegades de dibuixar paral·lelismes entre el Brexit i l’independentisme català. Les dades mostren que aquests dos moviments no tenen res en comú, pràcticament. Tant pel que fa a les característiques demogràfiques (educació, edat i riquesa) com a les actituds (respecte de la immigració, l’autoritarisme i l’estat del benestar), els catalans independentistes s’assemblen als britànics en contra del Brexit, no pas als qui hi van votar a favor.

Per què, aleshores, el govern espanyol continua insistint en la comparació Brexit-Catalunya? Potser perquè la comparació més òbvia i correcta seria entre Catalunya i Escòcia. A diferència d’aquells que van votar a favor del Brexit, els independentistes escocesos eren joves, amb més nivell educatiu i menys religiosos que no pas els unionistes. Justament com a Catalunya.

Potser la raó per la qual el govern espanyol compara constantment l’independentisme català amb el Brexit en compte de fer-ho amb Escòcia és perquè aquesta comparació porta a una pregunta inevitable: per què no es resol el conflicte Catalunya-Espanya com es va fer entre el Regne Unit i Escòcia? Per què no permetre, tal com va fer el Regne Unit amb Escòcia, un referèndum pactat i vinculant a Catalunya?

La resposta del govern espanyol a aquesta pregunta òbvia ha estat o bé silenciar-la o bé entrar en un estrany cercle viciós legal: no volem un referèndum perquè és il·legal, però no el legalitzarem perquè no el volem. Malgrat que aquest argument ha estat efectiu dins l’estat espanyol, no ho és pas gaire fora d’Espanya. Això, potser més que cap altra raó, és el motiu pel qual l’estat espanyol vol mantenir el focus als fracassos d’un Brexit caòtic, més que no pas en els èxits del referèndum pactat a Escòcia.

En la seva crítica al Brexit i a la independència de Catalunya, Pedro Sánchez va dir que ‘participar en campanyes o projectes polítics basats en mentides acaba portant societats a carrerons sense sortida.’ Si Sánchez realment vol comprometre’s amb la veritat, s’hauria de basar en les dades sobre l’independentisme català i deixar de fer les comparacions freqüents i errònies amb el Brexit. Si hi ha raons legítimes per a negar als catalans el dret d’autodeterminació, un dret que es va garantir als escocesos, Sánchez hauria d’explicar-les i dir per què Catalunya és diferent d’Escòcia. Però la seva aproximació actual per a fer campanya en contra de la independència de Catalunya, basada en informació falsa, no és políticament irresponsable i prou, sinó que porta societats, com ell mateix va dir, a un ‘carreró sense sortida’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb