Boye alerta sobre els possibles pactes entre els advocats dels presos i la fiscalia

[Podeu llegir aquí l’entrevista sencera amb Gonzalo Boye: ‘Em van torturar durant els cinc primers dies de la detenció‘.]

L’advocat Gonzalo Boye és un dels homes que marca l’estratègia defensiva de molts dels polítics a l’exili. Del president Carles Puigdemont al conseller Toni Comín, Boye s’ha convertit en un dels grans estrategs de la defensa a l’exili. I també és un fet que no tots els advocats preparen les seves defenses i estratègies de la mateixa manera. Així, en una entrevista que demà publica VilaWeb per a parlar de la seva vida, Boye fa un atac duríssim i contundent contra els possibles acords amb la fiscalia que companys seus podrien cercar en aquests moments: acceptar el delicte a canvi de rebaixar pena. Boye ho troba un error bàsic que pot afectar tota una generació i dir adeu al dret de votar sobre la independència en el futur. Per la seva vàlua, n’avancem aquest fragment:

—Diuen que sou l’advocat que posa més la qüestió jurídica al servei de la política.
—Ho diu Toni Comín. Jo crec que el dret és un instrument per a aconseguir coses. I una d’aquestes coses és la política. Us poso un exemple actual. Ara es parla de les conformitats. Arribar a acords amb la fiscalia per a rebaixar la pena. Això és fatal. I us diré per què: una conformitat significa que pactes amb la fiscalia i assumeixes que determinats fets són delictius. I després ja li donarem un encaix jurídic perquè en comptes de vint anys te’n caiguin cinc. Però el problema que alguna gent no entén és que si els acusats accepten que els fets pels quals els acusen són sedició, o rebel·lió, vol dir que consideren que votar com l’1-O és rebel·lió. I també que els fets del 20 de setembre –un exemple clar de dret de manifestació– són sedició.

—I què voldria dir?
—Que els condemnarien a una pena menor. Però també voldria dir que qualsevol altre podria ser condemnat en el futur, en tot el territori català, o espanyol, i qui sap si de la UE, per fets que avui no són delictius. Arribar a un acord amb fiscalia significa renunciar definitivament, per sempre, a la independència de Catalunya. O, millor, al dret de votar sobre la independència de Catalunya. Que no és igual. Es renunciaria al dret de manifestar-se, i expressar-se, com el 20 de setembre i el primer d’octubre. Som conscients d’això que defensem? Perquè és a partir d’aquesta consciència que un pot aportar una línia de defensa o una altra.

—I a veure, ara això per què m’ho expliqueu de sobte? Que alguns advocats volen pactar amb la fiscalia?
—Jo ho explico perquè veig que surt als mitjans que hi ha contactes amb la fiscalia.

—Seria un error?
—No seria un error, és un error. Perquè tu no tens dret d’hipotecar el futur d’una societat. Una societat que va dir majoritàriament una cosa el primer d’octubre. I que es va ratificar el 21 de desembre.