L’ex-diputada de la CUP Mireia Boya va comparèixer ahir davant el Tribunal Suprem espanyol, on va parlar amb tota la claredat i la coherència que se n’esperava. No va negar res ni va intentar en cap moment llevar valor ni rebaixar la importància dels fets de l’octubre republicà. Ben al contrari: va reivindicar davant el jutge la seua actuació i la del parlament.

Boya no va ser empresonada, de manera tan arbitrària com uns altres sí que ho han estat, i una volta al carrer va dir una cosa realment important: que la decisió que s’havia pres sobre ella no significava res ni havia de fer-se servir contra ningú. La CUP no vol emblanquir els tribunals espanyols ni pretén donar lliçons a ningú, però aquesta actitud enclou una gran dignitat, coherència i generositat i crec que tots hem de reconèixer-ne el valor.

Més enllà d’això, s’ha de reconèixer que la declaració de la diputada aranesa ens situa allà on molts volem ser i en el punt del debat que no voldríem haver d’abandonar. I que ens reconforta molt. Boya va afirmar que la proclamació d’independència del parlament no tenia res de simbòlica, ans volia ser efectiva. Si de cas, qui no va complir el paper que li corresponia va ser el govern, no pas el parlament. Perquè allò que va fer el parlament no era en aquell moment cap jugada simbòlica, sinó el compliment conscient d’un mandat expressat per la població el 27 de setembre de 2015 i el primer d’octubre de 2017 –i, encara, el 21 de desembre. D’un mandat, en conseqüència, vigent.

La repressió té per objectiu principal allunyar la República de la política immediata i cal reconèixer que, dissortadament, ho va aconseguint. Però tots plegats cometríem l’error més greu si oblidàssem que després de l’aplicació del 155 dos milions de persones van desafiar l’estat espanyol i el van derrotar fins i tot en les urnes més il·legítimes. De manera que, novament, amb el seu vot, encarregaren als diputats de la majoria de fer República, d’acostar-la a la nostra vida diària i d’intentar, com no es va intentar el 28 d’octubre, materialitzar-la. Així ens ho van prometre en la campanya electoral i és en aquesta batalla, i no en cap altra, on hauríem de ser tots plegats avui. Al capdavall, és això que ens recorda de manera poderosa el comportament de la diputada Mireia Boya.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]