El ‘boom’ entre artistes balears és una realitat: el relleu als Antònia Font, Tomeu Penya i Maria del Mar Bonet

Com més va és menys sorpresa. Enguany el premi a millor artista de l’any, atorgat per la revista musical Enderrock, ha estat per Antònia Font. El 2022, Maria Hein s’enduia el premi a millor disc revelació. Abans, el 2021, Júlia Colom guanyava el premi de la crítica a millor artista revelació. I el 2020 era el torn de Salvatge Cor, amb millor disc revelació. Tots quatre tenen un denominador comú: són de les Illes. I, més enllà d’Antònia Font, el darrer gran grup de masses que ha tingut l’arxipèlag, tots tenen un altre tret en comú: formen part de la nova generació de músics que trepitja més fort que mai.

Els premis són tan sols un exemple d’una cosa que va molt més enllà. Aquests darrers anys, els artistes nascuts a les Illes han entrat més en escena. Es parla, també entre ells, d’un petit boom, d’un esclat que ha fet ressorgir la música feta a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. “Crec que ara som molts i, abans, no n’érem tants. O, si més no, no teníem tanta visibilitat a Catalunya”, opina Júlia Colom, a qui molta gent compara amb Maria del Mar Bonet. El traper Jaume Forteza (Plan-ET), pensa d’una manera semblant: “La música de les Illes la vaig començar a escoltar fa relativament poc, però els darrers anys ha començat a sortir gent més jove que experimenta més, com Maria Hein. Trob que hi ha hagut un mini boom i que es podria explotar encara més.”

O-Erra és un grup de pop-rock del qual el pobler Pau Franch és el cantant. Ells també viuen de ple aquesta efervescència: “Veure que es poden fer coses que valen la pena ens ha envalentit molt. Ens hem fet grans i ens trobem en una escena que, potser, abans hi havies de dedicar moltes hores i ara va tota sola. Surten músics que fan música en català de davall de les pedres.”

Com és que hi ha hagut aquest creixement? Els artistes no ho tenen del tot clar. “Deuen haver confluït molts factors, però és bastant gratificant sentir que la teva carrera pot continuar més enllà de Mallorca i amb normalitat a Catalunya”, explica Colom, i Maria Hein diu: “No sé per què hi ha tanta música nova, supòs que és perquè hi ha hagut la necessitat de crear-ho, que la gent s’interessa per grups nous. És quelcom que no havia passat mai, que hi hagi tants grups, tan diferents, a la vegada i fent música en català.”

Per Franch, el talent sempre hi és, però ara es projecta més enllà de la mar. “No ve d’un dia per l’altre, ve dels grups que fa dècades que piquen molta pedra. Ara, si el producte no és bo, ja pots vendre fum, que no et duran a tocar al Primavera Sound, com van fer amb Da Souza”. En aquest sentit, considera que aquests darrers anys s’han establert nexes d’unió entre empreses de les Illes i del Principat per poder moure el circuit.

Manca de referents en els nous gèneres

En el cas del nombre de grups, Hein matisa que si bé hi va haver un esclat important amb la Nova Cançó o el rock català, no havia passat mai amb estils com ara l’hyperpop, el trap i el reggaeton. “Sempre he tengut referents musicals, però a fora”, diu, i opina que a poc a poc es va creant el circuit en català i que, d’ací a uns quants anys, ningú no necessitarà anar a cercar referents a fora. “Hi ha moltes ganes de fer música nova i això es transmet, a la gent li encanta”, afegeix.

En la mateixa línia s’expressa Plan-ET, que considera que aquest creixement també és fruit de la voluntat de canviar. “Mushkaa, que ho peta a l’escena catalana, fa un poc de tot, i pens que ho fa perquè és el que escolta. S’hi sent identificada, ho escolta en català i ho fa en català.” Però considera que encara falta més gent i més experiència, sobretot en aquesta mena de gèneres musicals més experimentals. “Esper que no s’hagi acabat aquest boom de què parlam ara. Perquè hi ha molt més per experimentar dins l’escena illenca; en música urbana no s’ha fet gairebé res. A mi em demanen per referents dins les Balears, i no n’hi ha tants. Falta molt per explotar”, concreta.

Nous circuits i necessitats

Colom diu que dins la seva generació s’ha pogut sentir part d’un col·lectiu, cosa que no devien haver pogut sentir tant les generacions més grans. De fet, Hein diu que forma part de dos circuits: a Catalunya i a les Illes, però que al Principat és on fa més feina: “A Catalunya, a més d’haver-hi molts grups, també se li dóna més importància que a les Illes.”

Tot això es pot traduir, en alguns casos, en una manca completa de suport. “Hauríem de notar una diferència entre ser a casa o no, quant a carrera i a avançar professionalment, i jo no la not. Tendria sentit que ens sentíssim molt cuidats a ca nostra, però no és així”, considera Colom. També diu que a Mallorca falta espai perquè pugui existir aquest circuit de la manera que es mereix. “A Palma no hi ha un sol lloc perquè els músics quedin i hi hagi concerts més informals. És molt fort i ens passa factura com a teixit de músics que som. La música es fa d’aquesta manera.”

En canvi, Franch subratlla que ara s’hi ha començat a ficar el cap i que s’ha de fer un bot de qualitat també fora de Mallorca. És a dir, que realment cal que la resta de promotors i gent que organitza festivals i concerts tant al Principat com al País Valencià acabi de donar la passa de programar artistes illencs: “Per molt que no siguem tan coneguts com Oques Grasses o els Catarres, la qualitat hi és. Tenim grups que funcionen una barbaritat, que per tot arreu on van, ho peten. Si funcionen aquí, per què no poden funcionar allà? Falta que s’acabi d’apostar per nosaltres.”

Fugir de les etiquetes

Una de les reivindicacions que tant Colom com Hein fan és que la música en català no és un gènere per si sol, sinó una manera d’expressar-se. “Aquí [al Principat] hi ha molta més gent receptiva a entendre que la música en català no és un gènere i, a Mallorca, sí que t’ho trobes. Ens acabem trobant tots als mateixos llocs, malgrat que facem coses molt diferents, perquè el públic és receptiu que sigui en català”, diu Colom.

Hein, per part seva, diu que li fa ràbia que la gent digui que escolta música mallorquina o de les Illes: “No és un gènere! Per exemple, Tomeu Penya i jo no tenim res a veure, l’únic que tenim a veure és que cantam en el nostre dialecte. No ens poden posar al mateix sac.”

Sovint ha estat difícil escapar d’un mantra fora de les Illes (i sovint dins): que la música que es fa a l’arxipèlag és igual a Antònia Font, Tomeu Penya i Maria del Mar Bonet, grans exponents i referents musicals. Hi ha vida més enllà. I això comença a canviar. Així ho veu Plan-ET: “Ells són llegendes. S’han instaurat com els pilars de la música de les Illes. Però ara, per exemple, molta gent a Barcelona coneix gent més jove, com na Maria Hein. En un futur pot haver-hi aquests pilars de persones famoses a les Illes que no siguin els mateixos de sempre.” En tot cas, Franch argumenta que com que Antònia Font és el darrer gran grup de masses que ha sortit de les Illes, és inevitable que els relacionin amb ells. “Falta que surti aquest grup gran de masses, que potser no surt ara ni d’aquí a cinc anys, però tal vegada d’aquí a deu, sí”, diu.

Per Colom, “les referències són les referències i tenen aquest pes, però és cert que són les que són des de fa temps”. També té la sensació que d’ací a poc hi haurà saba nova. “D’Antònia Font a ara han passat molts anys. Tothom diu que ells van obrir la porta, que va ser la música moderna que els catalans varen descobrir dels mallorquins. Però d’Antònia Font a ara hi ha un forat molt gran. Ells van demostrar que es podia fer, però no crec que ho ocupés tot, sinó que no existia una indústria mallorquina”, insisteix.

Les recomanacions de les noves generacions

Més enllà d’aquests grans noms, l’escena illenca és plena d’artistes que sonen com més va més pertot. A banda de Maria Hein, Júlia Colom, O-Erra o Plan-ET, hi ha més noms en plena efervescència, com ara Mar Grimalt i Maria Jaume, sense oblidar-ne uns altres que han fet camí, com ara el menorquí Cris Juanico i els eivissencs UC. Per això també hem volgut demanar en aquests músics que ens fessin recomanacions:

Júlia Colom ho té clar: menciona Mar Grimalt, Anna Ferrer i Joana Gomila.

Pau Franch recomana Amulet, Sanxo i Maria Jaume, a banda d’esmentar a Colom i Hein.

Plan-ET proposa noms com ara Bs Bert, Drew L i Miquel de la Mel.

I Maria Hein suggereix Fades i Plan-ET.