Bernardo Arévalo, investit president de Guatemala tot i les pressions judicials

  • El mandatari acabat d'investir promet un nou ordre democràtic basat en la justícia social i en el desenvolupament econòmic del país

VilaWeb
Europa Press
15.01.2024 - 15:25
Actualització: 15.01.2024 - 17:32

Bernardo Arévalo ha estat investit president de Guatemala per al període 2024-2028 en una cerimònia que ha començat al voltant de la mitjanit al Centre Cultural Miguel Ángel Asturias, després d’unes quantes hores de retard en la presa de possessió per la constitució del congrés, cosa que ha generat una jornada tensa.

“M’omple de profund honor assumir aquesta alta responsabilitat evidenciant que la nostra democràcia té la fortalesa necessària per resistir i que mitjançant la unitat i la confiança podem transformar el panorama polític a Guatemala. Aquest moment no només representa un èxit personal sinó un pas ferm cap a un futur on la participació ciutadana i el canvi positiu prevalguin”, ha declarat Arévalo durant el seu discurs davant la cambra. “Aquest honor és el fruit de la confiança esperançada i sincera que milions de guatemalencs i guatemalenques han dipositat en el nostre projecte col·lectiu. A més, reflecteix la fe que les àmplies majories del nostre país mantenen en la nostra capacitat com a poble per superar desafiaments i avançar cap a un futur més prometedor. És un compromís que assumim amb humilitat i amb determinació”, ha afegit l’acabat d’investir president.

Arévalo ha insistit a construir un nou ordre democràtic basat en la “justícia social”, en el “benestar comú” i en la “prosperitat” davant de la corrupció de les institucions de Guatemala, i ha promès assumir la seva responsabilitat històrica ​​per desenvolupar les infrastructures del país. “La nostra proposta de govern es resumeix en una fórmula senzilla: no hi pot haver democràcia sense justícia social, i la justícia social no pot prevaler sense democràcia. Tot i la seva simplicitat, aquesta fórmula ha estat notòriament absent a l’administració governamental al llarg de gran part de la nostra història. No estem fent una promesa fonamentada en afirmacions teòriques, sinó en èxits concrets, possibilitats per un Estat que finalment assumirà la seva responsabilitat històrica de guiar el desenvolupament”, ha manifestat.

Així mateix, ha agraït a la comunitat internacional la defensa de la democràcia, i és que nombrosos ministres d’Afers estrangers, presidents i caps d’Estat s’han traslladat a Guatemala per assistir a la sessió d’investidura en una mostra de suport als resultats de les urnes.

“El suport de les nacions democràtiques del món ha estat crucial, permetent-nos ser aquí avui i permetent ratificar el nostre primer gran compromís. Mai més l’autoritarisme. Mai permetrem que la violència sigui emprada com a mitjà per promoure agendes polítiques o preservar privilegis. No tolerarem la intolerància”, ha expressat Arévalo. El president de la cambra, Samuel Pérez, també del socialdemòcrata Moviment Llavor, ha anunciat la investidura de la vice-presidenta, Karin Herrera, entre crits a la sala, a la qual han acudit delegacions de desenes de països. Les autoritats els han lliurat les insígnies de comandament, que havien estat lliurades prèviament pel president sortint, Alejandro Giammattei.

El retard en la presa de possessió d’Arévalo i Herrera ha provocat preocupació a la comunitat internacional, de manera que ministres de Llatinoamèrica i l’Alt Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Josep Borrell, han signat una declaració conjunta en què demanaven “lliurar el poder” al mandatari. Aquest dia era en el el punt de mira d’organismes internacionals que han denunciat una persecució arribant a parlar de “cop d’estat tècnic” davant les pressions judicials exercides per una fiscalia molt qüestionada contra la inesperada victòria de l’esquerra en les eleccions d’agost, que va trencar amb dècades de governs conservadors.

El Moviment Llavors va centrar la campanya en missatges contra la corrupció i la recuperació de la democràcia, en un país on durant anys el sistema tradicional de partits va cooptar les institucions en benefici d’interessos particulars de polítics, empresaris, militars i fins i tot del crim organitzat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any