Benvinguts a l’etapa final

«Què faça o què diga Espanya, a partir d'aquest moment, no té importància»

Vicent Partal
Vicent Partal
26.05.2017 - 10:10
Actualització: 26.05.2017 - 12:10
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Al president Puigdemont li van preguntar dimecres quant de temps pensava deixar al president Rajoy per a respondre la carta en què li demanava una negociació sobre el referèndum. La resposta va ser que la carta li arribaria avui i que, com que la qüestió és important, ja comptaven que no diria res abans de quaranta-vuit hores. Puigdemont s’equivocava i Rajoy gairebé no ha deixat passar ni minuts abans de donar la resposta, una resposta que marca el començament de l’etapa final: no a tot.

Amb això s’obre una situació nova, que el Parlament de Catalunya i el govern oficialitzaran, com és lògic, en el moment que ho consideren convenient: no cal esperar res ni ningú. Catalunya ha demostrat de sobres l’interès a resoldre l’afer per la via negociada per no causar sotracs, però en vista del tancament rotund de l’estat ara, simplement, la majoria parlamentària ha de complir el mandat que els ciutadans li van atorgar. Els vam votar per fer la independència en divuit mesos i això han de fer. Tenint en compte, això sí, que no seran divuit sinó vint, des del moment que va haver-hi un govern, o vint-i-tres si comptem des de la constitució del parlament. Després de l’espera de segles, i vistes les complicacions que hi ha hagut per a arribar fins ací, per mi la diferència no és cap inconvenient.

Ara toca, doncs, que la segona quinzena de setembre, l’1 d’octubre a tot estirar, es faça el referèndum. Que tinga una pregunta clara i que la llei de transitorietat deixe ben dibuixada la passarel·la jurídica que ens permetrà de proclamar la república si el resultat hi és favorable. Què faça o què diga Espanya, a partir d’aquest moment, no té importància.

I, en tot cas, ara la pressió passa tota sobre Rajoy. Els qui clamen per una solució negociada –ahir el Cercle d’Economia– ja poden començar a pressionar-lo a ell. Si no hi ha eixida negociada és perquè ell no ho vol. I els qui creuen que no hi ha d’haver diàleg sinó submissió de la població de Catalunya ja poden començar a demanar-li què pensa fer per aturar el referèndum. Perquè no podrà oferir cap resposta convincent.

Rajoy haurà d’entomar una gran tronada per mirar d’explicar què fa. I, en contrast, el govern i el parlament de Catalunya tenen un camí clar al davant, perfectament pactat i mil·limetrat. Sense gens de pressió més enllà de complir la voluntat dels votants i no deixar-se impressionar per res. Però mireu si han canviat de pressa les coses, que aquells que preguntaven com faríem el referèndum ara ja només pregunten de quina manera pensa impedir-lo Rajoy. Benvinguts a l’etapa final.


[Bon Dia] –La filtració a la premsa americana, primer del nom de l’autor de l’atemptat de Manchester i després de fotografies de les proves pericials, ha causat un enorme maldecap a Donald Trump. La intel·ligència britànica estudia de no compartir informació essencial amb els seus col·legues americans, escandalitzada per la facilitat amb què arriba a la premsa. La premsa també discuteix sobre la conveniència o no de fer públiques aquestes dades. Per exemple, hi ha qui argumenta que difondre el nom de l’autor de l’atemptat havia de permetre als seus companys de saber de quanta informació disposava la policia. El debat no és senzill i ahir grans mitjans van fer pública la seua argumentada opinió, incloent-hi The New York Times, que va publicar nom i fotos. Destacaré aquest editorial de The Guardian, que enfoca la qüestió d’una manera molt adequada.

–TV3 va proposar ahir a IB3 i a la nova Televisió Valenciana de crear un nou canal de televisió conjunt que emetria, de moment per internet, programes de totes tres cadenes. No cal dir que seria una iniciativa important. TV5 de la francofonia és el precedent a imitar i el model de referència.

–Ara fa cinquanta anys, encara sota el franquisme, la Flama del Canigó va ser rebuda per primera volta a l’Ajuntament de Barcelona. Durant anys havia estat perseguida ‘com si fos una bomba’, segons que explica Ernest Costa en aquesta entrevista que publiquem avui. El relat d’aquella rebuda és deliciós i torna a revelar-nos que la persistència de la gent ens ha fet arribar on som. Us recomane molt que la llegiu.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
25.05.2017  ·  23:11

Ha segut un vist i no vist. Fins i tot semblava que el govern de Rajoy tenia preparada la resposta. Tal vegada l’han escrita per allò de poder dir que han fet alguna cosa. I ara ja està clar que ho faran tot per impedir un referèndum, que ja consideren un colp d’estat. Tot el que siga menester. O com deia aquella propaganda, “tot, tot i tot”. Negociar, però, es veu que no. De manera que ja han fet alguna cosa. Ara, hauran d’esperar el moment que trie el govern de Catalunya, adonar-se’n a temps del proper moviment i reaccionar de manera adequada, si ho poden fer. També s’han deixat aquells que confiaven en la tercera via al carrer. Sense cap argument per argumentar res. Obligats a callar. I mentre, com en les partides d’escacs, el temps per a fer les properes jugades s’esgota. Qualsevol error és quasi fatal. Afortunadament per a ells, tenen un dossier secret des de fa mesos. La primera fase és fer por. Com als xiquets amb l’home del sac. El que passa és que quan sents parlar a Puigdemont i a Rajoy, penses que només un dels dos pot creure encara en l’home del sac. L’altre, fins i tot parla idiomes. Així que comence a comptar amb l’emoció de veure a quin bàndol se li esgotarà primer el temps. De moment, 127 dies, per al final de setembre.

Jordi Zamora
Jordi Zamora
25.05.2017  ·  23:26

A mi personalment m’alleugerit la negativa de Rajoy. Tenia por que tingués algun gest intel·ligent, obrint “amables” i complicades negociacions, que podien haver retardat molt el referèndum i, finalment, avorrir i destrempar el moviment independentista.

jaume vall
jaume vall
25.05.2017  ·  23:37

Si realment el govern i tot l’estat espanyol va a totes i es proposa empresonar un càrrec electe català, què farem?

Qualsevol container cremat, aparador trencat, o policia ferit serà una imatge que ells faran servir com la icona de la nostra violència i sectarisme. El risc de mobilitzar-se amb la sang calenta. Per contra, si no hi ha mobilitzaciócontundent, semblarà que estem anestesiats o porucs, ja que serà moment de reaccionar. Així, també serà important , no només tenir la raó del nostre costat, sinó semblar que tenim la raó. A l’estat no li cal ser impecable amb les formes, i pot cometre algun error sense que li passi factura. Pel costat català, qualsevol error serà molt més amplificat pels seus altaveus. Ja en tenim constància.
Malgrat tot, tenim una carta guanyadora doble : La unió entre els dos líders polítics que més vots representen, juntament amb una societat civil organitzada i ben engrescada per ANC i Òmnium. Serà suficient per guanyar la partida?

guanyar

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
26.05.2017  ·  00:16

Rajoy no pot oferir una negociació. Després de la brutal campanya d’intoxicació mediàtica dels mitjans estatals, fer marxa enrere tindria un enorme cost per a la seva imatge. Però és que tampoc no vol negociar, ja ho ha dit més d’un cop. Així que tot indica que optarà per la repressió: impedir el referèndum ‘com sigui’ (El País ja ho va anunciant) i probablement substituir el Govern per una titella que convoqui unes eleccions autonòmiques, probablement il.legalitzant algun partit ‘molest’.

Crec que hem d’estar preparats per per a eventualitats com aquesta i, en tot cas, estar units com a poble per defensar amb tota la fermesa el nostre dret a l’autodeterminació.

I un últim apunt: la democràcia a Espanya està fent figa. la no separació de poders hauria de ser alarmant fins i tot per als espanyols. Fòra bo que se n’adonessin.

Josep Martín
Josep Martín
26.05.2017  ·  00:30

Rajoy sap molt bé que vol fer. El Govern central utilitzarà la pràctica Goebbels aprofitant que entre ells hi ha un especialista en el mètode.
Ja estan dient que el referèndum és un cop d’estat. I ho estan dient centenars de vegades a tot el món per arribar a construir una veritat a còpia de repetir la mentida fins que estigui consolidada internacionalment per justificar una reacció contra un cop d’estat.

I mentre, nosaltres, no estem utilitzant les nostres raons. Simplement repetim el mantra de que Rajoy no podrà fer res.
Perquè és una mentida?
En primer lloc el veritable cop va ser fet per Castella, per la força, sense cap legitimitat contra Catalunya fa quatre cents anys anorreant la nostra llengua i les nostres lleis. I callem i no ho fem públic mil vegades com ho estan fent ells.
En segon lloc mai, legalment, Catalunya ha estat espanyola. Ho ha estat només per la força de les armes, la coacció la mentida i la submissió absoluta. I no ho denunciem al món com fan ells.
Tercer lloc. Suposant que fóssim Espanya el que estem fent a Catalunya no té res a veure amb un cop d’estat.
Donen per descomptat que nosaltres callarem una vegada més. I certament estem callant i recitant el mantra oficial: “Rajoy no podrà”.

Voleu saber qui és l’especialista amb Goebbels-Lenin?. Fernandez Diaz va dir: “Sé muy bién lo que digo cuando hablo de Goebbels”.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
26.05.2017  ·  00:31

Ara que s’ha materialitzat el tancament rotund del govern espanyol a la democràcia, és quan el govern català ha d’anar fent la seva feina fins per culminar-la al setembre o l’1 d’octubre per celebrar el referèndum. Ja no cal esperar res d’Espanya ni del seu govern i, sobretot, no cal fer més dilacions ni perdre el temps. Si ja esta tot gairebé a punt, doncs endavant amb les atxes tenint la faixa ben lligada. I si ens impedissin per la força el referèndum, cal fer la DUI sense dubtar-ho perquè no hi ha altre camí. Ben aviat doncs, caldrà fixar la data i la pregunta i acabant de lligar i polint la llei de transitorietat jurídica i els serrells de les estructures d’estat i anem de pet cap al referèndum fent campanya pel sí els que creiem amb la independència. Els que no hi creguin, que facin campanya pel no. És a dir, fent viva la democràcia catalana.

Ramon Perera
Ramon Perera
26.05.2017  ·  00:32

A mi m’ha sorprès la immediatesa amb la que el govern de Madrid ha respost la carta del president català. Diria que és més significativa aquesta immediatesa que no pas el contingut concret de la resposta. La immediatesa simbolitza una resposta sencera amb només dues lletres: “NO”. Per donar la mateixa resposta per escrit la carta necessita dues pàgines de la típica prosa castellana que vol marcar supremacia.
En relació al govern de Madrid seguim estant on sempre hem estat. A cada pas que donem apugen el to dels seus insults i amenaces però no fan cap acció efectiva per aturar-nos: la tàctica de voler espantar. Seguirà sent igual? Puc imaginar-me una resposta, però no ho sé.
Ara toca estar tant al damunt del govern i el Parlament perquè segueixin amb el mandat democràtic que van adquirir amb les eleccions, com estar al seu costat, ja que nosaltres, el poble, som la seva força.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
26.05.2017  ·  00:32

Reconec estar impacient. M’encantaria votar en referèndum a pocs dies vista. Perquè això no es pot aguantar més. Entenc que Puigdemont i el seu equip vulguin fer molt bé les coses, però el problema és que com més temps passi, més la viu viu ens faran des de Madrid. Amb això no vull dir que ens puguin aturar realment: allò que semblen estar muntant des de Can Cospedal pot dur-los a un desprestigi internacional tan gran que s’arribin a trobar sols. Però no dubto que mentrestant viurem escenes desagradables que recordaran més a 1941 que a 2017. I com menys temps tinguin per fer bestieses, millor.
Aprofito per referir-me a la desagradable escena que ha hagut de viure Puigdemont amb el Cercle d’Economia. I aquí només puc dir que aquesta gent són uns senyors amb molts euros però que només es representen a ells mateixos. I són quatre gats. I les seves tesis polítiques van en contra del sentir majoritari del país i de les necessitats més bàsiques de la població. Els necessitem pel nou país? Jo tinc clar que no. A partir d’aquí, que facin un pensament. A més, l’avantatge amb aquesta gent conservadora és que el món sempre va endavant, mai endarrera. No per res.

Jordi Carbonell
Jordi Carbonell
26.05.2017  ·  00:33

Cert. Govern i Parlament tenen el cami mil.limetrat. Ara cal que no se’n desviïn i liderin la societat civil. Aquest últim tram, només depen de tots nosaltres i no ens podem equivocar. Ni tenir por.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
26.05.2017  ·  00:33

Qui vulgui SUBMISSIO, ja sap, aguanta i calla. (I una mica de vaselina per alló de les cremades)
L’alternativa només es una. Votar amb tota la nostra convicció i si poden arribar a impedir-ho fer prevaldre la darrera votació del Poble Català (27/09/2015) majoria NACIONAL CATALANA i accedir a la voluntad dels electors DECLARAR L’ALLIBERAMENT NACIONAL.

Roger Civera
Roger Civera
26.05.2017  ·  00:34

Benvolgut Partal, podies haver utilitzat la famosa sentencia amb la que el feridor indica que va a servir a la pilota valenciana: Va de bo!!!
Doncs si senyors, ara si que va de bo!!! Però com se m’ha fet de llarg, tot i què, com ve dius, ara això ja n’és el de menys.
Això si, ara si us plau res de deixar-se prendre la iniciativa per part del govern espanyol i res d’arronsar-se a la primera animalada que facen (que la faran).
Vinga a gaudir-ne!!!

Montserrat Pàmies
Montserrat Pàmies
26.05.2017  ·  00:35

Com era d’esperar, el cop de porta final del govern d’Espanya ja s’ha produit… i amb gran celeritat contràriament al que ens té acostumats el Sr. Rajoy. Afrontem amb determinació i, sobre tot, amb il-lusió tot el pes que la maquinària de l’estat en llençarà al damunt. Dic amb il-lusió perqué. per més que el que tenim per endavant sigui difícil, ara sembla que sí que no hi ha marxa enrera. La posició de Catalunya és nítida i no hi ha lloc per malentesos. La pilota és al seu camp. Ja veurem com s’en sortiran i nosaltres… endavant que ja ho tenim a tocar.

Antoni Oller
Antoni Oller
26.05.2017  ·  06:39

No acabo de veure que hi hagi un “acknowledgment”, un “donar-se per assabentat” internacional, ni del cop de porta de l’estat espanyol ni de la conferencia del President Puigdemont com a darrer intent de via pactada, dos events que hauria estat convenient que tinguessin més visibilitat i repercussió internacional; potser caldria fer un esforç divulgatiu major en aquest aspecte, i de pressa, perquè aquestes coses es refreden de seguida.

Albert Miret
Albert Miret
26.05.2017  ·  08:21

Tenim l’avantatge inicial que la brutalitat que proclamen, de moment només per a satisfer-se el seu desig de primacia. Es senten els directors d’una orquestra espanyola que no ha sonat mai bé, però des que manen ells ja és un orgue de grills. Cap demòcrata ni català ni europeu la vol escoltar, perquè desafina pels descosits.
Atacar al que suposen més dèbil ha estat sempre el que ells anomenen la “valentia española”. Minimitzant al contrari per a sentir-se més forts, s’ho arriben a creure, equivoquen el diagnòstic i es venten el gran castanyot.
En el judo, si tens un contrincant que es creu molt superior a tu, tens la meitat del combat guanyat. Ell actuarà amb supèrbia, i en la seva fantasia utilitzarà tota la seva força per agradar al seu públic. No estarà fixant-se amb tu, perquè estarà més pendent de què passa a fora del tatami. Mentrestant tu, que no l’hauràs perdut de vista, hauràs descobert quin gest fa just abans de cada atac i, coneixent els seus moviments podràs anar estudiant quina clau serà la més efectiva. Quan ho sàpigues, quan ja hagis vist quin peu aferma a terra quan ataca, quan tinguis suficients dades, et bastarà esperar el pròxim atac i utilitzar la seva pròpia força per a guanyar el combat.
Si som llests, àgils, i tenim prou paciència, és molt probable que l’enfrontament es desenvolupi d’aquesta manera. Si és així, ja el tenim guanyat.

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
26.05.2017  ·  08:44

L’estratègia de la por se’t gira en contra quan fa més por perdre que lluitar per no fer-ho. Volent fer por, s’han passat de frenada, perquè el que és esfereïdor ara és imaginar que Catalunya no aconseguís el que ha decidit tenir. Recordem que el 1714, després que Castella signés el tractat d’Utrech i assegurés que no tocaria ni un pèl de la població catalana (ni tan sols els militars) va anar pels pobles exigint a les seves gents que escollissin 1 de cada 8 joves per ser morts en plaça pública. No podem perdre. I per això, haurem de guanar sí o sí.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
26.05.2017  ·  09:07

En la postura del Rajoy hi ha alguna cosa que em grinyola. No crec possible que tota la seva estultícia sigui en absència del consentiment dels poders fàctics del seu grup o superiors a ell. Hi poden haver infinitat de motius per les postures del pp. Però, a mi, entre altres, em fa espurnetes una idea, potser boja, que tinc des de fa bastant temps. Suggereixo donar un cop d’ull al que indico tot seguit:

Prioritats i/o opcions del PP:

1 – Tenir el govern d’Espanya. Tot i intentant també mantenir a Catalunya esclavitzada i a la seva disposició.

2 – Tenir quasi assegurat el govern d’Espanya (durant “la tira” d’anys). Però, amb Catalunya fugida.

La opció “1” te molts riscs per l’efecte dels escons independentistes constantment en contra.

Si jo fos el PP, (i tampoc son tan ximples aquella gent, per molt odi que ens tinguin) i veient els conflictes que sempre tindran amb una Catalunya falsament sotmesa, no m’ho pensaria ni dues vegades en escollir… La opció “2”.

Això, sí, fent veure i dir a la seva “parròquia” que: “a los catalanes les tiramos a degüello y jamás de los jamases les permitiremos que se marchen de Espanya”. I, mentrestant, fent tot el possible, i mitjançant una “porta” amagada al darrere, per a que Catalunya se’n vagi del tot. I ells, trobar-se lliures dels diputats de Catalunya que son verí per al PP. I que, ara, podem continuar pertorbant-los i fins i tot impedir-los el govern d’Espanya, inclús durant el període de la llei de transitorietat. Vegeu les dades:

Eleccions generals, 26.06.16
Espanya.
En cas de
Escons, actual. sense Catalunya.

PP 137 132
C’S 32 27

PNV 5 5

GUANCHES 1 1

PSC/PSOE 85 77
PODEM/COMÚ 71 59
ERC 9 –
PEDECAT 8 –
BILDU 2 2

Total 350 303
Majoria A. 176 152

———————

A Catalunya: 47

PODEM/COMÚ, 12
ERC, 9
PSC(PSOE), 8
PDeCat, 8
C’s, 5
PP, 5

I lo del Rajoy, uns dies abans, dient: ‘No cederemos al chantaje de los catalanes’.

I ara: ‘con vuestra amenaza de una declaración de independència en caso de que no sean satisfechas vuestras pretensiones’.

Caram, caram! Acaba de admetre que nosaltres tenim a disposició una acció definitiva: La declaració d’independència.

Pep Agulló
Pep Agulló
26.05.2017  ·  11:38

És l’hora de la ciutadania. S’ha tancat l’etapa dels governs perquè, com ja s’ha vist sempre, no hi pot haver negociació amb el govern espanyol. El govern català ha complert, ara, ha d’aplicar el full de ruta i entomar les trompades judicials (i que prepari la DUIa la rebotiga).
Però no sé si som prou conscients que el pols amb l’Estat l’ha de portar la societat civil al carrer, mobilitzada. L’ANC, Omnium, AMI, Súmate, … en seran els protagonistes: l’Estat major del independentisme, que ens diran què hem de fer. Tot es juga entre l’Estat i la ciutadania de Catalunya, perquè la correlació de forces determinarà que la comunitat internacional acabi recolzant les nostres aspiracions nacionals.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
26.05.2017  ·  13:09

TOT, absolutament tot, té importància, i ara més que mai.
I nosaltres, els petits (el món calcula quantitativament) hemde ser molt més llestos.
La nostra gent és molt diversa, l’objectiu molt gros, no ens podem permetre el luxe d’escatimar cap esforç. Com fins ara, ni més ni menys.
No queixar-nos i proposar. Tirar endavant.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies