El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas i l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo van fer un debat ahir a l’Ateneo de Madrid sobre el procés català cap a la independència. Amb un auditori ple de gom a gom, els dos ex-dirigents es van afegir a la llarga llista de personalitats que han passat per aquesta institució centenària, de tradició liberal, on es fomenta el diàleg i s’escolten totes les opinions. L’acte d’ahir cloïa el cicle ‘Catalunya a la cruïlla’, format per quatre debats entorn de la qüestió catalana des de diverses perspectives i donant veu a tots els punts de vista.

Entre els assistents a l’acte, que va aplegar unes tres-centes persones, hi havia Belén Murillo, coordinadora de l’Assemblea Nacional Catalana a Madrid, membre del secretariat nacional i impulsora de Madrilenys pel Dret de Decidir. Li demanem que valori el debat, el paper que aquests actes poden tenir a Madrid i a l’estat espanyol i l’intent d’agressió d’un grup de feixistes quan Mas entrava a l’Ateneo. Sobre aquest darrer punt, Murillo vol deixar clar que no reflecteix la situació que es viu a Madrid: ‘Eren els quatre feixistes de sempre que munten un espectacle i desvirtuen el debat de dins.’

Com heu vist el debat?
—Mas ha mostrat una actitud oberta, dialogant, fins i tot acceptant alguns arguments de Margallo per provar de cercar punts d’entesa. L’actitud de Margallo, en canvi, ha estat totalment la contrària: no ha volgut escoltar i ha repetit arguments constantment. Margallo ha posat sobre la taula arguments històrics i jurídics, i em sorprèn que els defensors de l’estat espanyol, quan els interessa, utilitzen arguments històrics i, si no, raons jurídiques agafades amb pinces, i s’obliden del debat polític. Precisament per això, en el torn de preguntes, he preguntat al senyor Margallo com pot ser que l’estat espanyol jutgi Mas per haver posat urnes i, en canvi, permeti que l’assassí de Guillem Agulló es presenti a les eleccions amb Alianza Nacional (he copiat la pregunta del senyor Rufián, que em va semblar molt encertat). Li he demanat que valorés aquest fet políticament, no amb arguments jurídics, i ell m’ha dit que només es pot respondre des de la llei. I no m’ha respost! Dubto que el senyor Margallo sàpiga qui era Guillem Agulló i que el seu assassí es va presentar a unes eleccions municipals l’any 2007.

Història i lleis.
—Exacte. M’ha sorprès que es donin tants arguments del passat, sobre si fa molts anys Catalunya era o no era. Algú vol escoltar què vol la gent de Catalunya ara? Però no ha estat possible de treure el senyor Margallo dels seus arguments. I mira que el senyor Mas ho ha intentat i fins i tot li ha comprat alguns arguments: ‘Volen posar condicions al referèndum? D’acord. Volen una majoria qualificada? Parlem-ne. Però seguem i negociem partint de la base que hem de fer un referèndum.’ Li ha arribat a dir que es pot parlar d’una reforma de la constitució! Però ha estat impossible que Margallo sortís de la seva posició. De fet, per la part de Margallo jo no he vist cap debat: història i arguments jurídics, sense adonar-se que la solució a la qüestió catalana és política.

Com creieu que aquests actes poden influir en la societat de Madrid?
—És molt positiu que es facin. Se’n fan més a Blanquerna o a l’ANC, però ja és dóna per fet que ho hem de fer. Que l’Ateneo de Madrid, una institució centenària caracteritzada des de sempre pel debat, obri la mirada cap a Catalunya i ho faci des de tots els punts de vista és molt important. La repercussió mediàtica de l’acte d’avui ha estat més alta perquè un debat entre dues personalitats d’aquest nivell no s’ha vist mai, i és molt significatiu que aquestes coses es facin a Madrid. I també és molt positiu que la gent de Madrid hi vingui i s’hi interessi, ni que sigui per a dir que hi va en contra. Que entrin a l’auditori, demanin la paraula, parlin i donin la seva opinió de manera civilitzada,  és la normalitat que hi hauria d’haver per parlar d’aquestes coses.  Això a l’Ateneo ha passat: hi havia molta gent contrària, també gent a favor, i tothom ha pogut dir-hi la seva, com s’ha pogut veure a les intervencions del públic. Hi ha hagut un senyor, per exemple, que ha dit coses força desconcertants amb arguments propis de l’extrema dreta, fins i tot ha parlat de l’ús de la força. Al meu costat hi havia un senyor que probablement no era partidari de la independència i que ha preguntat sobre com s’hauria de fer el referèndum. Això és molt interessant perquè són gent contrària a la independència però que prenen en consideració que es pugui fer un referèndum per a solucionar la situació.

Aquesta normalitat de què parleu potser contrasta amb els incidents de fora…
—Fem moltes coses sobre Catalunya i em sorprèn que no hagin vingut fins ara. Potser es reservaven per a l’acte d’avui… Però eren quatre gats, dubto que fossin més de vint persones. I a dins l’aforament era complet. Pot ser que alguns de dins pensin com els de fora, però si més no han entrat, han escoltat la resta de gent i han donat l’opinió amb més o menys educació. No crec que els incidents de fora siguin simptomàtics del que passa a Madrid: són els quatre feixistes de sempre que ja coneixem i que vénen a muntar l’espectacle. Personalment em fa ràbia perquè els mitjans es quedaran amb aquestes imatges i això desvirtua el debat de dins.

Més informació:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.