Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La sala de concerts Bataclan va ser un dels punts atacats durant els atemptats de París del 13 de novembre del 2015. Demà, un any després d’aquella nit terrible, la sala tornarà a obrir amb un concert del músic britànic Sting. De les 130 persones que van ser assassinades per l’autoanomenat Estat Islàmic, noranta van morir a Bataclan.

Sting ha publicat un comunicat a la seva pàgina web en el qual assegura que donarà tota la recaptació del concert  a les associacions Life for Paris i 13onze15 Fraternité-Verité: dedicades a donar suport a les famílies de les víctimes. El músic afirma que ‘tenim dues tasques importants per reconciliar-nos. Primer, recordar i retre homenatge a aquells que van perdre les seves vides en els atacs de fa un any i, segon, celebrar la vida i la música en aquest teatre històric. Fent això, creiem que serem respectuosos amb la memòria i la vida d’aquells que van caure. No els hem d’oblidar’.

Després de la reobertura, Bataclan organitzarà concerts de Youssou N’DourLaurent Garnier i Devin Townsend Project.

Un any després dels atemptats
La llum es va apagar a París la nit del 13 de novembre del 2015, un divendres. A la sala de concerts Bataclan, plena a vessar, el grup de rock dur ‘Eagles of Death Metal’, tocava pels seus seguidors quan un grup d’homes armats va començar a disparar indiscriminadament contra tot i tothom. Noranta persones hi van perdre la vida.

Estat d’emergència
París ha canviat molt des d’aquell dia. Tocats encara pels atemptats de Charlie Hebdo, els veïns de la ciutat de la llum van veure com el terror els entrava a casa de nou sense pietat i assassinava indiscriminadament. La ràpida resposta del govern francès va ser contundent: ‘França està en guerra’. I aquella mateixa nit bombardejava Síria. Una resposta feta des de la ràbia i la venjança que no aconseguiria frenar, mesos després, l’atemptat de Niça. La resposta militar a l’exterior també es va aplicar a l’interior amb un estat d’emergència que havia de finalitzar al juliol i encara perdura. París fa un any que viu amb l’exèrcit al carrer i els parisencs s’hi han hagut d’acostumar.

La capital francesa, històricament símbol de llibertat, viu avui amb por. Sota un estat d’emergència prorrogat, els francesos viuen en l’amenaça constant. El govern té molt més poder sobre el ciutadà i la llibertat s’esmuny en favor de la seguretat: policia, exèrcit, controls i registres.

Por, ràbia i xenofòbia
La imprevisibilitat del terrorisme té per objectiu fer por. I una de les conseqüències dels atacs de París ha estat una disminució del turisme a França. I d’aquesta por se n’aprofiten les formacions extremistes. Els atacs de París van facilitar (més) el discurs de l’odi envers els estrangers, en aquest cas, els musulmans, de partits com el Front Nacional de Marine Le Pen.

Aquestes formacions s’aprofiten d’aquests atemptats per criminalitzar l’islam i fomentar un replegament nacional. Un discurs que els partits tradicionals francesos – el Partit Socialista i Els Republicans – també han comprat amb l’objectiu d’evitar el traspàs de vots cap al partit de Le Pen.

Però, malgrat el dolor i el creixement de l’extrema-dreta, hi ha qui es nega a regalar el seu odi als assassins. Es tracta d’Antoine Leiris, que va perdre la seva dona aquell divendres a la Sala Bataclan. Amb aquesta publicació a Facebook, Leiris va commocionar molta gent: ‘Divendres a la nit vau llevar la vida d’una persona excepcional, l’amor de la meva vida, la mare del meu fill, però no aconseguireu el meu odi’.

Aquest sentiment el va traduir en un llibre titulat ‘No aconseguireu el meu odi’, dedicat, evidentment, als terroristes que van matar la seva esposa, però també a aquelles formacions xenòfobes que volen aprofitar el dolor dels ciutadans per créixer i construir un discurs d’odi. A França, l’ultradreta del Front Nacional lidera les enquestes d’intenció de vot de cara a les presidencials de l’any vinent.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.