El Banc d’Espanya rebaixa al 4,5% la previsió del PIB per al 2022 i duplica fins al 7,5% la projecció d’inflació

El Banc d’Espanya ha revisat a la baixa les previsions de creixement per al 2022 en nou dècimes, del 5,4% al 4,5%, per la crisi per la guerra d’Ucraïna. En aquest sentit, l’òrgan supervisor destaca que la invasió russa a Ucraïna suposa una pertorbació econòmica severa amb una duració i intensitat sotmeses a una enorme incertesa. De cara als exercicis següents, ha rebaixat en un punt les previsions del desembre passat, del 3,9% al 2,9% al 2023; i augura una recuperació el 2024, quan les previsions eren de l’1,8% i ara escalen fins al 2,5%. Pel que fa a l’IPC, la guerra ha alterat les projeccions d’inflació per al 2022 i del 3,7% passa al 7,5%, mentre que per al 2023 i 2024 espera una estabilització, amb un 2% i un 1,6%, respectivament.

El Banc d’Espanya constata que la rebaixa de nou punts percentuals en el creixement per a aquest any respecte a les dades estimades al desembre podria haver estat més pronunciada si no fos perquè a la segona meitat de l’any passat l’evolució de l’activitat va ser millor de l’esperada. En l’informe trimestral de l’Economia Espanyola, l’òrgan supervisor remarca que la guerra impacta sobre l’activitat econòmica a la baixa i fa pujar als preus, unes conseqüències que es donen a escala global, però que tenen una intensitat més acusada a Europa, on hi ha una relació més gran amb Rússia i Ucraïna.

Pel que fa a les mesures previstes en el pla de resposta a les conseqüències econòmiques i socials a la guerra d’Ucraïna aprovat pel govern espanyol, considera que mesures per disminuir el cost d’algunes fonts energètiques i el topall mínim del 2% en els lloguers ajudaran a restar entre mig punt i vuit dècimes la taxa d’inflació del 2022.

La guerra d’Ucraïna estronca la recuperació econòmica

El Banc d’Espanya assenyala que la política fiscal i monetària havien començat a donar els primers senyals de normalització després que la demanda es recuperés durant l’any passat, però que la crisi global de subministraments i encariments de nombroses matèries primeres van donar lloc a un repunt significatiu de les taxes d’inflació. Aquesta situació s’ha vist agreujada ara per la guerra i tenint en compte que Rússia és el proveïdor d’una tercera part del gas de la zona euro i d’una cinquena part del petroli, tot i que en el cas de l’estat espanyol són proporcions considerablement més reduïdes, remarca.

D’altra banda, exposa indica que la guerra ha deteriorat significativament la confiança dels agents per l’extraordinària incertesa de l’actual conjuntura econòmica i que, per tant, afectarà negativament les despeses de llars i empreses. Sobre els intercanvis comercials, el Banc d’Espanya pronostica que es moderarà en els pròxims mesos pel menor creixement en les exportacions i a una major alteració de les cadenes globals de subministraments, amb més endarreriments en les entregues. No obstant això, espera que a mesura que es vagi normalitzant la situació el comerç mundial recobri un dinamisme més important.

D’altra banda, l’avançament a la inversió en habitatge es veurà frenada en el curt termini pel repunt en els costos i la menor disponibilitat de materials de la construcció que ja s’arrossegava abans de la pandèmia, juntament amb una mà d’obra més escassa. En l’àmbit turístic, els fluxos d’entrades de turistes es poden veure afectats per la incertesa de la guerra però el Banc d’Espanya també veu una recuperació els nivells prepandèmia a principis del 2024.