Article de Marta Rojals

Baixa l’endeutament de les empreses, però no pas de totes

  • Les dades globals del Banc d'Espanya pinten una situació de normalitat financera, però els gestors administratius i Iberinform parlen d'una proporció del 25% de les pimes de l’estat espanyol amb dificultats de liquiditat · Experts de CECOT i PIMEC opinen que són xifres una mica exagerades en el moment actual, de l'òptica catalana

Jordi Goula
15.04.2024 - 19:50
VilaWeb

Ho diu el Banc d’Espanya. El deute consolidat de les societats no financeres es va reduir de 958.400 milions el quart trimestre del 2022 a 946.600 el desembre del 2023. Quant al PIB, el percentatge va disminuir del 71,2% el desembre del 2022 al 64,7% de final del 2023, una davallada molt important, fins a assolir un percentatge no vist d’ençà del llunyà setembre del 2002. Són dades dels comptes financers de l’economia espanyola del quart trimestre, que el supervisor bancari va publicar la setmana passada. Segons aquestes xifres, els balanços de les empreses es troben en una situació molt millor, del punt de vista financer, que no pas l’any passat.

Per una altra banda, els resultats de l’enquesta de préstecs bancaris del Banc d’Espanya, publicada el dia abans, revela que el primer trimestre d’enguany els criteris de concessió dels préstecs es van mantenir sense variacions, tant en el segment de finançament a les empreses com en el de crèdit concedit a les famílies per a adquisició d’habitatge.

També destaca que els tres primers mesos de l’any la demanda de préstecs va registrar una disminució moderada en el segment de finançament a les empreses. Quant als factors que expliquen aquestes variacions de la demanda de finançament, diu que el nivell elevat dels tipus d’interès ha afavorit una disminució de les peticions de fons. A més, en el segment de finançament a les empreses, sembla que també han contribuït a la caiguda de peticions la baixada de necessitats per a finançar inversions en actius fixos, en existències i circulant, i la disminució del nombre d’operacions de fusió i reestructuració empresarial, juntament amb l’ús de finançament intern. Per una altra banda, el percentatge de sol·licituds de crèdit rebutjades s’ha mantingut estable en el segment empresarial.

Finalment, per al segon trimestre de l’any en curs, les entitats financeres enquestades preveuen que els criteris de concessió de préstecs no canviaran pràcticament per a les empreses, i esperen que el ritme de peticions es mantindrà estable.

És ben clar que, segons el Banc d’Espanya, aquests últims mesos la normalitat preval en el mercat del crèdit a les empreses. Evidentment, el preu dels diners s’ha encarit, i això fa que hi hagi una lleugera disminució de la demanda, però no aporta cap més novetat ressenyable.

Tanmateix, a l’altra banda, la de les pimes, la sensació és diferent. Són les diferències habituals que hi ha quan es tracten els fets del punt de vista macroeconòmic o microeconòmic. En el primer, senzillament, no hi ha matisos. En el segon, molt més a prop de la realitat, sí. I fins i tot contradiccions. De fet, fa pocs mesos, dues entitats que tenen unes fonts diferents d’informació van arribar a la mateixa conclusió, després de fer sengles estudis. Segons que deien, pràcticament una pime espanyola de cada quatre té dificultats de liquiditat. Tant Iberinform (Crédito y Caución) com el Consell de Col·legis de Gestors Administratius apunten que hi ha moltes pimes, sobretot les més petites, que ho continuen passant malament amb la manca de liquiditat.

Parlo amb Vicente Condés, responsable de comunicació del consell dels gestors. “Les últimes dades dels nostres col·legiats ens diuen que el 26% dels petits i mitjans negocis van facturar menys el 2023 que no el 2022. I que un 26% han augmentat l’endeutament. El fet que amb la pandèmia no hi hagués ajuts directes a les empreses –a diferència d’alguns altres països–, sinó crèdits mitjançant l’ICO, ara passa factura, com era previsible. La recuperació de moltes empreses, sobretot les més petites, ha costat més que no es preveia i n’hi ha força que encara no han assolit la xifra de facturació que tenien abans de la pandèmia. A més, cal dir-ho clar, la banca no fa costat al petit negoci. I menys si té cap dificultat, per petita que sigui. Les xifres globals que ens donen les autoritats posen grans i petits negocis tots barrejats en el mateix sac, de manera que els problemes dels més petits s’amaguen. Fixar-se sols en l’evolució de la xifra global, que és allò que ocupa habitualment els titulars dels mitjans de comunicació, ens pot portar a un error.”

Per a Iberinform també hi ha un problema, perquè un 24% del teixit empresarial espanyol mostra percentatges de liquiditat inferiors a 1, cosa que implica que el negoci s’enfronta a dificultats evidents de pagament. Recordem que la ràtio de liquiditat relaciona els béns i drets de les empreses capaces de generar liquiditat a curt termini (actiu corrent) amb la qual fer front a tots els deutes a curt (passiu corrent). En principi, com més gran sigui aquest percentatge, més seguretat de cobrament tenen els creditors.

He de dir que, coneixent mínimament el mercat català i la situació actual, totes dues xifres em semblen altes. La visió de la realitat empresarial de Catalunya estant no sembla tan radical, si bé és veritat que no n’hi ha dades, com sí que acabem de veure que n’hi ha per a tot l’estat espanyol. Per tant, no es pot contrastar amb el mateix instrument. Per això m’adreço a experts de dues patronals catalanes, perquè em donin la seva percepció de la situació.

Per al responsable de l’àrea d’assessorament financer i fiscal de CECOT, Enric Rius, la situació és complicada per a algunes empreses, però no creu que hagi de crear alarmisme generalitzat. “Crec que simplement els bancs han recuperat el rigor en l’anàlisi de risc. Venim d’una època, amb la pandèmia, en què es va finançar tot i ara tornem a l’ortodòxia. Dit això, en general, les empreses funcionen bé. És clar que sempre n’hi ha que tenen problemes i, certament, encara en subsisteixen algunes de ‘dopades’ pel finançament fàcil de la covid-19 i que ara no estan en disposició de retornar-ho o de tenir nou crèdit. Malgrat això, hi insisteixo, no detecto cap dificultat específica a aconseguir crèdit bancari, en una empresa que estigui en situació correcta.”

Una cosa molt semblant em comenta Pere Cots, director del departament de consultoria estratègica i finançament de PIMEC, sobre la xifra exposada per les dues fonts de Madrid. “Jo no veig la cosa tan greu com diuen aquestes xifres. Tinc una dada que podria ser la més aproximada en aquest sentit: la morositat a Avalis (societat de garantia recíproca) es manté estable. Amb les xifres que diuen aquestes fonts de Madrid, de segur que hauria pujat la morositat. Ho hauríem notat per força. Sí que crec que si no baixen aviat els tipus d’interès hi haurà empreses amb problemes per aquesta via. Hem de pensar que amb els ICO no es pagava gairebé res i ara, amb la pujada dels tipus, el finançament se’ls menja una part dels beneficis.” D’una cosa no té dubtes: els bancs han endurit les condicions. “Els bancs, per a fer beneficis amb els tipus alts, segueixen l’estratègia del marge, no pas del volum. No necessiten ni volen més risc. Per això, si alguna pime té dificultats, no li donaran crèdit fàcilment.”

Les diferències entre allò que diuen el Banc d’Espanya, les dues entitats de Madrid i els experts de les patronals catalanes no ajuden a aclarir la situació real de les pimes en l’aspecte financer. Probablement, les xifres que aporten les dues institucions de Madrid són referides a negocis molt petits, minúsculs, que poden restar fora del radi d’acció habitual de les patronals catalanes. Però, particularment, la dada que aporta Cots sobre la morositat estable que es registra a Avalis em sembla molt digna de tenir en compte, per a descriure la situació i delimitar la realitat.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any