Avui som tots imprescindibles. A la Meridiana

Vicent Partal
11.09.2015 - 06:00
Actualització: 11.09.2015 - 10:11
VilaWeb

L’excés de confiança ha estat la causa de la major part dels fracassos històrics. Creure que ja és tot fet, quan encara és per fer, és un error que pot tenir conseqüències gravíssimes. Especialment si les oportunitats són úniques i molt difícils de repetir.

Per això aquesta vesprada hem d’omplir a vessar la Meridiana de Barcelona. Cal que fem un gest d’autoritat, de poder, que engegue amb bon peu la campanya electoral més important que haurem viscut mai. D’alguna manera, avui començarem a guanyar les eleccions, al carrer, si som capaços de demostrar, de demostrar-los, que el país està preparat i que no farà ni un pas enrere.

Hi ha gent que diu que no cal anar-hi, tenint en compte que d’ací a dues setmanes hi ha el vot definitiu. És un error. Gran. Hi ha gent que es pensa que ja són massa anys de mobilitzacions i performances. És un error. Gran. Hi ha gent que creu que és un cap de setmana apetitós i que amb les mobilitzacions dels altres anys ja ha fet prou. És un error. Gran.

Avui som tots imprescindibles. A la Meridiana. Del primer a l’últim. Qualsevol forat, qualsevol errada, qualsevol símptoma de desànim serà magnificat pels contraris a la independència d’una manera que ens podria arribar a afectar. És cert que segurament alguns s’inventaran demà la realitat i afirmaran coses que no són certes. Em fa l’efecte que hi ha titulars que ja els van escriure ahir i que descriuran una realitat inexistent. Però no ens enganyem. Una cosa és que tots sapiguem que menteixen i ens riguem del seu pànic i una altra de ben diferent és tenir la sensació que potser sí que no acabem d’anar bé.

És per això, precisament perquè anem bé, que avui no podem fallar. Els últims anys he anat a infinitat d’actes, he parlat amb milers de persones, he llegit, i escrit, centenars de pàgines il·lusionades, he participat en desenes de manifestacions. Sempre i pertot arreu he vist la lluïssor als ulls i he sentit paraules d’emoció. Doncs bé, ara, avui, és el dia en què tot això, tots els actes, tots els texts, totes les converses, totes les manifestacions, han de prendre cos i fer-se visibles. Avui i el 27 de setembre, és clar. Però primer de tot avui. En la nostra vida no hi haurà cap manifestació més important que aquesta ni cap votació més decisiva que la d’ací a quinze dies.

De manera que ens trobem aquesta vesprada a la Meridiana. Per la llibertat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor