‘La muntanya de la festa’, que publica L’Altra editorial, és la primera novel·la de l’autora jove i premiada Alissa Ganíeva, una veu única i molt celebrada en la literatura russa contemporània. La història gira entorn de Xamil, un periodista jove de Makhatxkalà, i la seva reacció, o més aviat inacció, davant els rumors que corren que el govern rus construeix un mur per separar les zones musulmanes del Caucas de la resta de Rússia. En Xamil voldria continuar fent la seva vida com si no passés res, però la inquietud s’escampa i la tensió creix, i quan comença a córrer la sang el jove ja no pot continuar aclucant-se d’ulls a la violència que l’envolta. Alissa Ganíeva narra la història del declivi d’una societat estripada pels extremistes de tota mena que la integren.

Llegiu-ne un fragment  (pdf).

 

Coberta del llibre.
Coberta del llibre.

El traductor al català, Miquel Cabal Guarro, ens parla al text que segueix dels atractius d’aquesta obra, que ens mostra un territori del Caucas que ens és completament desconegut:

La muntanya de la festa

«L’Alissa Ganíeva va néixer al Moscou de la perestroika. Quan encara era una nena, la família va tornar al poble, al Daguestan. L’autora va viure al poble i a la capital, Makhatxkalà, i va tornar a fer els estudis superiors de literatura a Moscou, on encara resideix. El Daguestan és una petita república autònoma de la Federació Russa, situada al nord-est del Caucas, a la costa del mar Caspi. Amb una extensió poc més gran que l’Aragó, el Daguestan compta amb trenta-dues llengües oficials. Una de les més emprades és l’àvar, la llengua familiar de l’autora.

Tal com explica Ganíeva, en un primer moment va plantejar-se escriure per difondre una quotidianitat que li feia l’efecte que era ben desconeguda no ja només a Occident, sinó fins i tot a Rússia. Aquesta realitat és plena d’elements interessants: conflictes nacionals, interpretacions polaritzades de l’islam, xoc de civilitzacions, cosmovisions i tradicions antagòniques, etc. Amb les seves obres, Ganíeva vol ajudar-nos a entendre aquesta quotidianitat.

El segon llibre de l’autora, ‘La muntanya de la festa’ (el primer llibre que va publicar va ser un conte), parteix d’un fet fictici que més d’una vegada s’ha cregut possible i que des d’alguns cercles s’ha considerat desitjable i tot: la construcció d’un mur de separació entre el Caucas i Rússia. Aquest pretext serveix a Ganíeva per bastir una novel·la coral en què la llengua i el joc literari hi tenen un paper primordial. Una obra que retrata un moment convuls en la història del Caucas, si és que hi ha hagut mai al Caucas una època de calma: el moment en què la implacable globalització econòmica, cultural i religiosa malda per penetrar en un territori que es té per inexpugnable des d’un punt de vista social, cultural i religiós. Les accions i reaccions dels molts personatges ens dibuixen la diversitat d’actituds que podem esgrimir davant dels grans canvis.

Més enllà de Lérmontov i dels escriptors que han abordat el tema de Txetxènia, aquesta obra ofereix una mirada nova a la intricada realitat del Caucas. Un espai geogràfic que pot entendre’s com a expressió palpable dels xocs constants que vivim en l’actualitat.»

Miquel Cabal Guarro

El traductor també ens recorda en una nota introductòria del llibre la complexitat lingüística de l’obra original i, en conseqüència, de la traducció. Diu:

«En una entrevista d’un programa sobre llibres de la televisió russa, el presentador va fer a l’autora la pregunta següent: ‘¿En quina llengua està escrit, aquest llibre?’. Estranyament, l’Alissa Ganíeva no se’n va sorprendre i va respondre a la pregunta sense dubtar: ‘En rus, però els diàlegs estan en argot makhatxkalès’. I va explicar que això del makhatxkalès és la llengua russa parlada a la capital del Daguestan. Un rus esquitxat de paraules i expressions tretes o calcades d’altres llengües del país o de llengües que històricament han tingut rellevància a la regió del Caucas. Des de cultismes perses i turcs fins a mots àrabs propis del món islàmic, passant per col·loquialismes provinents del kúmik, el darguà, el lak, el lesguià, l’àzeri, el tat, el txetxè o l’àvar mateix, que és la llengua familiar de l’autora. Val a dir que el Daguestan té trenta-dues llengües oficials i una extensió poc més gran que l’Aragó.

Així, doncs, una bona part de l’original d’aquesta novel·la està escrita en un rus que no acaba de ser rus. Per això l’autora hi va posar cent setze notes a peu de pàgina fent aclariments lingüístics sobre l’origen i el sentit de paraules i expressions que fan servir els personatges, notes que hem volgut respectar perquè formalment s’ajustaven a la proposta original. A banda de les notes aclaridores també hi hem incorporat un glossari al final per fer més fàcil la lectura.»

Alisa Ganíeva va néixer el 1985 al Daguestan. El seu debut literari, el conte ‘Salaam, Dalgat!’, li va valdre el prestigiós premi Debut l’any 2009. ‘La muntanya de la festa’, nominada a tots els premis literaris russos i traduïda a més de deu països, és la seva primera novel·la. Alissa Ganíeva viu a Moscou, on treballa de periodista i crítica literària.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb