Autònoms, de la desesperació a l’emprenyament

  • Arran de la rifa d'ahir, molts treballadors per compte propi s'han sentit insultats i menystinguts, mentre el govern els promet que hi haurà més diners, però no diu com

Jordi Goula
11.11.2020 - 19:50
VilaWeb

Estic segur que cap dels cervells que van dissenyar l’operació de repartiment dels vint milions d’euros d’ahir no és autònom. Per la manera com es va fer i pel fons de la qüestió. I, a més, no té ni la més remota idea de què és patir dia a dia i l’angoixa de veure que et prohibeixen treballar, però no et donen ni un mínim suport que et permeti d’aguantar fins que s’acabi la maleïda pandèmia. Han sentit com a Alemanya, a França, a Bèlgica, els governs pagaran uns diners als autònoms mentre durin les restriccions, equivalents a un percentatge del que van guanyar l’any passat, i que els condonen les cotitzacions. I aquí veuen que són oblidats, que els fan pagar les cotitzacions i quan els prometen uns diners –una misèria, diguem-ho tot–, és una ensarronada.

Era evident que les reaccions no trigarien. Com apuntava a la píndola d’ahir, la primera va ser del govern mateix, que, conscient del seu error majúscul amb el col·lectiu més castigat, demanava disculpes per via de la consellera de Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, qui va assegurar que la Generalitat preveia d’ampliar els ajuts i mobilitzar més recursos per al sector: “Com a govern lamentem que no hagi anat com havia d’haver anat.” Em sembla molt trist que digués això, perquè el resultat era evident. Però les paraules més esfereïdores són les que va dir a continuació. “El problema real és que no tenim prou diners per a encarar això que la gent necessita. És una realitat del nostre país”, va dir en la conferència de premsa telemàtica després de la reunió d’urgència del consell executiu.

És clar que no hi ha diners. Ja ho sabem això. Del moment que la Generalitat s’ha convertit en una gestoria administrativa dels diners que vénen de Madrid, aquí no en tenim més que els que ens vulguin donar. És per això que en les seves paraules hi veig una contradicció evident. Què ho fa que la fiscalitat dels catalans sigui entre un 15% i un 20% més alta que la de la resta de ciutadans de l’estat espanyol, com deia no fa gaire el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre? Què ho fa que cada any volin més de 15.000 milions que ens hem guanyat, cap a vés a saber on? És el problema de tenir una gestoria amb embolcall de govern.

Acabo d’esmentar uns casos forans. Oblidem-nos de què passa a Alemanya, on sabem que són molt rics i lliguen els gossos amb llonganisses. Agafem el cas de Bèlgica. Resulta que al petit país de Jaques Brel han decidit que tots els autònoms que demostrin una aturada d’activitat d’una setmana pel cap baix podran percebre un ajut mensual de 1.291,69 euros bruts. Aquest reforç és previst fins que s’aixequi el confinament actual. També ha ordenat un seguit d’exempcions en les cotitzacions per als autònoms i els sectors més afectats en aquesta segona onada. El govern estableix una exempció de les cotitzacions per al tercer trimestre per a l’hoteleria, la restauració i els esdeveniments, a més dels sectors que demostrin pèrdues de més del 65%, respecte del mateix període del 2019. A Bèlgica són més rics que nosaltres, sí, però també tenen un deute públic que és superior al de l’estat espanyol –concretament del 115% del PIB, enfront del 110% de l’estat espanyol, el segon trimestre del 2020– i és ben probable que s’endeutin més, per evitar l’enfonsament de l’economia.

Sí, em direu que ells són un país, ve’t aquí la diferència. Nosaltres, som una autonomia i si necessitem més diners hem de pidolar a l’estat que ens torni un bocí d’allò que es queda cada any. I això, l’experiència ens diu que no ho fan. Ho va dir ahir ben clar Meritxell Budó. “El suport de l’estat als autònoms no tan sols ha estat de zero euros, sinó que ha incrementat la quota d’autònom”, per la qual cosa va demanar a l’executiu de Pedro Sánchez que destinés diners a ajudar les famílies i empreses afectades pel coronavirus. Jo crec que no ho farà, senyora Budó, tret que sigui cafè per a tothom, i no oblidi que allà tampoc no tenen calés, ni sembla que en vulguin demanar més, com fan la resta de països.

Ve’t aquí un problema que cada dia es fa més gros i que ja veurem on ens porta. Una Generalitat ofegada financerament, que fins a la pandèmia ha anat tirant, però que quan els catalans li reclamen ajuda –una reclamació més que justa en aquests temps de dolor– segons els diners que aporten, no pot fer-ho i ho ha de demanar a Madrid. I això la gent ho ha de veure, tant si creu en la necessitat d’una Catalunya sobirana com si no, tant hi fa. És com si de cop i volta ens haguéssim despertat d’un son de molts anys en què tot allò que s’havia dit i escrit sobre aquesta necessitat es fes realitat. I hem de dir que no podem ajudar a la nostra gent!

Els autònoms, que són gent espavilada per definició, ja ho han vist i s’han començat a bellugar. Ahir a la tarda va néixer un projecte que porta per nom Revolta dels Autònoms. Té la voluntat de coordinar el malestar entre els afectats i tothom s’hi pot adherir per Telegram. Diuen que aquest sistema d’ajuts “és injust, degradant i no soluciona els problemes” i exigeixen la dimissió immediata dels consellers que consideren responsables, Chakir El Homrani i Jordi Puigneró. Al manifest penjat a la web també demanen un augment dels ajuts, que se simplifiqui el procés de sol·licitud i que els diners es distribueixin d’acord amb els criteris redistributius i no pas premiant l’ordre de presentació de la sol·licitud. És a dir, com si fos la llei de la selva. Aquesta tarda ja hi havia gairebé cinc mil adherits. No sé quin recorregut tindrà, perquè és molt difícil de reunir gent tan diversa i amb problemes tan diferents i, per definició, amb un tarannà més aviat individualista. Però una cosa és clara: ahir molts autònoms van passar de la desesperació a l’emprenyament i allò que pugui venir després ja es veurà.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any