Austràlia canvia el seu himne nacional per a reconèixer els aborígens

  • La decisió ha estat anunciada per sorpresa pel primer ministre aquest Cap d'Any

VilaWeb
La bandera tricolor dels aborígens australians.
Redacció
01.01.2021 - 15:14
Actualització: 01.01.2021 - 18:36

Cap d’Any ha arribat amb sorpresa a Austràlia. En una decisió inesperada el primer ministre, Scott Morrison, ha anunciat un canvi a l’himne nacional que vol reconèixer i honorar els pobles indígenes i mostrar que Austràlia no és tan sols un país format per emigrants provinents d’Europa.

La mesura, que ha estat ben rebuda per tots els grups polítics, consisteix a canviar la segona estrofa de l’himne, que abans es referia a Austràlia afirmant que és un país “jove i lliure” (“For we are young and free”) i que ara dirà que és un país unit i lliure (““For we are one and free”). La referència al fet que Austràlia és un “país jove” era considerada com a molt insultant pels aborígens que fa milers d’anys que hi viuen i era una mostra evident del colonialisme que considerava Austràlia com un país sense habitants fins a l’arribada dels europeus.

El líder de l’oposició, Anthony Albanese, ha aplaudit la decisió del primer ministre i ha dit: “Els australians hem d’estar orgullosos del fet que gràcies a les Primeres Nacions Austràlia és l’indret del planeta habitat de manera continuada des de fa més temps.”

Els aborígens australians, que fins al 1967 no van ser reconeguts com a ciutadans per les autoritats australianes, encara avui continuen patint el racisme i la discriminació, però els darrers anys, seguint el model de Nova Zelanda, cada cop més veus s’han aixecat reclamant el respecte als seus drets i la seua forma de vida.

El creixement del moviment polític entre els aborígens australians i els de les illes de l’estret de Torres també ha plantejat reptes que estan en el rerefons de la decisió adoptada. El 2017 els aborígens van proclamar el Manifest de l’Uluru, que entre més coses reclamava una veu pròpia al parlament australià, demanda que no ha estat encara acceptada.

En paral·lel a les demandes polítiques han crescut els reconeixements simbòlics, dels quals el canvi de l’himne és el més significatiu. Precisament ara fa un mes, per primera vegada, l’himne va ser entonat oficialment en anglès i en eora, una de les llengües aborígens. Va ser a l’inici d’un partit de rugby oficial contra l’Argentina.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any