10.02.2025 - 11:46
|
Actualització: 10.02.2025 - 17:50
L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’arxivament de la querella per tortures al sindicalista Carles Vallejo l’any 1970 a mans de la brigada político-social de la policia franquista. Òmnium Cultural i Irídia van presentar la querella aprofitant el nou marc legal de la llei de memòria democràtica, i fins i tot la fiscalia va demanar d’admetre-la a tràmit. Tanmateix, el jutjat d’instrucció 18 s’hi va negar amb l’argument que les tortures denunciades ja havien prescrit, i no va considerar que fossin delicte de lesa humanitat, les quals no prescriuen. Ara l’Audiència de Barcelona ha expressat els mateixos arguments per a oposar-se a investigar les tortures. Òmnium Cultural i Irídia han anunciat que tornaran a recórrer contra la decisió i que estudien les vies internacionals per a denunciar que l’estat espanyol desestima totes les querelles per crims de lesa humanitat durant el franquisme.
A la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, l’Audiència de Barcelona diu que en el moment dels fets no existia el delicte de crims de lesa humanitat i que, per tant, no es pot perseguir els autors de les tortures. A més, insisteix que els fets ja han prescrit i que, en tot cas, haurien estat amnistiats per la llei d’amnistia del 1977. Reconeix que la llei de memòria democràtica estableix els mecanismes per a la investigació de crims del franquisme, però diu que no altera els principis bàsics del dret penal espanyol, com ara la prescripció dels delictes o el fet que no es puguin aplicar de manera retroactiva delictes que llavors no existien.
L’advocada que va presentar la querella, Laura Medina, diu que la resolució coincideix amb el text jurídic d’Irídia pel que fa a la inaplicabilitat de la llei d’amnistia del 1977, però a partir d’arguments diferents: “Considera que és un requisit imprescindible per a l’aplicació de la llei d’amnistia la prèvia declaració de responsabilitat penal d’una persona en concret i per un delicte en concret. A Irídia remarquem la inaplicabilitat perquè els crims de lesa humanitat, d’acord amb la normativa internacional dels drets humans, no són amnistiables i, a més, en cap cas pot suposar un obstacle per iniciar una investigació penal.”
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, diu que l’arxivament és inadmissible: “Se suma a una dinàmica, ja no només de no reparació, sinó de no reconeixement de les víctimes del franquisme.” El fet no reconèixer les tortures com a delicte de lesa diu que els obliga a “continuar picant pedra per a mantenir viva la democràtica i exigir la tan necessària reparació a les víctimes”. “Només així, amb memòria, veritat i justícia es podrà avançar en la construcció d’una veritable societat democràtica”, afegeix.
La querella de Vallejo fou la primera a presentar-se després de l’entrada en vigor de la nova llei de memòria, segons la qual s’hauria de garantir la tutela judicial en els procediments destinats a rebre una declaració judicial sobre la realitat i les circumstàncies de fets passats relacionats amb el franquisme. Tot i això, totes les querelles presentades s’han acabat arxivant.
