L’Audiència espanyola condemna Villarejo per haver filtrat informació de l’ex-assessora de Pablo Iglesias

La sala penal de l’Audiència espanyola ha condemnat l’ex-comissari José Manuel Villarejo a tres anys i sis mesos de presó per un delicte de revelació de secrets comesos per un funcionari públic. La sentència considera provat que va accedir sense autorització al contingut de la targeta d’un telèfon mòbil sostret de l’ex-assessora de Pablo Iglesias, Dina Bousselham, i que en va facilitar la difusió a tercers, concretament a periodistes del seu entorn.

Els magistrats també imposen a Villarejo el pagament d’indemnitzacions de 5.000 euros a Bousselham i de 1.000 euros a Pablo Iglesias, aleshores secretari general de Podem. D’aquestes quantitats, en respondrà subsidiàriament l’administració general de l’estat. A més, el tribunal aplica l’atenuant de dilacions indegudes pel temps transcorregut entre l’obertura de la peça, el 2017, i el judici.

La resolució s’emmarca en la peça separada 10 de la macrocausa Tandem, coneguda com a peça Dina. Inicialment, també hi estaven acusats el director de la revista Interviú, Alberto Pozas, i el subdirector Luis Rendueles, però van quedar exonerats quan tant la fiscalia com l’acusació particular retiraren els càrrecs.

Segons els fets provats, el novembre del 2015 uns desconeguts van sostreure el telèfon mòbil de Bousselham en un establiment comercial. Mesos més tard, el gener del 2016, la targeta de memòria del dispositiu va arribar a la seu del Grupo Zeta, on diversos directius i periodistes en van examinar el contingut. Tot i que inicialment es va descartar de publicar-ne informació, una còpia dels arxius va acabar en mans de Villarejo.

La sentència estableix que el comissari, que aleshores era en actiu i destinat a la direcció adjunta operativa de la policia espanyola, no tenia cap funció encomanada relacionada amb Podem ni amb els seus dirigents. Malgrat això, va utilitzar les seves capacitats i xarxes de contactes per obtenir i explotar aquella informació. Va descarregar els arxius en dispositius propis i els va distribuir a periodistes “de confiança” amb l’objectiu que publiquessin informacions que desacreditessin el partit i el seu dirigent.

El material incloïa documents interns de Podem, dades bancàries, arxius audiovisuals i continguts personals i íntims, incloses fotografies i converses de Telegram de membres de la direcció del partit. El tribunal subratlla que aquesta actuació és una “invasió del nucli de la intimitat” i causa per si mateixa un dany moral evident. Sobre això, la resolució destaca que la difusió de dades personals sense consentiment causa en les víctimes sensacions de desprotecció, inseguretat i angoixa. En el cas de Bousselham, considera acreditat que la seva vida privada va quedar completament exposada. Quant a Iglesias, el tribunal reconeix igualment el perjudici derivat de la utilització d’aquests materials en un context de desgast polític.

La sentència encara no és ferma i s’hi pot recórrer en contra al Tribunal Suprem. Mentrestant, el cas torna a situar en primer pla les pràctiques irregulars dins estructures policíaques i la seva interacció amb determinats sectors mediàtics i polítics.