L’Audiència de Barcelona confirma el tancament de la web Consum Estratègic de l’ANC

L’Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sobre el tancament de la web Consum Estratègic i ha confirmat la sentència del jutjat mercantil número 11 que ja donava el vistiplau a la interrupció d’aquesta iniciativa, que convidava a desvincular-se de les empreses que cotitzaven a l’Ibex-35 i que van abandonar la seu social a Catalunya fruit de la “campanya de la por” amb motiu del procés. L’Audiència dona així la raó a Foment del Treball i sosté que aquesta campanya ha de ser qualificada de boicot i pot arribar a perjudicar els competidors per motius ideològics i “aliens a l’eficiència, qualitat o preu de les seves prestacions”.

A la tardor del 2022, un jutge ja va suspendre la web cautelarment després d’una denúncia de Foment del Treball en què al·legava que l’estratègia de l’entitat independentista era una “conducta contrària a la bona fe” i que “falsejava la lliure competència”.

Ara, l’Audiència de Barcelona confirma la sentència del jutjat mercantil número 11 de Barcelona i ratifica el tancament de la web, el cessament de la campanya i ordena que l’ANC s’abstingui a posar a disposició de tercers els seus mitjans materials i personals per tornar a difondre la campanya.

Per l’Audiència, les conductes de l’ANC són “aptes” per perjudicar els competidors que no formessin part de la campanya, “no només les denominades ‘empreses de l’IBEX-35, del BOE o de la llotja del Bernabéu’ sinó qualsevol altra que, sigui per no compartir l’ideari de l’ANC o per no complir els requisits per inscriure’s, no sigui qualificada de ‘proveïdor estratègic'”.

A més, rebutja l’argument de l’ANC quan assenyala que la campanya només pretén promoure el consum ètic i responsable, i reitera que els criteris no són de mercat, eficiència, qualitat o preu sinó per altres criteris aliens i de “caràcter ideològic”.

“Amb això pretén no només informar sinó induir a la resolució dels contractes subscrits amb què resulten assenyalades i facilitar la contractació amb unes altres, no perquè les seves prestacions siguin millors, ni perquè siguin més eficients sinó perquè assumeixen els postulats que defensa l’apel·lant”, argumenta la sentència.

Amb tot, sobre la llibertat d’expressió, la sentència considera “legítima” una “limitació” de la llibertat d’expressió i destaca que en aquest cas “la finalitat legítima perseguida és la protecció del dret de la llibertat d’empresa i l’economia de mercat”, uns drets que, recorda, estan recollits a l’article 38 de la constitució espanyola.

L’Audiència, a més, que insisteix que “la campanya estava cridada a produir una greu disfunció en el mercat per alterar els termes de la competència”.