Attila Dabis, portaveu de la iniciativa Regions Nacionals (Foto: Attila Dabis)

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’hongarès Attila Dabis, de trenta-tres anys, és portaveu de la Iniciativa Ciutadana Europea, que vol blindar els drets de les minories nacionals europees. Segons Dabis, a Europa hi ha uns cinquanta milions de persones que en formem part, de la minoria hongaresa de Romania als catalans, dels bretons als samis. ‘Units som una força formidable’, assegura. Per forçar la Comissió Europea a emprendre reformes legislatives que protegeixin i reconeguin realitats com la dels Països Catalans, el projecte de Dabis necessita un milió de signatures, que ja té, repartides com a mínim en set estats europeus, cosa que no té. Per això ara el senyor Dabis fa campanya entre nosaltres, per aconseguir les 40.000 signatures que li falten de l’estat espanyol. En aquesta entrevista telefònica, explica la Iniciativa Ciutadana Europea i els seus objectius.

Quin és l’objectiu de la Iniciativa Ciutadana Europea?
—Us llegiré el nostre document: l’objectiu de la Iniciativa Ciutadana Europea és aconseguir que la política de desenvolupament regional de la Unió Europea presti especial atenció a les regions amb característiques nacionals, ètniques, culturals o lingüístiques que són diferents de les regions que les envolten, també denominades ‘regions nacionals’. Un exemple de regió nacional serien els Països Catalans. Si la Unió Europea reconeix les regions nacionals, podran ser la base de legislació comunitària. Per exemple, Europa podria legislar que el català fos idioma oficial perquè és la llengua pròpia dels Països Catalans. Actualment, cal que ho sol·liciti un estat membre, i cap d’ells no ho ha fet.

I en quin punt es troba la vostra iniciativa?
—Som al darrer mes de campanya. Vam presentar aquesta iniciativa l’any 2013, i vam passar una batalla legal de sis anys per a aconseguir que la Comissió Europea la registrés. Per ells era una patata calenta. Finalment ho va fer, i vam començar a recollir signatures el 7 de maig de 2019. Necessitàvem un milió de signatures. Hem aconseguit de reunir-ne 1,2 milions.

Això són moltes.
—Però perquè la iniciativa tiri endavant, has d’aconseguir signatures repartides per tot el territori. En necessites, com a mínim, a set estats membres. Hem aconseguit de superar el llindar en tres països (Hongria, Romania i Eslovàquia) però ens en falten quatre. I un dels estats és clarament Espanya, perquè moltes de les nacionalitats que hi ha se’n beneficiarien.

Quantes signatures necessitaríeu, a l’estat espanyol?
—40.500. I ara en tenim 2.407. El termini s’acaba el 7 de Novembre.

Què pot fer un lector que vulgui signar-la?
—Anar a la web de regions nacionals i pitjar la icona de ‘Hi dono suport’. Tardarà un minut a omplir les dades. Encoratgem els lectors a fer-ho, perquè volem que la Unió Europea pari atenció a les regions nacionals en les polítiques de cohesió. I volem finançament per a aquestes àrees.

Quines són, aquestes àrees?
—Catalunya, el País Basc, el País Sícul, Còrsega, Bretanya, etc. La llista sencera seria molt llarga, perquè parlem de cinquanta milions de persones. I cinquanta milions no és pas poca gent. Unides, les minories nacionals d’Europa som un poder formidable. Hem de fer visible aquest poder. És una de les coses que volem subratllar i reforçar amb la Iniciativa Ciutadana Europea: les regions nacionals són un poder formidable a Europa, si van unides i actuen. Aquesta iniciativa ho fa fàcil. Un dels objectius clars és el reconeixement. Una vegada tens personalitat jurídica, tens eines legals per on canalitzar les aspiracions nacionals. L’èxit de la iniciativa implicaria el reconeixement legal de les regions nacionals. Cerquem el reconeixement dels Països Catalans dins la Unió Europea, com el de la resta de regions.

Suposem que aconseguiu les signatures. Quin és el següent pas?
—Si tens prou signatures, aleshores la Comissió Europea es veu obligada a convocar una audiència pública, a seure amb nosaltres, escoltar els problemes que hi veiem i les solucions que proposem. Després, caldria fer lobby perquè es facin els canvis legislatius dins la Unió Europea, mitjançant el Parlament Europeu. Començaríem a escriure l’esborrany de les noves normatives sobre regions nacionals. I aquí haurem d’anar novament a l’una. Confiem en l’ajuda dels amics catalans de Brussel·les, perquè el lobby català és prou poderós. Si els catalans són prou actius, i contribueixen a l’èxit, aleshores els interessos catalans es veuran representats del tot en la nova normativa.

Formeu part del Consell Nacional del País Sícul. Què és el País Sícul?
—És la minoria hongaresa dins Romania. El País Sícul és una regió ben peculiar. 13.500 quilòmetres quadrats, situat a Romania, al sud-est de Transsilvània. Hi viuen 800.000 persones, 650.000 de les quals parlen l’hongarès. Perquè, si bé el País Sícul forma part de la nació cultural hongaresa, té una marcada identitat regional: bandera i himne inclosos. El País Sícul havia format part de la zona fronterera del Regne Hongarès fins a la Primera Guerra Mundial, quan va passar a formar part de Romania. Ara fa cent anys que lluita per mantenir la identitat contra l’hostilitat de les administracions.

Sou del País Sícul?
—No. Vaig créixer i néixer a Budapest, Hongria. Jo tinc família a Ucraïna, on també hi ha una minoria hongaresa. Després de la Primera Guerra Mundial, Hongria va perdre dos terços del seu territori, i gairebé dos terços de la població. Els qui vivien a la frontera amb altres estats. És realment difícil trobar algú a Hongria sense parents als estats veïns. Jo els tinc a Ucraïna. A causa de la meva política de defensa dels drets de la minoria sícul de Romania, em va ser prohibida l’entrada a Romania durant tres anys.

Tres anys?
—Sí. Es podrien fer molts paral·lelismes entre Romania i Espanya. Romania i Espanya tenen presoners polítics. En el vostre cas és obvi, amb els dirigents del govern a la presó. Nosaltres tenim el cas d’István Beke i Zoltán Szőcs. Tots dos van tenir un judici que va ser una farsa, motivat políticament. I el 2018, els van condemnar a cinc anys sota acusacions falses. Per tenir petards de focs artificials i material esportiu. L’estat romanès vol que el seu cas serveixi d’exemple, de la mateixa manera que l’estat espanyol vol que els presoners polítics siguin exemple. Per desanimar-vos. No se’n sortiran a Catalunya, i no se’n sortiran al País Sícul.

Tenen autonomia, al País Sícul?
—Un dels objectius principals a la regió és aquest: tenir autonomia territorial dins Romania. No hi ha sentiment secessionista. La gent vol autonomia dins el marc constitucional. I, com fan els catalans, amb mitjans pacífics i democràtics. No tenim organitzacions independentistes, sinó autonomistes.

Res més que vulgueu afegir?
—Doncs que volem mobilitzar. Ha estat difícil, en temps de pandèmia. Molts periodistes només parlaven de la pandèmia, i ja ho entenc. Ha estat difícil entrar dins la roda. Però ara hi som, i volem mobilitzar pels drets de les minories a Europa. Dels Països Catalans i de la resta.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.